Un altre record de l’interrail. En aquest cas, es tracta d’un dia en el qual vam anar de tren en tren, i quan dic un dia, vol dir que foren 24 hores de tren en tren. Vam sortir de Bratislava a les 7 del matí i vam arribar a Split 24 hores (aproximades) més tard.
Fer un interrail significa haver de combinar trens per arribar d’un lloc a un altre. Hi ha dues possibilitats: una primera és anar a l’aventura sense saber horaris i anar preguntant a cada estació “a quina hora surt el tren demà?” i una segona és comprar-se la guia Thomas Cook i fer-se un planning aproximat abans de sortir de casa. Nosaltres vam optar per la segona per ja tenir una idea. S’accepten més possibilitats.
Tal com comentava en el post anterior de records de l’interrail sobre Bratislava, sortíem molt aviat per tal de fer una combinació de fins a 3 trens, amb un metro pel mig, per tal d’arribar al nostre destí. El primer tren ens duia a Budapest, i al ser el primer i aviat, doncs s’aprofita per dormir una estona i comentar què farem tantes hores viatjant amb tren. Resulta que quan arribàvem a Budapest havíem de fer canvi d’estació i ens havíem de moure fins l’altra estació. Amb el mapa que ens havien donat semblava que podíem arribar-hi caminant, però gràcies a l’hospitalitat d’una hongaresa (els hongaresos són moooolt bona gent) en veure les nostres cares de dubte, ens va recomanar agafar el metro, el qual recordo antic i em seients a l’estil butaca i amb molts agafadors al sostre.
I vam arribar a l’altra estació, per agafar el tren amb destí Split. Al segon tren ja s’aprofita per anar menjant (cosa que es va fer durant tot el dia, a base d’entrepans i allò que es trobi a les paradetes/bars de les estacions), jugar a cartes o footbag i fer coneixences amb persones d’arreu del món. Aquest tren es va aturar a Zagreb davant sorpresa de tots (els pocs que quedàvem al vagó), per tal d’unir-se amb alguns vagons més i anar cap a Split. Vam haver de canviar de vagó, per anar a un de més còmode per dormir. Per tant, al tercer tren, s’aprofita per dormir altra vegada, ja que aquesta vegada és un tren nocturn.
El tren s’aturava 24 hores més tard a Split, on ja pujava un senyor a oferir-nos allotjament i no ens deixava sortir del compartiment. Tot adormits, vam acceptar.
En el nostre cas, excepte a Budapest, no vam trepitjar res més que les estacions. Amb tantes hores de tren hi ha temps per fer moltes coses: mirar el paisatge per la finestra, jugar a moltes coses, parlar amb altres persones, llegir, menjar o dormir. Tot és combinar-les i saber distreure’s. Al final un/a acaba fent del compartiment la seva habitació, de veritat.
Enric
