Tag Archives: Polònia

Suïcides i gas en un tren nocturn

Amb 17 anys, i viatjant sols per primer cop, ens varem embarcar en el nostre primer interrail. La primera nit la vam passar en un tren nocturn que anava de Cracòvia a Praga.

A l’Europa de l’Est els trens tenen compartiments de fins a vuit persones i nosaltres ens vam apoderar aquella nit d’un sencer: el panorama era immillorable fins que vaig treure el cap per la finestra i vaig veure un tio agafat a l’escala d’accès al tren en plena marxa, amb tot el cos enfora i un altre tio des de dins del tren, treient el cap i indicant-li coses.
Alertat, vaig fer treure el cap a l’Enric i el Bernat, i tots vam veure com – en plena nit, i enmig del no-res – el tio es va tirar del tren en marxa. (o el van tirar?)


La veritat és que ens vam cagar una mica: a vere qui era el llest que anava al WC, no fos cas que acabessim en plena campinya polaca per culpa d’uns bojos amants del “llançament de passatgers”.
Tancats al compartiment, al cap d’un rato ens piquen a la porta: eren els “veïns” del costat que ens alerten d’una sospitosa olor a gas. La veritat és que pudoreta en feia, però ens vam fer el ‘longuis’… redimonis, només ens faltava això!!
Donada la creixent inquietud, assumim l’oloreta i expliquem als “veïns” el succeït abans amb el suïcida i els “complices”.

Ja hi havia una situació d’alarmisme màxim!! Ens ajuntem tots i ens anem al WC (que estava al costat de la porta on s’havia tirat aquell) per si alguna cosa havia passat (una fuita provocada?, una bomba?, el Papa Joan Pau II ressucitat?); res.
Busquem al revisor i li expliquem tot plegat; el tio passa de nosaltres com de la merda: ni “oloretes”, ni suicides, ni osties…

Tot això va acabar en res, ens vam adormir  i vam arribar vius a Praga, però per ser el primer dia de la nostra primera aventura Déu ni do…

MENDA

Autobusos enmig del no-res polac

Seguint amb el JoseLuis (PolòniaRep. BàltiquesFinlàndia)… explicarem un dels transbords més curiosos.
Nosaltres estavem a Gdansk i voliem arribar en una nit a Vilnius, per això haviem d’agafar un tren de Gdansk a Bialystok i allà esperar unes hores per poder pujar a un bus nocturn que cubria la ruta Varsòvia – Vilnius.

Desprès d’una ràpida visiteta passada per aigua a Olsztyn i veure definitivament que tots els pobles polacs són força iguals [molt macos però... de fet el mateix passa amb les polaques: totes estan molt bones, però totes son iguals] vam seguir cap a Bialystok.


Allà vam arribar que debien ser les 23h i la veritat és que tot i ser un poble relativament important, estavem enmig del no-res… i més sols que la una.
Fins les 3h. no passava el bus… nosaltres, sols en aquell paratge, teniem fe que passaria el bus, tot i que a mesura que queia la nit i el fred a un li entraven els dubtes… qui dimonis deu fer aquesta ruta?

El bus va arribar, però la gràcia de la nit va arribar quan l’autobusero al veure’ns va dir que estava ple, que no hi havia lloc. Així que res, dos pedres.
Ja estavem buscant algún pont a Bialystok per dormir-hi aquella freda nit… quan el conductor ens va fer una “oferta que no podiem rebutjar”: 20€ i teniem lloc.
Així que res, vam col·laborar en la seva economia familiar ingressant-li 80€ en negre i cap a Vilnius…
Era veritat que anava força ple, però també estava clar que havien llocs, tot i que no gaires. Per sort vam poder seguir el nostre viatge cap el nord.

MENDA

Krakow

Kraków és la perla de Polònia (Polska). Una ciutat d’uns 700.000 habitants que il·lumina la gris regió del sud polonés. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco sent el centre històric i cultural del país.

Sense ser gaire extensa, el nucli antic queda concentrat tot abraçat pel meandre que fa el riu Vistula (Wisla), dins el meandre s’alça un turonet coronat pel castell. El castell i les seves muralles contenen el centre històric de Krakow. L’estructura és clàssica, portons (barbikan) que donen accès dins les muralles i carrers empedrats que pujen, baixen i envolten el turonet.
A un extrem del centre històric trobem el call jueu, un barri deixat a la mà de Déu degut a les lleis de l’època que obligaven a deixar intactes les cases per 50 anys a l’espera que els familiars – de les víctimes de la Shoah (l’holocaust) – dels residents d’aquelles cases reclamessin la propietat… el resultat és que ningú les ha reclamat i ara es comença a rehabilitar els baixos de les cases en forma de tendes, galeries…

Al voltant de les muralles tot és verd i està magníficament cuidat: parcs, carrils bicis, un boulevard vora el riu… la ciutat viu al voltant del riu i es nota. Krakow és un oasis enmig de la regió més grisa de Polonia. Sembla que la gent visqui aliena al clima de frustració que viu el país: els parcs i carrers estan poblats de gent gaudint del bucòlic entorn que ens brinda Krakow.

Ladupla.com recomana altament la visita a Krakow, un poble que amb un dia ja el tens més que gaudit i que t’impregna de la tranquilitat i la bellesa d’aquest, És sens dubte la ciutat la qual moltes de les altres ciutats polaques s’haurien i es voldrien d’emmirallar.

MENDA

El boig de Katowice

17 anyets i a fer el primer viatge llarg amb amics… va ser un Interrail per l’Est collonut que va començar d’una curiosa manera… a Katowice (Polònia)

El nostre avió arribava a Katowice, la capital de la Silesia polaca. L’estada a Katowice era passagera ja que ens preniem unes horetes abans d’agafar el tren cap a Krakow. Katowice és un poblet gris, tant gris com la regió. Una regió que havia estat rica per la important zona de minera però que des de la caiguda del comunisme va quedar obsoleta, esdevenint una de les zones més castigades per l’atur de tot Europa.

La nostra presencia allà ja provocava la curiositat entre tots els del nostre voltant que de ben segur no estan acostumats a ser visitats… més d’un ens va preguntar i tot què feiem allà… [...] … algún estava tant encuriosit que ens va començar a seguir. Quatre paraules en anglès i l’obsessió per coneixens va fer que aquest senyor ens anés perseguint per tot Katowice…
Al principi encara li seguiem el rollo però quan va començar a agafar excessiva confiança va degenerar l’home agafant-nos, aturant-nos, insistint compulsivament… davant de tothom que es mirava l’escena amb complicitat.

El final acaba amb la inestimable ajuda d’un amic polac (un armari, com tots) que va decidir retenir aquell home, que no obstant insistia en l’aventura de perseguir els turistes del mes!
Tot i el boig de Katowice guardem el record de la nostra primera gran anecdota del viatge!

MENDA

PS. cal dir que Katowice es va dir durant tres anys Stalinogrod (Ciutat de Stalin)… al 1956, havent mort el dictador, van recuperar el nom…

PS2. aquest home de la foto que s’en va tan tranquil amb la seva maleteta… estava fent break dance aqui mateix, en plena estacions de tren… tot un sobrat.