Praga fou el segon destí del nostre Interrail (veníem de Krakow). Vam arribar un diumenge a primeríssima hora del matí, el que va comportar trobar-nos amb una ciutat fantasma.
La pensió [Pensió Beta] que vam agafar estava a on crist va perdre l’espardenya (zona Vysehrad) i desprès d’una llarga caminada carrer Legerova avall i quan només quedaven 3 carrers per arribar… ens adonem que el carrer on teníem l’hotel estava a un barri enfonsat; era com una vall enmig de Praga.
Primer de tot, no sabíem per on baixar. La veritat és que no hi havia ni escales ni res… així que vam voler preguntar als pocs “prahencs” que passaven: tots ells passaven de nosaltres, ens ignoraven amb gran estil, era com si fóssim espectres: aquí és on es va començar a forjar la mala impressió que ens van causar els txecs.
Quan ja estàvem disposats a baixar camp a través, uns amables paletes ens vam ensenyar per on s’accedia a l’amagat camí que ens portaria al barri enfonsat: aquests paletes foren els únics que van ajudar-nos/ser agradables: aplaudiment pels paletes txecs!
Un cop a baix… vam descobrir que la pensió [Pensió Beta] estava just sota el pont de Nuselsky most, un carrer que des de baix semblava una autopista!
La imatge no té preu: sempre podrem dir que hem dormit sota un pont de Praha!
Cal dir que aquella barriada tenia tela, a part de la pujadeta diària per agafar el metro; al costat (dreta de la foto) – havia un espai verd amb 4 bancs on tots els ionquis de la zona anaven a drogar-se tranquil·lament… tot un luxe de lloc!
ROGER
