Tag Archives: Països Baixos

Ruta cicloturista pels Països Baixos

Sense entrar en detalls presentem la ruta cicloturista que vam fer finalment pels Països Baixos… una ruta que la podríem definir com “Enfanga’t tour”, perquè la veritat, si alguna cosa passa als Països Baixos, és que plou… [i cada dia!]

Passejant pel Gelderland

Respecte el que s’havia previst inicialment vam fer una mica menys i vam acabar agafant més trens del previst. D’una banda perquè vam haver d’escurçar un parell de dies [veure motiu aquí], d’altra banda perquè no més tard de les 17h havíem de tenir càmping on dormir [per no quedar-nos tirats bàsicament] i perquè la pluja diària condicionava.

Càmping T’Rentmeesterke (Geesteren)

Lo de la pluja és flipant. Us heu d’imaginar núvols passant a grans velocitats, alguns amb pluja… alguns sense. De manera que el dia podia començar diluviant i tapat… i acabar amb un dia radiant (o viceversa).
I així cada dia, vivint l’aleatorietat al màxim [li'n diuen random]… i mullant-nos i enfangant-nos [ja que anàvem de càmpings; molt barats tots ells i molt macos, això sí].

Canals de Gouda; (pronunciat /Jáuda/)

Continue reading

Share

Països Baixos en bici: valoracions generals

Ja som de nou a casa i ja s’ha acabat aquest viatge que el podríem definir com experimental.
Doncs bé, aquest experiment ha estat prou exitós.

Pàrquing de bicicletes de l’estació d’Arnhem

Fer el país en bici és quelcom que val la pena de veritat i no és pas dur.
Et permet veure les coses des d’una altra òptica i endinsar-te a llocs on només la bicicleta hi arriba.
Efectivament el país està pensat plenament per les bicicletes: tot perfectament indicat, gaudeixes de prioritat sempre, hi ha més quilòmetres de carril bici que de carretera, no tens perquè circular en fila índia… i sí, els cotxes et respecten.
La veritat és que el fet que un cotxe et xupi roda durant metres i metres sense que sigui necessari apartar-te i que no et piti, ni t’atropelli, d’entrada sobta… i desprès li agafes el gustet.

Circulant entre molins neerlandesos

Continue reading

Share

La ruta [prevista] del tour en bici pels Països Baixos

Com ja vam avançar en el seu moment, aquest estiu ens anem de viatge als Països Baixos… però no serà un viatge qualsevol ja que visitarem el país en bicicleta.
Els Països Baixos són el paradís de qualsevol ciclista, ja que és un païs pensat per fer en bici:
Més de 14.000 km de carril bici paral·lels a la xarxa viària dedicada als cotxes formen una xarxa en perfecte estat i senyalitzat de forma infal·lible.
Ja m’emociono només pensant que es pot recórrer un país passejant sense tràfecs i sense el perill que t’atropellin.


La ruta comença a l’interior del país; a la regió del Gelderland.
El primer pas abans de començar la ruta és arribar des d’Amsterdam a Winterswijk. Per això agafarem un tren [carregant-hi les bicis] fent dues escales: a Utrecht i a Arnhem.
Aprofitarem l’avinentesa per visitar la monumental ciutat d’Utrecht [R].

El viatge consta de 4 blocs: la regió del Gelderland, una ruta paral·lela al Rin, la zona urbana d’Holanda i la zona dels Polders. Continue reading

Share

Pròximament: Viatge en bici pels Països Baixos

Aquest estiu toca fer quelcom que fa molt que tenia ganes de fer: donar una volta als Països Baixos en bicicleta.
Sens dubte, els Països Baixos són el somni de qualsevol amant de la bicicleta.
És un país pensat per la bicicleta a on el ciclista té sempre prioritat.

La primera cosa que vaig veure dels Països Baixos, ara farà 10 anys, va ser el Parc Natural de de Hoge Veluwe.
A l’entrada et deixaven bicicletes [i GRATIS!!] perquè donessis voltes i al mig hi havia un museu [Kröller-Müller Museum]… tot plegat em va enamorar.

El segon impacte va ser Amsterdam. La primera visita va ser fa 4 anys… i veure una ciutat tan maca presa per les bicis em va fascinar.
… havia provat les méls del paradís de la bici… i necessitava més!!

Així que res, aquest any, anem a buscar una mica de fresca pel nord d’Europa i a voltar s’ha dit!
… i a voltar tranquilet i sense que t’atropellin… el qual s’agraeix bastant…

RING RING!!

