Sempre diem que quan vam anar a Londres no vam parar de sorprendre’ns per alguns o molts detalls, ja fos per bé o per malament. I de fet, vam fer un llistat amb aquells detalls que ens anaven sorprenent al llarg de la setmana que hi vam passar per la més que coneguda capital anglesa.
En aquest cas, vull fer referència a la quantitat de consolats els quals ens anàvem trobant tot passejant pels carrers de la ciutat. És cert que potser influeix el fet que siguem uns apassionats i ens motivem quan veiem banderes d’estats del món, sobretot d’aquells més desconeguts, i puc assegurar que juguem a veure qui encerta la bandera de Botswana o de Rwanda, però és que que pels carrers londinencs és tan fàcil veure aquestes banderes!
Consolats malaisi i ugandès de Londres
I la qüestió és que, comparant amb Barcelona, no sóc conscient, així de primeres, d’haver vist gaires consolats, i citaria l’italià, l’alemany, el francès, l’ucraïnès, l’argentí, el rus o el maltès, per exemple, ja que alguns d’ells són suficientment importants, al rus hi vam anar quan volíem entrar a Rússia i el maltès està al costat de la consulta de la meva dentista.
