Tag Archives: Lituània

Letònia

Crec que dels indrets que hem visitat, encara queda parlar, o millor dit escriure, sobre Letònia. En la nostra ruta pels estats bàltics no hi podia pas falta Letònia, i més tenint en compte que es troba enmig dels altres dos, i és inevitable no passar-hi, a menys que s’entri a Bielorússia, posteriorment a Rússia, i finalment a Estònia, i s’eviti passar-hi. Però tampoc caldria, ja que els letons no ens han fet res, i els visats que s’han de pagar són cars.  De fet, vam passar-hi amb l’autocar que ens duïa des de Lituània a Estònia, però no ens hi vam pas aturar, ja que ho deixaríem pels darrers dies de viatge, degut a que agafaríem l’avió des de la mateixa capital letona que ens retornaria a casa nostra.

La Plaça Major de Riga (Ratslaukums, a la dreta)

De Letònia, a part de saber que la capital és Riga, que fou una República Soviètica, i que van fer un molt bon paper a l’Eurocopa de Portugal de 2004, en sabia poca cosa més. La idea d’anar-hi, com també als altres dos estats bàltics, em transmetia una imatge tranquil·la, amb molt de paisatge verge i verd, i on podríem ser dels pocs turistes si anàvem més enllà de les capitals.

Riu Gauja al PN de Sigulda

Disposàvem dels dos darrers dies de viatge per visitar terres letones. Ens vam allotjar a la capital, i ho vam fer en un hostal força peculiar.
Aquest disposa de dues plantes. L’habitació, ja que només en té una, es troba al pis superior, tota plena de lliteres, la qual no s’omplia ni de broma aquells dies. A la planta baixa ens podem trobar un bar, ja que de fet és un bar, però amb la peculiaritat de ser un local eròtic, ja que les mosses que et miren i s’ofereixen ronden per allà a l’espera de reclutar clients. La lluminositat del local el delata, ja que és d’un vermell llampant, i hom pot deduir on està entrant. Quan ens van oferir passar-hi la nit no vèiem clar on ens duien, però quan vam veure que existien els llits citats al pis superior ja ens vam quedar tranquils i vam creure que seria una anècdota per explicar en un futur. Vull fer un incís en aquest punt, i explicar que el servei que oferien era un massatge amb final feliç, segons paraules d’un ragazzo italiano de Torino, el qual rondava sol i sempre creuré que fou el blanc fàcil del moment.

“Hostel – Puti” de Riga (Paradize Salon; Jana str. 8 )

Continue reading

Share

El desert de Lituània

Sí, ho heu llegit bé: A LITUÀNIA HI HA UN DESERT, i a més un desert com els que tots ens imaginem, amb dunes i sorra fina: l’anomenat Sahara Lituà.


Aquesta sens dubte fou la sorpresa més agradable i sorprenent del viatge!
El desert el trobem a la costa bàltica, on a l’alçada de Klaipeda (Lituània) comença un istme [llengua de terra que uneix dos punts peninsulars] de 98 km de llarg i entre 400 i 3800 metres d’ample que va fins Lesnoi (enclau de Kaliningrad, Rússia): és l’istme de Curlàndia.
La llegenda diu que un gegant va crear l’istme d’una trepitjada, formant el llac de Curlàndia.
L’istme de Curlàndia és patrimoni de la humanitat i és per nosaltres el recurs turístic més destacat de les Repúbliques Bàltiques.


Nosaltres vam accedir des de Lituània (ja que a Rússia no es pot entrar, i menys improvisar), on un ferri et porta des de Klaipeda a l’istme.
El municipi de Neringa (52 km de llarg, sent l’únic municipi i abraçant la part lituana de l’istme) engloba 6 poblets, on la majoria de cases són d’estiueig (datxes).
Durant el període soviètic, Neringa era LA ciutat balneari/resort de Lituània i era força exclusiva als membres del partit.


Fa uns 500 anys, van desforestar l’istme i arrel d’això, la sorra i el matoll va prendre lloc, formant espectaculars dunes que van collar els pobles que hi havien.
Destacar també un conjunt patrimonial contemporani al poblet de Juodkranté anomenat “el turó de les bruixes” on arreu del bosc (perquè a part de desert, hi ha un bosc repoblat) trobem estàtues de fusta tallades… un St.Jordi inclòs!


