En el nostre segon Interrail, varem visitar – entre d’altres – Estònia.
Un dels pobles visitats fou Tartu, un poblet de l’interior d’Estònia destacat per ser la segona ciutat univeristaria per darrere de Tallin.
El primer que vam visitar fou el “museu de l’horror soviètic”: eren els antics calabossos de la KGB on t’ensenyaven les cel·les i les tortures a les que estaven sotmesos els “enemics del règim”.
Dos de nosaltres no van voler entrar i mentre ells s’esperaven a fora, una noia del poble s’ens va acostar per oferir-nos a fent-se de guia de forma gratuïta. Nosaltres, sorpresos, vam acceptar tal mostra d’hospitalitat i durant la visita vam veure els racons més macos del poble: els parcs entorn al riu, esglésies (una en ruïnes), l’escala dels enamorats [la de la foto, on els amants han de pujar i besar-se per consolidar el seu amor], el pont del diable i el dels àngels [els de la foto]… i algún que altre bar. S’ha de dir que el poble tampoc tenia res de l’altre món, era agradable però.
El “ramalazo” de voler ajudar que li va agafar a la noia no l’acabàvem d’entendre i ens va explicar que ella just venia de fer una ruta per França fent autostop i que ningú li havia ajudat, que gairebé cap cotxe s’havia parat i que tothom, per tot, l’havia ignorat. Així que va tornar molt entristida per la imatge que França li havia donat.
Ella no volia que coses d’aquest estil succeïssin al seu país, així que ens va voler guiar de forma desinteressada perquè marxéssim d’Estònia amb un bon record, independentment de si el país ens ha agradat més o menys. No cal dir que estem agraïts a la noia per la seva hospitalitat i més perquè era una noia més aviat introvertida: Chapeau!
Aquesta anècdota ens duu a la següent moralitat: sembla indiscutible de la bellesa relativa de França contra Estònia però aquella noia va tornar trista de França, per la imatge que la gent d’allà li havia transmès: per tant no gaudeix d’un bon record de França. Nosaltres en canvi ens emportem d’un poble “turísticament menor” com Tartu un gran i valuós record, tot gràcies a l’hospitalitat de la noia.
Un lloc pot ser més o menys bonic, però l’hospitalitat i l’actitud de la gent és un factor augmentador determinant de la bellesa del lloc!
ROGER
