17 anyets i a fer el primer viatge llarg amb amics… va ser un Interrail per l’Est collonut que va començar d’una curiosa manera… a Katowice (Polònia)
El nostre avió arribava a Katowice, la capital de la Silesia polaca. L’estada a Katowice era passagera ja que ens preniem unes horetes abans d’agafar el tren cap a Krakow. Katowice és un poblet gris, tant gris com la regió. Una regió que havia estat rica per la important zona de minera però que des de la caiguda del comunisme va quedar obsoleta, esdevenint una de les zones més castigades per l’atur de tot Europa.
La nostra presencia allà ja provocava la curiositat entre tots els del nostre voltant que de ben segur no estan acostumats a ser visitats… més d’un ens va preguntar i tot què feiem allà… [...] … algún estava tant encuriosit que ens va començar a seguir. Quatre paraules en anglès i l’obsessió per coneixens va fer que aquest senyor ens anés perseguint per tot Katowice…
Al principi encara li seguiem el rollo però quan va començar a agafar excessiva confiança va degenerar l’home agafant-nos, aturant-nos, insistint compulsivament… davant de tothom que es mirava l’escena amb complicitat.
El final acaba amb la inestimable ajuda d’un amic polac (un armari, com tots) que va decidir retenir aquell home, que no obstant insistia en l’aventura de perseguir els turistes del mes!
Tot i el boig de Katowice guardem el record de la nostra primera gran anecdota del viatge!
MENDA
PS. cal dir que Katowice es va dir durant tres anys Stalinogrod (Ciutat de Stalin)… al 1956, havent mort el dictador, van recuperar el nom…
PS2. aquest home de la foto que s’en va tan tranquil amb la seva maleteta… estava fent break dance aqui mateix, en plena estacions de tren… tot un sobrat.
