Tag Archives: Seyðisfjörður

He considerat adient un post dedicat al meu esport – l’handbol – ja que estem en temps de Mundial.
Tot i que Espanya és una potència mundial, l’esport no deixa de ser força minoritari.

Aquesta situació no es dona als països escandinaus [els quals estan fent tots un Mundial excel·lent] i encara menys a un en particular: a Islàndia.
Islàndia té uns 318.000 habitants [poc més que l'Hospitalet] i és un potència mundial de l’handbol, seguint una clara progressió ascendent en els últims anys.
La culminació d’aquest èxit va tenir lloc quan van proclamar-se subcampions olímpics l’any 2008. Al 2010 es proclamarien tercers d’Europa. Els dos cops, eliminats per la tot-poderosa França.

El més curiós del cas és com un país amb tants pocs habitants pot tenir tanta rellevància… perquè això passi, tot el país ha d’estar evocat a aquest esport, i així és!
Casualment jo vaig anar a Islàndia quan s’estaven jugant les Olimpíades del 2008 de Beijing. Veure com el país es paralitzava a cada partit i com tant a les semifinals com a la final tot va tancar, és certament emocionant.
Per ells, un èxit en handbol és una fita nacional que serà recordada per tota la vida: és la culminació d’un projecte esportiu comú, compartit per tots els habitants.

Però el meu moment de màxima joia va venir una nit que arribàvem a la petita localitat de Seyðisfjörður. Una localitat pesquera d’uns 800 habitants ubicada al fons d’un fiord.
Aquesta estava de festa major i els nens estaven tots a un camp de futbol-sala d’aquests prefabricats.
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que els nens (nens i nenes de totes les edats, la majoria menors de 12 anys) estaven jugant a handbol!!
Sí, sí: estaven fent una mena d’atac i gol a una porteria. Això és impensable de veure-ho enlloc i menys ocupar un camp de futbol per practicar-hi un altre esport; innedit. [Aquí seria gairebé un insult; de fet quan anem a la platja a jugar a handbol-platja entre la gent i la pròpia policia que ens mira raro, ja denota que no som gaire benvinguts.]
Lògicament l’emoció em va invaïr i no vaig deixar-me estar de jugar amb ells [de porter]; és un dels grans moments emotius de la meva vida, ho he de reconèixer.

Els nanos em van dir que tampoc jugaven sempre a handbol de forma improvisada, i que molts cops jugaven a futbol. Normal.
És igual, que la gent s’hi posi a jugar de forma improvisada ja és una gran cosa i que tothom tingui certes nocions de joc, independentment de l’edat i el sexe, és quelcom admirable.

Des de ladupla.com desitgem molts èxit handbolístics per un país que viu per aquest esport! Un esport que m’estimo i que quan veig el que passa a Islàndia, no puc deixar de tenir una sana enveja!

SALUT I HANDBOL!!

ROGER

PS. Els altres esports nacionals d’Islàndia, a part de l’handbol, son els escacs – Bobby Fisher pot [podia] corroborar-ho – i ser “l’home més fort del món”.

PS2. L’altre sorprenent país és Groenlàndia. Amb 57.000 habitants han disputat tres Mundials d’handbol, tot i que gràcies a que juguen contra el continent americà, molt fluixos en handbol. També han quedat tercers d’Amèrica dos cops: us imagineu que Granollers tingués selecció pròpia, jugant mundials i sent competitius?