Tag Archives: UNESCO

Gjirokastër

Gjirokastër és, junt amb Berat, l’altra perla del regne de l’àguila bicèfala. La ciutat és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO des del 2005 i és un poble que combina una relació d’influències que el fa únic, que el fa simplement Gjirokastrenc.

Així doncs, “el poble de pedra” – com es coneix – és la combinació d’un tradicional poble otomà a la vegada que rep una forta influència grega. (és l’únic indret amb una comunitat grega destacada)
Aquest xoc entre cultures és potser un clar definidor d’Albània, on conviuen ortodoxos i musulmans sense cap mena de problemes.
De Gjirokastër ha sorgit una cultura autòctona inèdita a la resta del país: tipus de cases, tipus de roba, costums locals, menjar… tots ells són específics d’una regió que té una vida i una inquietud que es palpa.

El poble està construït – un cop més – a la muntanya, tot i que l’eixample de la ciutat s’ha fet just a la falda d’aquesta. Si hom mira el poble des del castell que el presideix (lògicament, castell construit per Ali Pasha) veurà una tonalitat homogènia en el paisatge. Totes les cases i els carrers empedrats prenen el característic color grisós de la pedra de la zona.

L’encant del poble resideix en els carrerons i en aquesta imatge global de “poble de pedra”, però sens dubte les seves particularitats culturals són el que el fan encantador.
El castell és una fortalesa consistent basada en alts murs que guarden una immensa caserna a l’interior. Fora de l’edifici central, el castell és ample i podem trobar grans passadissos i extensions de terra. Fins i tot una esglèsia que sembla romànica presideix el castell. Dins aquest podem veure una col·lecció d’armament i estatues de l’època, on sens dubte la joia de la corona és un avió militar dels EEUU que va ser capturat l’any 1957 – en plena guerra freda -, on el pilot va ser assassinat i l’avió va restar com a trofeu que avui en dia encara mostren orgullosos al món!

L’altre element curiós del poble són dos habitants il·lustres: Enver Hoxha va nèixer allà, en el feu d’una familia benestant. Hoxha fou el dictador comunista que va portar el país a la ruïna i a un règim autàrquic de caire maoïsta. Albània, gràcies al règim de Hoxha, esdevení el país més tancat del món junt amb Corea del Nord.
Acabant sempre per lo bó… a Gjirokastër va nèixer tambè Ismail Kadaré. Kadaré és sens dubte l’escriptor més important de la història del país, sent any rere any un ferm candidat al Nòbel de literatura.

Des de ladupla.com recomanem altament la visita a Gjirokastër. Des de la nostra experiència recomanem altament l’estada a l’hotel Kalemi – tota una joia restaurada, que serveix per fer-nos una idea de la típica casa Gjirokastrenca per nomès 14€ la nit/persona – i recomanem també fer una bona dinada al restaurant Kujtim’s (terraça maca, barat i cuina tradicional de la zona!). Tambés és més que recomanable visitar la casa on va nèixer Enver Hoxha, avui en dia, un museu etnològic que ens permet entendre més bé la cultura de la zona.

MENDA

Berat

Berat; la ciutat de les 1000 finestres i patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO.

Berat és sens dubte la perla d’Albània. FIns el moment d’anar haviem sentit i vist molt bones coses sobre el poble, i la veritat és que no vam sortir decebuts. Aquell dia arribavem de Tirana i fins el moment no haviem vist res més que la GRAN capital, així que Berat implicava la primera toma de contacto amb el món rural.
De camí, els primers carros, però abans vam poder gaudir de l’única autopista d’Albània (Tirana – Durres – Kavaje) i vam comprovar que les carreteres es troben en bon estat (l’asfalt és dolent, però res més).

Berat es troba a l’entrada de la vall del riu Osumit, la carretera en bon estat acaba a Berat ja que terra endins només trobem muntanyes i poblets perduts, Berat queda perfectament protegit per les muntanyes que l’envolten i la propia gorga que forma el riu durant el seu pas pel poble. Tot i això, fora de ser un petit centre rural, Berat té 65.000 habitants, on fora del centre històric, la ciutat va expandir-se creixent a la plana.

La imatge de Berat és la de totes les cases construides a la muntanya mirante amb uns ulls ben grossos, on el blanc del calç dels carrers i les cases remarquen aquesta sensació de falta d’intimitat. Quan un s’endinsa entre el bosc de cases veu com aquests s’han anat construint sense cap ordre lògic formant autèntics laberints que pujen i baixen la falda de la muntanya. De tant en tant, com si d’un laberint de fades es tractés una senyora gran t’acull amb 4 paraules en albanès.

Dominant el poble i la vall trobem la fortalesa de Berat. Dins de les muralles encara viu gent i podem trobar no només cases, sinó també comerços. El castell ha quedat incorporat en el dia a dia dels habitants de Berat. Les muralles foren aixecades fa poc menys de 2000 anys i per allà han passat romans, otomans, catòlics… sent un magnific exemple per entendre el ventall de civilitzacions que han passat per Albània.
El castell queda presidit per l’esglèsia ortodoxa.

Un cop més, la plaça central – i estació de busos – era comandada per l’esglèsia i la mesquita del poble, un exemple de convivència que mostra el clima de pau religiòs que existeix en un país on el 65% són musulmans i la resta catòlics (sense tenir en compte el percentatge de gitanos que hi ha). En aquella mateixa plaça – i la contigua – vam celebrar amb ells la festa major del poble – amb petardos i karaoke popular inclòs.

La bellesa del poble és comparable a Gjirokaster, però l’absència de turisme a la localitat, fa encara més agradable l’estada. S’ha de dir que poca gent s’hi arriba – al estar una mica lluny de les habituals rutes – i realment val molt la pena dedicar un dia! Des de ladupla.com obliguem la visita a Berat, on per consens dels 3 – que vam anar a Albània -  vam considerar Berat com el poble més maco d’Albània!!

MENDA