ROGER

Share

European Road Trip

Mentre Islàndia es venjava d’Europa i del “sistema econòmic destructor de la natura” i escupia tonelades de cendra a l’atmosfera mitjançant el volcà Eyjafjalla provocant un col·lapse històric de l’espai aeri europeu… en Jordi i jo estavem creuant Europa cap al nord… érem els únics que hi podíem viatjar gràcies al Honda Concerto, i a sobre ens apropàvem al focus volcànic.


Jo vaig apuntar-me a un Barcelona – Amsterdam, per desprès deixar el Jordi que acabes la seva ruta per Europa
Les nits de la ruta foren Barcelona – Tolosa de Llangedoc (visita al Pifa) – Orleans – Bruseles – Amsterdam.

El primer dia vam anar a Tolosa de Llangedoc, la ciutat rosa; l’endemà vam fer ruta fins un camping preciós a les afores d’Orleans, a la vora d’un riu amb parades a Caurs, Souillac i Saint-Benoit-du-Sault (aquest últim maravellós).


L’endemà visita a Orleans i Chartres, dues de les ciutats amb el gòtic més apostuflant del món: un gòtic que juga amb les llums de les vidreres de forma increible. Aquella zona del sud de París no té preu, és un triangle que enquadra Bourges, Orleans, Chartres, Tours: el triangle de la llum!
… i nit per veure la família de Bruxelles, que cada cop n’hi ha més!!

Desprès d’una visita ràpida a Bruxelles [Atomium, Grand Place, Manekenpis...] vam anar a la zona del Zeeland: els dics del sud dels Països Baixos. Visita ràpida a Delft i… Amsterdam once again!


Mentrestant el volcà islandès encara escupia fum i cendra… però com que sap que m’estimo molt Islàndia, va fer que el vent canvies una mica i pugués tornar amb el primer avió que sortia de l’aeroport d’Amsterdam desprès de 5 dies tancat!


Fou un viatge frenètic, de carretera… on una de les coses que cal dir és: QUÉ AVORRIT QUE ÉS EL CENTRE DE FRANÇA!!… però que bé que ho saben vendre!


La sensació de veure les infinites planes que van des de Tolosa de Llangedoc fins a París et transporta a l’època feudal, on t’imagines tots els terratinents dominant superfícies de terra que no tenen final a l’horitzó… per això era tan fàcil aquest control!

ROGER

Share

El Mundial acabat… uns mesos després

Doncs com que no vam acabar l’anàlisi del Mundial, ho acabarem de fer ara, ja que si es deixen les coses inacabades no estan ben fetes, crec. I res, només seria acabar d’aplaudir/admirar algunes seleccions, les quals van fer un paper molt digne i van arribar fins on van poder.

Comencem per Uruguai, quarta classificada, inesperada posició per aquesta selecció (personalment em sembla una sorpresa, ja que no m’ho esperava). Tot a base d’una molt bona defensa, un mig del camp també molt defensiu, d’aquells que donen patades i empentes per desequilibrar els rivals (vegeu Diego Pérez o Arévalo Ríos), i un excel·lent atac format per grans jugadors. Un resultat molt merescut.

Seguim amb Ghana, l’única africana que va passar de ronda, i inclús es va permetre fer un molt bon partit contra la superpotència EEUU que els va fer passar de ronda, i només els penals els van impedir d’arrbar a les semifinals. Com sempre, les seleccions africanes demostren que amb il·lusió es pot arribar molt lluny. Un cop eliminats, el públic seguia cantant i ballant a les grades. I per cert, un detall que sempre podem veure amb les aficions africanes, és que un cop eliminada la seva selecció sempre animen a la única que queda, en aquest cas Ghana. Això és quasi impossible de veure a d’altres contintents.

També cal destacar Paraguai. De la mà de l’entrenador Martino i amb una tàctica prou defensiva i a base de pocs gols, van anar guanyant partits fins que van topar amb la campiona. Més que res que si un veu un partit d’una selecció com aquesta, no donaria un duro per ells. Però si es fa la feina ben feta…

I per acabar, Eslovàquia. Van eliminar Itàliaaaaaa, Itàliaaaaaa! (no té preu veure els jugadors d’Itàlia cantant, o més aviat cridant, el seu himne quan sona a l’estadi). I més tard, van estar a punt de donar la sorpresa davant dels Països Baixos, la subcampiona. Tot i així, també les ganes i la motivació d’una selecció que debutava en un Mundial (havia jugat com a Txecoslovàquia, on en època d’èxits molts jugadors eren eslovacs) van donar un molt bon resultat.

Esperem seguir gaudint del futbol entre seleccions, ja que no s’atura mai, i ja ha començat la classificació per la propera Eurocopa. Albània va fent poc a poc, i seleccions com Moldàvia o Xipre (tots els jugadors són de la part grega menys un) ja han avisat que poden fer grans coses.

Enric

Share