Apollonia és un dels centres arqueològics més importants que hi ha a Albània, tot i que no té ni punt de comparació amb Butrinti, cal dir que l’estat en que es troba tot és suficientment acceptable perquè es mereixi una visiteta si el visitant té temps.
Albània és un país que està ple de vestigis arquitectònics de totes les civilitzacions que han passat, de tots ells, el més recomenable és Butrinti (amb diferència), i desprès venen els altres, que si un no té pressa i pot moure’s amb llibertat, no s’està de menys a fer una visita a llocs com Apollonia o les ruïnes de Byllis a prop de la localitat de Ballsh (25km a l’interior respecte Fier), vestigis menors, però suficientment recomanables.
Apollonia es troba a la zona costera del centre del país, a prop de la localitat de Fier (localitat absolutament evitable). Per arribar-hi existeix una carretara d’uns 10 km en excel·lent estat que t’hi conduieix.
Un cop allà, hom troba el que es podia imaginar a priori: no hi ha ni Cristo!! De seguida entrem al recinte un senyor ens ofereix un tracte: no ens dona els tiquets i a canvi ens cobra els 3 a preu d’un. (la gràcia és que si no entrega el tiquet… s’enbutxaca tots els diners) Aquest és el típic tracte que sempre podràs arribar amb un albanés, això sí… si pagues el que toca, almenys exigeix tiquet!
Apollonia es troba en un estat força pobre i és que la falta de visitants i de diners, fan que tot el terreny es trobi tal i com recentment es va descobrir. Fins i tot podem trobar coses mig destapades, ja que la falta de diners faria que allò fins ara tapat – un mural per exemple – es fes malbé encara més ràpidament.
A la zona arquitectònica podem trobar un monestir – en perfecte estat – del segle VI dC, un anfiteatre, un acròpolis i altres elements típics d’una ciutat romana.
També trobem que sota el terra de l’antiga àgora – que no queda res – hi ha un búnker subterrani gegant. Aquest té diverses entrades que queden conectades entre elles per mitjà de passadissos subterranis que avui en dia encara es troben en perfecte estat, amb l’únic “inconvenient” que els rat-penats han prés el bunker com la seva nova casa.
Cal dir també que la seca calor del lloc feia més dura encara la seva visita, tot i que el visitant sempre podrà aixoplugar-se del sol a un dels dos restaurants del recinte.
MENDA