La meitat de l’istme és lituà i l’altre meitat rus, el qual provoca que al llarg dels 3 km d’amplada hi hagi una fina frontera on l’accés és per carretera, però un pot aventurar-se a entrar pel desert.
El problema està en que uns 500 metres de la frontera et vas trobant policies que t’impedeixen el pas perquè és una “espai natural protegit”…
…tot i això, uns pocs policies lituans no ens fan por, i a l’estil Rambo, amagats darrere les dunes vam superar la barrera policíaca.


Quan ens disposàvem a posar el peu a la frontera i dedicar-li l’èxit al “fill de putin” del consolat rus va veure que una parella havia comés el “crim” que anàvem a cometre i eren perseguits per un policia rus a toc de pito pel desert.
Al final els van deixar en pau (nosaltres érem espectadors des de la llunyania) i vam decidir no jugar-nos-la, així que ens vam conformar en veure Rússia (concretament és l’enclau de Kaliningrad, antiga Königsberg) i “agafar” la senyal d’una companyia de mòbil russa i sentir-nos com si haguéssim penetrat el país, això sí, a través d’un paisatge surreal per ser Rússia.

La veritat és que des de ladupla recomanem l’estada ja que és espectacular!

ROGER

Share

Don’t play with Lithuania, ’cause you’re playing with fire

[Semi]Parafrasejant una cèlebre cançó dels Rolling Stones introdueixo aquest post.
OK, que passa amb Lituània, que van de “tipos duros”?


Doncs més o menys. A Vilnius, a la façana de l’ajuntament, trobem una placa en motiu de la visita de George W. Bush que resa (penseu a dir-la amb accent texà): “Anyone who would choose Lithuania as an enemy has also made an enemy of the United States of America”. – G.W: Bush (2002)
…amb una declaració d’intencions a modo de sheriff clint-estwoodià, Lituània s’amaga sota l’aixella del gegant americà, un país que sempre està disposat a fotre’s a òsties amb qui faci falta: bo de saber-ho, no sigui cas.

Com podem veure, la senyora lituana de la foto que sembla tan indefensa… té una superpotència al darrere que la protegeix… tot un luxe!!

Tot plegat es va fer en el context de l’entrada de les Repúbliques Bàltiques a la OTAN, però qui ens deixa més clar les aliances implícites que hi ha al darrere son els Lituans… que suposo que miren una mica a Rússia i diuen: ara qué, tornareu a tocar-nos la moral? (tot sigui dit al Putin no li va fer cap gràcia que les Repúbliques Bàltiques entressin a la OTAN)

ROGER

Share

Autobusos enmig del no-res polac

Seguint amb el JoseLuis (PolòniaRep. BàltiquesFinlàndia)… explicarem un dels transbords més curiosos.
Nosaltres estàvem a Gdansk i volíem arribar en una nit a Vilnius, per això havíem d’agafar un tren de Gdansk a Bialystok i allà esperar unes hores per poder pujar a un bus nocturn que cobria la ruta Varsòvia – Vilnius.

Desprès d’una ràpida visiteta passada per aigua a Olsztyn i veure definitivament que tots els pobles polacs són força iguals [molt macos però... de fet el mateix passa amb les polaques: totes estan molt bones, però totes son iguals] vam seguir cap a Bialystok.


Allà vam arribar que devien ser les 23h i la veritat és que tot i ser un poble relativament important, estàvem enmig del no-res… i més sols que la una.
Fins les 3h. no passava el bus… nosaltres, sols en aquell paratge, teníem fe que passaria el bus, tot i que a mesura que queia la nit i el fred a un li entraven els dubtes… qui dimonis deu fer aquesta ruta?

El bus va arribar, però la gràcia de la nit va arribar quan l’autobusero al veure’ns va dir que estava ple, que no hi havia lloc. Així que res, dos pedres.
Ja estàvem buscant algun pont a Bialystok per dormir-hi aquella freda nit… quan el conductor ens va fer una “oferta que no podíem rebutjar”: 20€ i teníem lloc.
Així que res, vam col·laborar en la seva economia familiar ingressant-li 80€ en negre i cap a Vilnius…
Era veritat que anava força ple, però també estava clar que havien llocs, tot i que no gaires. Per sort vam poder seguir el nostre viatge cap el nord.

ROGER

Share

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Share