Tag Archives: Sarandë

Roda punxada a Albània i el súmmum de l’hospitalitat

Aquest era un dels nostres temors més grans a Albània: punxar una roda. Primera perquè mai n’havia canviat una i segona perquè pots trobar-te una mica sense recursos per solucionar-ho depèn de com.
Doncs res, dit i fet, camí de Sarandë varem punxar…


Ens posem mans a l’obra i realment el procediment no té cap secret ni dificultat.
El problema va arribar quan la peça que ens van donar per treure els cargols de la roda estava tan desgastada que no agafava bé el cargol per fer-lo girar.
Per sort, uns operaris que treballaven a la carretera van aturar-se a ajudar:
Treu tres cargols i el quart… no surt. Estava collat tan fort que era impossible treure’l. Després de treure mil eines i de provar mil maneres de treure un cargol… agafa espàtula i martell i el parteix per la meitat!!
PIM PAM, roda canviada després de més d’una hora.


Aquell tio ens havia salvat el cul de forma inaudita, ja que les possibilitats que teníem d’èxit davant el panorama eren nul·les.
Vam considerar que tanta amabilitat, lògicament, bé es mereixia que el senyor es prengués unes quantes cerveses a la nostra salut…
… doncs res, el tio va rebutjar qualsevol quantitat de diner!! Tot i insistir-li molt, el tio es puja al cotxe i vinga… mirëmbrëma!

La carretera de la Ribera Albanesa, al 2008, l’estaven asfaltant, i només els faltava uns pocs quilòmetres (els de la foto, on vam punxar)… avui ja no és problema i pots donar la volta al país amb asfalt. (i es veu que al 2008 van posar senyals de tràfic i indicacions per primer cop; tot un detall!!)

Però la dosi diària d’hospitalitat albanesa no va acabar aquí. Arribem a Sarandë (a on ens dirigíem) i parem a una ferreteria per comprar una peça nova, per si tornàvem a punxar.
El de la ferreteria no tenia la peça, però cap problema: El tio de la tenda ens la va a buscar. Agafa la moto i se’n va deixant-nos sols a la tenda i, en efecte, al cap de 5 minuts torna amb la peça. Voilà!!


Aquesta és la hospitalitat albanesa portada a l’extrem. És una prova de fins on pot arribar, i tot sigui dit que aquestes mostres d’hospitalitat les vivíem gairebé a diari!
Quan a un lloc, a un el tracten tan bé, un guarda un millor record… i com que la concepció que es té d’Albània és més aviat la contraria, no ens cansarem de lluitar [és casi una croada] per fer canviar aquest tòpic totalment desvirtuat de la realitat.
Un pot estar tranquil, que de l’últim que s’ha de preocupar a Albània és de la seguretat, ens al contrari, a la mínima t’ajuden. Paraula de ladupla, i paraula dels estrangers que hi treballen allà: tots coincidíem en el mateix.

ROGER

Share

Ruta i allotjament Albània (continuació)

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes. (Per veure la ruta explicada, clicar al link)

Veure-la al google maps: http://bit.ly/i6aetz

11- Girona – Pisa (amb avió)
12- Pisa – Tiranë (amb avió)
13- Tiranë – Berati (150km)
14- Berati – Fier – Apollonia – Vlorë (100km)
15- Vlorë – Dhërmi (57km)
16- Dhërmi – Himarë – Dhërmi (30km)
17- Dhërmi – Sarandë (64km)
18- Sarandë – Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër – Ersekë (144km)
20- Ersekë – Korçë – Pogradeci (83km)
21- Pogradeci – Shkodër (268km)
22- Shkodër – Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi – Krujë – Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë – Pisa – Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

Share

Butrint

Butrint és sens dubte la perla de l’arqueologia albanesa. Una gran ciutat que encara es conserva en un gran estat i que actualment és patrimoni de la humanitat.
Butrint es troba a 25km al sud de Sarandë, tocant a la frontera amb Grècia.
L’assentamentes remunta al segle VI a.C. on grecs, romans, fenicis i venecians van anar poblant la ciutat que des dels seus inicis va esdevenir un importantíssim centre mercantil de la zona.

Amfiteatre de Butrint

La ciutat queda construïda sobre una península que és un turonet. Dalt del turó, un castell construït per Ali Pasha, controla els voltants. Antigament la ciutat va expandir-se fora de la península, durant l’època de màxima esplandor.

La ciutat doncs gaudeix dels elements característics com poden ser una àgora, un teatre, cases, diverses portes d’entrada a la ciutat… a part d’altres elements com mosaics, una esglèsia i un baptisteri del segle VI d.C. [...] Per sort l’estat de conservació és excelent i és sens dubte una visita més que obligada!!

