Tallinn és la capital d’Estònia, però tot i ser la ciutat més gran de la petita República Bàltica, té uns 400.000 habitants. És però la ciutat més extensa de llarg, i la veritat és que ho és molt degut a tenir cases poc altes i semblar més aviat un gran poble que una petita ciutat.
Aquesta s’estructura al voltant de la ciutat antiga i el port. La ciutat antiga creix al voltant d’un turó, que tot just neix del port. La importància de l’enclau geoestratègic és evident i molt adequat.
El nucli antic està tot emmurellat i té accés des de la part interior de la ciutat, la part que dóna al mar és totalment infranquejable encara avui dia.
Des de les tres capitals de les repúbliques bàltiques, Tallinn és la més ben conservada, degut a una total restauració duta a terme amb la caiguda de la Unió Soviètica i una forta inversió dels “veïns germans” finlandesos.
El centre està compost per carrerons que s’entrelliguen i s’enfilen cap a dalt del turó, on es troba una emminent església ortodoxa (St. Olav) envoltada per les restes d’un castell.
Tot i l’agradable passeig que comporta perdre’s pel centre, tot sembla massa artificial, massa ben cuidat i perfecte, deixant una sensació de ciutat de cartró-pedra.
Fora muralles veiem una zona super moderna que ens demostra l’efectivitat de l’inversió finlandesa que ha donat fruit a centres comercials i oficines.
A més, hom podria pensar que Tallinn no és una ciutat gaire visitada… seria caure en l’error. Cada dia i especialment els caps de setmana, la capital és envaïda per Finlandesos que creuen l’estret (un trajecte de 1 hora i pico amb vaixell) per buscar oci infinitament més barat. De tota la munió de finesos que envaixen els carrers del nucli antic de Tallinn, destaquen especialment els joves que hi acostumen a sortir de festa, ja que al seu país el preu de l’alcohol és prohibitiu. El més bo de tot plegat és que els tios no perden ni un segon en les ansies d’alcoholitzar-se i ja en el duty free del vaixell agafen un pet acollonant… l’imatge de desenes de borratxos a la duana del port d’Estònia és força bona…(i encara més bona si són només les 10 del matí del dissabte i ja s’han begut una litrona de vodka a palo seco… hauria estat bo comprovar si arribaven a la nit)… tot i això els més grans no es queden curts ja que tots tornen amb el seu carro (homologat per carregar el màxim de beguda possible) ple d’alcohol… ja que no és broma quan diem que un regal típic entre finlandesos és una bona ampolla de vodka o whisky.
Una curiositat que ens deixa Estònia (on cal recorda que era una antiga República Soviètica) és que apenes hi ha russos. Ens expliquem: quan Stalin va fotre mà als amics bàltics – a part de carregar-se’n uns quants- es va encarregar de repoblar el país amb russos deixant una proporció de 50-50.
Amb la independència, els venjatius estonians van decidir no donar papers a la comunitat russa, forçant la marxa de la majoria d’ells. Avui en dia, la comunitat russa viu bàsicament del comerç, especialment treballa al Gran Mercat de Tallinn, formant una comunitat tancada que veu la seva situació amb resignació al estar condemnats a una vida [gairabé] apàtrida.
