Dia de transició… ahir ens varem mullar lo inimaginable i varem descobrir un gran local de Porto!
Benvinguda a en Bernat la Irene i la Mire… i a seguir amb l’aventura…
Volteta vora del riu, on pots veure de primera ma com la ciutat viu del seu port on el camí del ví falta curar-se en les bodegues que es trobar a tota la riba del Duero, al llarg de tot Porto.
Vaixells que no han canviat en segles pujen i baixen diariament a travès de la Ribera del Douro.
El concepte de port dista totalment de qualsevol port comercial – sens dubte – o pesquer! L’única materia prima és la que fa famòs Porto: els seus vinets.
Riu avall, trobem Foz, el port pesquer de Porto, un poblet pesquer que manté l’encant de Porto amb les seves villes “azulejades” que donen al mar, la muntanya que acompanya tota la riba del Douro fa que no tinguem apenes més que una primera linia de mar.
Un tranvia – dels pocs que funcionen – recorra tot el litoral fins arribar a la punta de l’Atlàntic.
Nosaltres varem gaudir – com era d’esperar – d’un gran dia de pluja i vent huracanat… en la (trista) història quedarà com el temporal (Xhyntia) que ha destrossat el Nord d’Espanya i ha causat uns 50 morts a França.
MENDA
PS. “opau” foneticament, en brasileiro vol dir pal (com a membre)
Posted in Portugal
Tagged atlantic, Douro, foz, membre, opau, pluja, port, Porto, Ribera Douro, vi, vinet, xhyntia
