Tag Archives: Korçë

Ruta i allotjament (continuació)

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes. (Per veure la ruta explicada, clicar al link)

Veure-la al google maps: http://bit.ly/i6aetz

11- Girona – Pisa (amb avió)
12- Pisa – Tiranë (amb avió)
13- Tiranë – Berati (150km)
14- Berati – Fier – Apollonia – Vlorë (100km)
15- Vlorë – Dhërmi (57km)
16- Dhërmi – Himarë – Dhërmi (30km)
17- Dhërmi – Sarandë (64km)
18- Sarandë – Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër – Ersekë (144km)
20- Ersekë – Korçë – Pogradeci (83km)
21- Pogradeci – Shkodër (268km)
22- Shkodër – Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi – Krujë – Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë – Pisa – Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

Korçë

Korçë és coneguda com el “París albanès”, tot i que s’ha de dir que aquesta similitud no se massa d’on se la treuen. Si és ver, que Korçë – i en general la regió – és històrica per la seva cultura.
A Korçë trobem un important museu nacional, és on es va normalitzar la llengua albanesa farà poc més d’un segle, diverses universitats presitgioses [salvant distàncies] i va ser el primer lloc on es va donar classes en albanés (1887) i per a les dones (1891).

Korçë es diferencia de qualsevol de les ciutats del voltant, i és que és la única de l’interior destacada. Aquesta té una estructura metropolitana clara: carrers transitats, bars, edificis destacats, una fàbrica de cervesa, un bon equip de futbol, un mercat immens… però la ciutat, tot i això, deixa una mica a desitjar.

Aquell dia, l’amiga K-Say (peace corp que ens va acollir a Ersekë) ens va acompanyar fins allà. Ella ens va fer 5 centims de la ciutat i això ens va ajudar a no perdren’s ni un detall. Tot i això aquell dia tambè va servir per conèixer altres voluntaris americans. De tots els que vam conèixer destacarem un senyor de Texas que tenia un especial interès pels “camps de batalla” [...] i que feia 3 anys que vivia allà, havent deixat als EEUU una dona i el seu fill. Ell deia que estava feliç sense televisió i que tornaria en breu, quan acabès d’escriure el llibre que estava redactant.

MENDA

Përmet

Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, haviem de fer GjirokastërErsekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduïr, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adapatant-se el paissatge tota l’estona.

Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és mooolt dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).

Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu – que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on provè. És tot un misteri, ja que fisicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.

Així que una passejadeta pel poble, una cerveseta – amb la típica conversa amb el senyor del bar – i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobessim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest maravellós exemple!

MENDA