Tag Archives: Kosovo

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Els Balcans: un polvorí (intro)

Els Balcans són un focus etern de guerres, disputes, barrejes ètniques i religioses i en general els balcànics són animals de sang calenta… és per això que al llarg dels anys – i particularment durant l’últim segle – aquests hagin estat immersos en guerres eternes.
Al llarg d’una sèrie de posts, anirem explicant històries contemporànies dels Balcans.

A bote pronto podriem recordar que els Serbis “van iniciar” (sense culpar al poble serbi) la 1a guerra mundial amb l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc autrohongar Franz Ferdinand just desprès que al 1913 fossin expulsats els otomans dels balcans. (ja desprès de la 1a Guerra Mundial seria dissolt l’imperi otomà). Uns anys més tard, amb la segona guerra mundial, tornarien les bofetades.
Iugoslavia i Albània [i Grècia] serien invaïdes per les forçes de l’eix un cop més… al final de la guerra els partizans (comunistes) alliberarien els Balcans de sud a nord i acabarien instaurant règims comunistes a tots els Balcans menys a Grècia, que una guerra civil [desigual] truncaria la voluntat popular d’esdevenir un règim comunista.

Durant la 2a Guerra Mundial els croates aprofitarien el caos per començar a protagonitzar la primer neteja ètnica seriosa. Els Ustaše – colaboracionistes croates – de Pavelic aprofitarien per exterminar jueus, gitanos… i serbis, molts d’ells van morir al camp de concentració de Jasenovac. Aquesta primera neteja ètnica seria el resultat del projecte Cubrilovic (presentat el 1937). Tot i això el projecte Cubrilovic fou la plasmació en paper de quelcom que tant serbis com croates (cal dir que quan parlem de serbis o croates a grosso modo ens referim a moltes institucions de l’època) tenien intenció de fer: netejar de jueus, gitanos, otomans (musulmans) i italians Iugoslàvia. Així doncs, els jueus dels balcans i els musulmans especialment de Bòsnia, Herzegovina, Kosovo i Albània eren subjectes a les atrocitats de l’època. Cubrilovic seria l’ideòleg teòric del genocidi d’albanesos a Kosovo, de musulmans a Bosnia… i fins i tot de la masacre de las Foibe, que expulsaria els Italians de Dalmàcia i Ístria.

La segona Guerra Mundial va acabar. Tito pacificaria Iugoslàvia durant 40 anys i tot i que arribaria a fer Cubrilovic ministre rebutjaria continuar amb una Guerra Civil i decidiria apagar els nacionalismes per evitar que la metxa dels Balcans es reencenguès. Albània cauria en mans del dictador stalinista-maoista Enver Hoxha que sumiria el país en una autarquia terrible.

Al caure els règims comunistes els nacionalismes iugoslaus aflorarien de nou i començarien la Guerra Civil més recent a Europa. Sèrbia, encapçalada per Slobodan Miloševic, entraria en guerra amb totes les federacions iugoslaves, sent el causant d’exterminis massius a la majoria de provincies. Paral·lelament, a Croàcia, manava Franjo Tudjman, un altre carnisser major. Ambdos mandataris, a part de matar-se de tant en tant (per raons nacionalistes, com les matances a la regió de Krajina) tenien interessos comuns: l’apropiació d’aquells territoris que es consideràven com a seus i l’extermini d’altres ètnies. Un bon exemple és la partició Bosnia a l’acord de Karadjordjevo… i de genocidis podriem parlar de Srebrenica o Kosovo per part dels Serbis o el de Prozor per part dels Croates.

La guerra va durar gairebè 9 anys (des dels primers atacs dels Serbis a la costa Dàlmata – de Croacia – fins Kosovo) i va acabar amb un país desmembrat en més parts que provincies havien durant la SFRJ: Eslovènia, FYR Macedònia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Bòsnia-Herzegovina.

Albània, de rebot, es veu involucrat ja que el 95% de la població de Kosovo és albanesa, així que a falta de país formalitzat, els Kosovars llueixen sempre la bandera de l’àguila bicèfala…

Desprès d’un segle amb infinites guerres (2 Guerres Balcàniques, 2 guerres mundials, 1 guerra freda i una guerra civil) sembla que la pau ha retornat a la regió – exceptuant l’encara cas obert de Kosovo – i des de ladupla.com desitjem que els Balcanics comencin un pròsper període de pau, començant per entrar poc a poc a les institucions europees i deixar-se dels cecs nacionalismes que tant mal han fet als Balcans. Dit de pas, esperar que tots aquells criminals de guerra (morts o vius) siguin condemnats com a tals… carnissers ja morts com Milosevic, Bobetko o Tudjman i altres vius com Novak Dukic, Karadzic, Mladic, Gotovina, Cermak, Makac, Babic, Martic…

MENDA