Tag Archives: Shkodër

Shkodër

Shkodër és la capital del nord, amb uns 90.000 habitants i és una ciutat iliro-veneciana.
Shkodër fou un important centre comercial des dels temps dels romans, passant els anys com un important nexe entre el nord i el sud dels Balcans. A més a més, fou el centre més destacat dels iliris (els primers pobladors indo-europeus foren els iliris). Avui en dia, tot i que l’estancament degut al comunisme el va relegar en un segon pla, no deixa de ser un important centre cultural i comercial.

Shkodër bàsicament té nom i molts backpackers que hi passen de camí a Grècia o Montenegro. Així doncs, hom tendirà a trobarse motxilerus per aquí al igual que a Sarandë o Tirana.
La ciutat, té un parell d’hotels d’alt standing, uns quants normalets i… un antic hotel de l’època comunista, que avui en dia està infinitament pitjor que fa 30 anys. L’hotel és sens dubte una obra d’art que es cau a trossos i que ha perdut tot el glamour que la dictadura de Hoxha li havia otorgat.

Això sí, l’hotel té les millors vistes de la ciutat. Aquest es troba al qendra (zentrum) de Shkodër; a la Plaça dels Herois. La ciutat està en la intersecció dels rius Bunes [que mor a l'Adriàtic] i el Drina [que mor al llac Scutari]. La ciutat queda presidida per l’espectacular castell venecià de Rozafa, que controla de forma estratègica tota la plana del nord d’Albània, les entrades del mar i l’entrada a Iugoslàvia.

El castell és sens dubte el més destacat de Shkodër, tot i que un cop se n’han vist uns quants… no es fa tant bukur. Això sí, nomès les vistes que ofereix la fortalesa ja paga la pena de veure-ho. Per la resta, Shkodër és una ciutat, ciutat (del nivell de Tirana o Elbasan) on les bicis han pres la ciutat!! (cosa destacada tenint en compte la mà de cotxes – i sonats conduïnt – que hi ha.)
Nosaltres – que teniem més ganes d’anar al nord que res més – vam dedicar el dia a anar al castell, veure el llac Scutari i donar un petit voltio per veure les immediateses de l’hotel.
Ja que la ciutat no dona al llac, també vam voler acostarnos-hi. Allà vam sopar a la vora del llac, en un dels 1000 restaurants que es pot trobar al llarg de la costa. Això sí, un cop tu has sopat, els mosquits vindràn a menjar-te… així que més val sopar ràpid!!!

Des de ladupla.com no encoratgem especialment la visita a Shkodër. Personalment, la visita al castell es resumeix a les grans vistes i el poble no té res a destacar especialment. L’hotel Rozafa val la pena nomès per veure un hotel de l’època de Hoxha, tota una perla arquitectònica per 4€ nit!! Per nosaltres Shkodër va significar reposar de cara al llarg trajecte que haviem fet des de Pogradeci i per descansar de cara al dur dia que ens esperava camí a les muntanyes de Thethi!

MENDA

Ruta i allotjament (continuació)

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes. (Per veure la ruta explicada, clicar al link)

Veure-la al google maps: http://bit.ly/i6aetz

11- Girona – Pisa (amb avió)
12- Pisa – Tiranë (amb avió)
13- Tiranë – Berati (150km)
14- Berati – Fier – Apollonia – Vlorë (100km)
15- Vlorë – Dhërmi (57km)
16- Dhërmi – Himarë – Dhërmi (30km)
17- Dhërmi – Sarandë (64km)
18- Sarandë – Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër – Ersekë (144km)
20- Ersekë – Korçë – Pogradeci (83km)
21- Pogradeci – Shkodër (268km)
22- Shkodër – Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi – Krujë – Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë – Pisa – Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

Allotjament albanès

Primer de tot repetir que a Albània un si sent com a casa. I d’aquí a dir que trobar lloc per a dormir és ben fàcil. Es pot fer una ruta d’hotel en hotel per tot el país. Trobar-se altres hostes allotjats en alguns pobles com Berat, Dhërmi o Pogradec, entre d’altres, és qualque cosa difícil de veure. Per no dir que a Berat o Pogradec, per exemple, estàvem realment sols (com a turistes) caminant pel poble, és a dir, que érem els únics no habitants.

Farem menció dels tipus d’allotjament dels quals vam fer ús nosaltres:

En primer lloc, els hotels. Ofereixen un servei molt acollidor i agradable. Treballen molt a gust per als hostes que els visiten i la rebuda del personal que hi treballa és amb molt entusiasme.

Ens vam allotjar en hotels de tot tipus. Des de Berat fins a Shkodër. Un petit i un altre gran. Un on es dormia sense cap soroll i l’altre on es podia sentir el soroll de cotxes, rius o grills. Una casa tradicional albanesa o un hotel d’època comunista. Un segon pis amb vistes de tot el poble o una planta baixa on darrere les cortines hi vèiem tots els veïns que passaven pel carrer. I es podrien mencionar molts detalls més, però de tots i cada un d’ells ens enduem un bon record.

Cal fer una menció especial als banys dels hotels (tualets en albanès). Acostumen a ser petits, de tal manera que hi pugui haver un vàter, pica i dutxa. Quan mencionem dutxa significa típica base/plat de dutxa a terra, sense cap tipus de cortina, cosa que provoca una mullada important de tot el terra del tualet. Cal tenir en compte que ho tenen tot preparat, ja que el forat del desaigüe està normalment al mig del tualet de manera que s’enduu tota l’aigua que pot.

En segon lloc, cases de gent (ja sigui del propi país o que hi acaba d’arribar) i que ofereixen el seu llit o llits o també el sofà de casa per a dormir. En el nostre cas ens vam allotjar a casa d’uns americans (peace corps). Cal dir que una bona manera de tenir lloc per a dormir a Albània (i en qualsevol altre lloc del món també) és allotjar-se a cases de gent. Per exemple nosaltres vam buscar a Couch Surfing, on gent d’arreu del món ofereix el llit o sofà (o més d’un si s’ho pot permetre) de casa seva per aquella gent que estigui de visita al país.

En darrer lloc, destacar l’hostal de Tirana, on el tracte i contacte amb la gent és meravellós, o com el
nostre bon amic i viatger anglès digué: Lovely!

Enric