Tag Archives: vilnius

Don’t play with Lithuania, ’cause you’re playing with fire

[Semi]Parafrasejant una cèlebre cançó dels Rolling Stones introdueixo aquest post.
OK, que passa amb Lituània, que van de “tipos duros”?


Doncs més o menys. A Vilnius, a la façana de l’ajuntament, trobem una placa en motiu de la visita de George W. Bush que resa (penseu a dir-la amb accent texà): “Anyone who would choose Lithuania as an enemy has also made an enemy of the United States of America”. – G.W: Bush (2002)
…amb una declaració d’intencions a modo de sheriff clint-estwoodià, Lituània s’amaga sota l’aixella del gegant americà, un país que sempre està disposat a fotre’s a òsties amb qui faci falta: bo de saber-ho, no sigui cas.

Com podem veure, la senyora lituana de la foto que sembla tan indefensa… té una superpotència al darrere que la protegeix… tot un luxe!!

Tot plegat es va fer en el context de l’entrada de les Repúbliques Bàltiques a la OTAN, però qui ens deixa més clar les aliances implícites que hi ha al darrere son els Lituans… que suposo que miren una mica a Rússia i diuen: ara qué, tornareu a tocar-nos la moral? (tot sigui dit al Putin no li va fer cap gràcia que les Repúbliques Bàltiques entressin a la OTAN)

ROGER

Share

Autobusos enmig del no-res polac

Seguint amb el JoseLuis (PolòniaRep. BàltiquesFinlàndia)… explicarem un dels transbords més curiosos.
Nosaltres estàvem a Gdansk i volíem arribar en una nit a Vilnius, per això havíem d’agafar un tren de Gdansk a Bialystok i allà esperar unes hores per poder pujar a un bus nocturn que cobria la ruta Varsòvia – Vilnius.

Desprès d’una ràpida visiteta passada per aigua a Olsztyn i veure definitivament que tots els pobles polacs són força iguals [molt macos però... de fet el mateix passa amb les polaques: totes estan molt bones, però totes son iguals] vam seguir cap a Bialystok.


Allà vam arribar que devien ser les 23h i la veritat és que tot i ser un poble relativament important, estàvem enmig del no-res… i més sols que la una.
Fins les 3h. no passava el bus… nosaltres, sols en aquell paratge, teníem fe que passaria el bus, tot i que a mesura que queia la nit i el fred a un li entraven els dubtes… qui dimonis deu fer aquesta ruta?

El bus va arribar, però la gràcia de la nit va arribar quan l’autobusero al veure’ns va dir que estava ple, que no hi havia lloc. Així que res, dos pedres.
Ja estàvem buscant algun pont a Bialystok per dormir-hi aquella freda nit… quan el conductor ens va fer una “oferta que no podíem rebutjar”: 20€ i teníem lloc.
Així que res, vam col·laborar en la seva economia familiar ingressant-li 80€ en negre i cap a Vilnius…
Era veritat que anava força ple, però també estava clar que havien llocs, tot i que no gaires. Per sort vam poder seguir el nostre viatge cap el nord.

ROGER

Share