Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, haviem de fer Gjirokastër – Ersekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduïr, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adapatant-se el paissatge tota l’estona.
Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és mooolt dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).
Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu – que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on provè. És tot un misteri, ja que fisicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.
Així que una passejadeta pel poble, una cerveseta – amb la típica conversa amb el senyor del bar – i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobessim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest maravellós exemple!
MENDA
