Tag Archives: mosquits

Mosquits Nòrdics

Posted on 4 gener 2011 by | 1 Comment

Diu la dita inventada per nosaltres que: “l’Autan i la mosquitera, als països Bàltics i Nòrdics impera”.
Quan un pensa en mosquits o bé [si és una mica bèstia] pensa en els genocides mosquits africans o pensa en els mosquits típics de casa (del mediterràni) que ens desgràcien les nits d’estiu…
Nosaltres introduïrem un tercer tipus de mosquits: els mosquits dels països Bàltics i Nòrdics.


Però no haviem quedat que els mosquits moren amb el fred? Doncs allà dalt, NO. I no només això sinó que son més i més monstruosos. (i si no us ho creieu, un altre post que en parla)
Especialment els mosquits van ser notoris a Estònia i Finlàndia, on fins i tot trobem senyals alertant de la presència de mosquits (veure les fotos). El que no canvia és la seva presència en zones d’aigua estancada i com que a Finlàndia, el que més hi ha son llacs, doncs un va servit.
Els mosquits allà son una mena de “marabunta” que quan cau el sol, apareixien per tot i un es trobava “bancs de boira de mosquits”: acollonant.
La mida d’aquests era exagerada: alguns grans com una ma (si tenim en compte les potes).

Font de la foto (sí, si no diem el contrari, les fotos son nostres)

Al vespre, intimiden de valent ja que de cop s’apareixen núvols de mosquits que ningú s’atraveix a travessar… i quan dorms, lògicament et rebenten.
Nosaltres, vam tenir la sort de comptar amb el company de viatge Marc, que atreia gairebé tots els mosquits, així que ens vam lliurar força gràcies a la seva sang dolça.
Avís: Dormir tapat fins a dalt, no donant peu a un centímetre de pell és una opció, però al final, no saps com, t’acaben picant igual.

MENDA

→ 1 Comment

Posted in Estònia, Finlàndia, Letònia, Repúbliques Bàltiques

Tagged , , ,

Autostop a Estonia

Posted on 4 desembre 2010 by | 1 Comment

Aprofitant l’anterior post del torneig de futbol platja que vam disputar a Võsu, Estònia; explico com hi vam arribar allà, que va ser tota una epopeia.


Veniem de Tartu, a l’interior del país, i l’objectiu era anar a Võsu, dins el Parc Nacional de Lahemaa (que per cert és el Parc nacional més antic de la URSS i fou a la vegada una antiga base de submarins soviètics).
Per anar-hi haviem de fer-ho amb bus, però enlloc de donar-nos un bitllet a Võsu, ens el van donar per anar a Võru (que està al sud, en direcció oposada a Võsu)… tot i que nosaltres li vam senyalar al mapa el nostre destí, la senyora que ens va atendre no era massa receptiva.
Desprès d’adonar-nos de l’error i de treure un nou bitllet, vam agafar un autobús fins a Rakvere, i allà un altre fins Viitna (bus direcció Tallin), enmig del no-res d’Estònia.

Viitna era la porta d’entrada al Parc Natural, tot i que fins a Võsu ens quedaven encara 18km… tenint en compte que arribar fins a Võsu caminant era agoserat, ens vam marcar com objectiu arribar al Punt d’Infromació del Parc (Palmse), que estava a uns 8 km.
Tenint en compte que anavem carregats i ja era tard, vam decidir fer autostop: al ser 4, vam fer dos grups separats amb una certa distància i anar caminant cap a Palmse.
El primer grup format pel Pifa i el Goñi sí els van agafar, però a l’Enric i a mi NO pas. S’ha de dir que la gent va ser poc receptiva. El camí va ser entretingut però…

… a l’arribada ens van buscar un lloc per dormir (molt divertit el estoni, t’havies d’aguantar el riure) i vam trucar un taxi ja que els mosquits començaven a sortir amb la caiguda del sol i se’ns presentava un escenari totalment dantesc, i més vist l’èxit tingut amb l’autostop.
Cal dir que el tema dels mosquits (que són grans i agresius) tant a Estònia com a Finlàndia fa por...


I res, s’ha de dir que el paratge on vam estar és molt recomanable, ens va servir per descansar una mica, ja que va coincidir amb l’equador del viatge i aquell lloc era totalment adient.

MENDA

→ 1 Comment

Posted in Estònia, Repúbliques Bàltiques

Tagged , , , , , , , , , , , , , ,

Oulu

Posted on 16 febrer 2009 by | 2 Comments

Ens trobem a menys de 200km del Cercle Polar Àrtic, a vores del mar Bàltic i absolutament envoltats de natura. Ens trobem a Oulu, el poble més important del nord de Finlàndia [el 6é] i a la vegada un important centre universitari del país. Oulu és un poble de 130.000 habitants. Aquest s’extèn entre boscos, llacs, rius, illots…  el poble creix lluny de la platja, ja que prop d’aquesta el terreny és molt pantanós, fet que fa que els mosquits invaeixin la zona. S’ha de dir que és un poble on quan cau el sol, els mosquits prenen els voltants de la ciutat.

Oulu té un petit casc històric de 400 anys d’antiguitat. La ciutat, per tant no creix des del mar, sinó un pel endins. La ciutat queda articulada al voltant de l’ajuntament i un petit centre històric peatonal. Les cases són baixes i molt ben arreglades. La ciutat té una aire que resulta ser la combinació de modernisme i neogòtic, en la linia de les ciutats finlandeses. Poc tràfic ja que la gent es mou a peu o en bici, tot plegat es respira un aire de tranquilitat immens.

Al voltant del nucli urbà més immediat tenim la natura en estat pur. Els rius creuen la ciutat envoltats de verge natura. Val la pena escapar-se fins aquí dalt per respirar la tranquilitat d’un “poble gran”. L’unió del món rural i del món urbà es troba en perfecte harmonia en aquest poble. Hom camina pel carrer i de sobte, PLAF un illot aïllat, o PLAF un rierol, PLAF un parc infinit…

Des de ladupla.com es recomana altament la visiteta a les terres del nord i si amb això un no està convençut… tambè cal dir que hom es pot trobar una fantàstica platja de sorra. (nosaltes hi vam pendre el solet!)
Ja per acabar dir que el camí fins a Oulu és tambè força interessant. Infinitats de frondosos boscos, els mil llacs de l’interior… un paissatge purament finlandès!

MENDA

→ 2 Comments

Posted in Finlàndia

Tagged , , , ,