Avui, com moltes altres tardes de l’any, estava fent una birreta al costat de l’escola en un parc situat al costat del Macba, i estàvem comentant la jugada (la del gol de cap de Nova Zelanda). Teníem dos homes al costat, de pell bruna, i de primeres hagués dit que són de l’Índia o del Pakistan. Això que un d’ells ens pregunta que si som catalans, i després de respondre afirmant, ens diu que ells són turcs de Bulgària!
Ens ha estat explicant unes quantes històries. Ens ha fet saber que no és immigrant social, sinó immigrant polític, tot i que no ha acabat d’explicar molt bé els motius. És un apassionat de la política, i està encantat amb l’espanyola. Està content aquí. La família pot treballar i els fills estudiar sense problemes. Viu a Caldes d’Estrac, però en qüestió de pocs dies es trasllada a Mataró (tot i que els fills estudiïn a Barcelona). Encara és més feliç de que hi hagi la companyia Wizz Air, amb la qual pot anar i tornar al seu país a un bon preu. I per acabar, entre d’altres coses, també ens ha explicat que va estar una temporada a Corea del Sud, de qui ens ha destacat la disciplina del dia a dia (en àmbit laboral i social).
Aquesta és una història més de persones nouvingudes que t’expliquen i també t’agraeixen el tracte rebut, cosa que fa sentir bé. A partir d’aquí, he cercat informació de la població turca a Bulgària, que representa el 9% del total de la població. Si que podia pensar en que hi hauria molta presència degut a que són països fronterers, però no m’hi havia capficat mai. I de fet, la immigració turca, pel que veig, deu ser una de les més notòries arreu d’Europa, i procedents del mateix continent.
Sempre ens agrada conèixer altres persones, amb les seves històries respectives, com la d’en Lazaro.
Enric
