Tots els viatges acaben, i la nostra estada al Marroc també va acabar. D’això ja fa més d’un any, però com que no vaig acabar d’escriure el diari d’aquest viatge vull acabar de fer-ho ara. De fet, només queda el darrer dia… en el qual tornàvem a Marrakech, on havíem d’agafar l’avió a primera hora del matí de l’endemà (és curiós que per tornar sempre ens toca agafar vols a primera hora).
Fou un dia per fer: les darreres compres, la darrera caminada amunt i avall per perdre’ns pels carrerons, el darrer te tot veient els espectacles de la plaça Djemaa el Fna, el darrer sopar a la mateixa plaça amb molt ambient i el cambrer recitant refranys i dites catalanes… tot comentant què maco que havia estat tot plegat!
Aquí acaba el diari, ja que la resta ja seria repetir sensacions i sentiments que he anat plasmant al llarg de posts anteriors, i que no em cansaria de repetir. I finalment, recomanar una visita, que només és creuar a l’altra banda del Mediterrani, i que sempre hi ha vols barats que ens hi poden dur!
Abans d’acabar aquest post, vull afegir que totes aquelles persones marroquines que ens van acollir ho van fer amb els braços ben oberts (això també ho he dit moltes vegades i ho repeteixo), però que no generalitzem i posem tot el poble marroquí al mateix sac per això que està passant actualment amb el poble sahrauí. Si ho féssim, cauríem en un greu error.
Esperem que s’acabi aviat tota aquesta situació. Ànims a tot el poble sahrauí!
Enric
