Tag Archives: universitat

Porto 3: la praxe

Una de les coses que més ens va xocar de Porto (extensible a Portugal en general) és la Praxe.
La Praxe és una associació estudiantil de les universitats de Potugal, aquesta gran comunitat estudiantil té unes tradicions, usos i costums molt arrelats al dia a dia de la comunitat universitaria on la majoria d’universitaris portuguesos s’hi troben a dins.

La Praxe va nèixer a principis del segle XVIII a Coimbra i venia arrelada als ideals d’igualtat de sexe i persones, drets civils, integració i cooperació… però amb el pas del temps tot això ha derivat en una associació molt jerarquitzada que es dedica a fer accions que en molts casos tendeixen al sadisme i a un abús extrem entre membres.
Una comunitat que va ser una insignia important de la lluita contra la dictadura a pres una forma que de ben segur Salazar estaria orgullós.

Aquesta forta jerarquització i l’abús de poder que “poden” pràcticar amb l’excusa de ser de major rang degenera en continues vexacions i abús de poder… com ells diuen: “la praxis és dura però és la praxis” (Dura Praxis, Sed Praxis),(fent un símil amb la famosa frase romana de “la llei és dura però és la llei”)

Per fer-nos una idea… la vestimenta i simbologia que passejen els de la praxe diariament (perquè no es treuen l’atuendo ni per cagar – d’uns 500€ -, basat en una capa negra i en el cas de nois traje i noies, traje amb faldilla) porta de per si tot el contingut, en el qual cada any que portes a la unviersitat obtindràs símbols que t’identificaràn, al igual que el “jefe suprem” es reconegut per portar una immensa cullera de fusta (deu ser un fill de puta el de la cullera), talls a la capa, “parches” o llaços de colors lligats impliquen una sèrie de fets, així anar fent…
…la idea és la següent: per ser de major rang, aquest pot ordenar el que sigui (“manu militaris” total), el de menor rang no pot mirar als ulls al de major rang… etc. etc.

Les majors vexacions es produeixen durant les 3 primeres setmanes de classe on la conseqüència més extrema és la mort d’un estudiant ofegat mentres estava sent passejat amb una corretja de gos… traumes físics i psicològics son el dia a dia de la Praxe: una imatge xocant és la que ens relatava una amiga que diu que va veure més de 50 tios plorant desconsolats.

Bueno, doncs, quines ganes no de començar la uni i ser maltractat no?
La veritat és que a principi d’universitat si dexideixes no formar part de la praxe té tambè conseqüències ja que a part de ser marginat, ets blanc d’un col·lectiu massa poderós, així que almenys si ets de la praxe tens el fosc consol de putejar al personal en un futur…

… per sort, el moviment anti-praxe és cada cop més majoritari, i la dupla.com s’hi addereix sense cap mena de dubte.

MENDA

PS. m’agradaria veure l’imbècil de la cullera passejant pel barri de la Ribiera a vere que li passa…

Oulu

Ens trobem a menys de 200km del Cercle Polar Àrtic, a vores del mar Bàltic i absolutament envoltats de natura. Ens trobem a Oulu, el poble més important del nord de Finlàndia [el 6é] i a la vegada un important centre universitari del país. Oulu és un poble de 130.000 habitants. Aquest s’extèn entre boscos, llacs, rius, illots…  el poble creix lluny de la platja, ja que prop d’aquesta el terreny és molt pantanós, fet que fa que els mosquits invaeixin la zona. S’ha de dir que és un poble on quan cau el sol, els mosquits prenen els voltants de la ciutat.

Oulu té un petit casc històric de 400 anys d’antiguitat. La ciutat, per tant no creix des del mar, sinó un pel endins. La ciutat queda articulada al voltant de l’ajuntament i un petit centre històric peatonal. Les cases són baixes i molt ben arreglades. La ciutat té una aire que resulta ser la combinació de modernisme i neogòtic, en la linia de les ciutats finlandeses. Poc tràfic ja que la gent es mou a peu o en bici, tot plegat es respira un aire de tranquilitat immens.

Al voltant del nucli urbà més immediat tenim la natura en estat pur. Els rius creuen la ciutat envoltats de verge natura. Val la pena escapar-se fins aquí dalt per respirar la tranquilitat d’un “poble gran”. L’unió del món rural i del món urbà es troba en perfecte harmonia en aquest poble. Hom camina pel carrer i de sobte, PLAF un illot aïllat, o PLAF un rierol, PLAF un parc infinit…

Des de ladupla.com es recomana altament la visiteta a les terres del nord i si amb això un no està convençut… tambè cal dir que hom es pot trobar una fantàstica platja de sorra. (nosaltes hi vam pendre el solet!)
Ja per acabar dir que el camí fins a Oulu és tambè força interessant. Infinitats de frondosos boscos, els mil llacs de l’interior… un paissatge purament finlandès!

MENDA