Per acabar, destacar un element que va marcar l’estança: a l’entrada del recinte els albanesos premien amb una placa a aquells visitants honorables (presidents de països), entre elles trobem la placa del Berlusconi. Però hi ha un problema… i és que no hi ha parets per posar les plaques, així que van decidir fer el següent:

VOILÀ, la tomba del Berlusconi (que grans que són els albanesos!! Són uns visionaris, a veure quan es compleix!!)

ROGER

Share

Sarandë

Sarandë és la localitat més turística de tot el país. La proximitat amb Grècia i l’illa de Corfú han ajudat a establir-se com el gran referent del turisme de platja de la zona.

Molts albanesos, per aquest motiu, estan orgullosos de Sarandë i la majoria t’he la recomanen altament. Tot i això, nosaltres no coincidim amb l’opinió general albanesa. Sarandë no és res més que un Lloret, un poble sense massa història i amb la costa plena d’apartaments i hotels. És l’única localitat que vam trobar discoteques de forma massiva – a part de mil bars i restaurants.
Allotjament doncs, tot el que un vulgui a tot tipus de preus (nosaltres 20€ l’habitació triple!!!).

Vista nocturna de Sarandë

Sarandë és recomanable passar almenys una nit per poder anar desprès a les ruïnes de Butrint – les més maques del país – a 25km del poble. La passejada de nit per l’animat passeig marítim té la seva gràcia i és que un es pot transportar fàcilment a qualsevol localitat del nostre atapaït litoral.

Un cop més, des de la dupla.com animem a visitar la RIbera albanesa, sense fer poc cas tant a Vlorë com a Sarandë – especialment Sarandë-. Si un vol platja… no hi ha dubte, el litoral verge de la Ribera no té preu.

ROGER

Share

Vlorë

Vlorë és la primera ciutat que trobem abans que la costa albanesa passi de ser plana a muntanyosa. És, junt amb Durres i Sarandë, les localitats més turístiques d’Albània.

Lloret de mar... nooooo que es VlorëPasseig marítim de Vlorë

Vlorë és la platja dels macedonis, tots els hotels n’hi estan plens i és que la primera línia de costa no és massa diferent a la de Lloret de Mar. Tot i això, cal dir que encara li queda uns anys per atrapar al nivell de la típica localitat costera espanyola i és que a part de només tenir edificada la primera línia de costa, aquesta encara veu com està under construction. Només trobem enrajolat (i asfaltat) la façana del passeig marítim. Si un s’endinsa pel primer carrer perpendicular al mar, ja veurà com la rajola esdevé sorra. En general tot el litoral està fent-se i probablement encara li queden uns bons anys.

Vlorë té dues parts ben diferenciades. Per entendre’ns, hem de pensar en el poble com una gran T. La part horitzontal és la llarga línia de costa (uns 10 kms) i el pal vertical és la ciutat antiga que queda distribuïda al llarg d’una llarga avinguda, plena de comerços i bars. El punt on s’uneixen els dos pals és el port. Aquest és el segon més gran desprès del de Durres i és per on surt tota la droga d’Albània (Albània és el tercer exportador de marihuana d’Europa – i no vam veure cap plantació, ni pràcticament se’n pot aconseguir, paraula d’ambaixador espanyol a Albània)

Monument comunista de Vlorë

La veritat és que Vlorë deixa bastant a desitjar i és que ja que estem, que la costa no estigui urbanitzada. Tot i que també s’ha de dir que al costat del poble hi ha cales ben maques.
És una ciutat que té molta vida gràcies al turisme i en si el nucli antic no té massa res a destacar més que els típics monuments comunistes i les esglésies i mesquites que corren por ai.
Per tant, des de ladupla.com recomanem que posats a banyar-se al mar, que ho feu endinsant-vos a la part muntanyosa de la Ribera!

Tot i això, el poble té la seva història i és que aquí Ismail Qemali va proclamar la independència d’Albània l’any 1912 durant la primera guerra dels Balcans. Des d’aleshores el país seria invadit dos cops per Itàlia (del 1914-20 i del 1939-1944).
El equip de futbol del poble rep homenatge al soldat desconegut que va içar la bandera d’Albània per primer cop al país, tot declarant que Albània era lliure – de l’imperi otomà -. L’Equip és el Flamurtari i vol dir literalment “aquell que va içar la bandera”. Aquest equip fins i tot s’ha enfrontat al Barça en dues ocasions – fet històric recordat per tot albanès, sent l’únic equip espanyol que ha anat a Albània – i en cap de les dues el Bar$a va poder-los guanyar en terres albaneses!!

ROGER

Share