Tag Archives: Grècia

Avançament triple i altres barbaritats a la carretera

Que els països del sud d’Europa no son precisament els més civilitzats alhora de conduïr ho sabem tots… i que els italians s’enduen “la palma”, també.
Tot i això, els italians no son exclusius en el mal vici de conduïr sense normes… i és que molts països han aprés a conduïr à la Italiana.

Dins Itàlia, el premi a l’anarquia viària se l’endú se’ns dubte Napoli:
Napoli és com un parc d’atraccions de l’amant de la conducció urbana. No faig broma si dic que gent d’arreu d’Europa hi va per conduïr-hi.
L’arma més poderosa és el claxon: el primer que el toca té prioritat. En un encreuament no hi ha stop o “ceda” que valgui; el primer guanya.
És per això, que el taxista que ens va dur a l’aeroport es va mostrar molt preocupat ja que aquell matí se l’hi havia fet malvé el claxon. Per sort, aquella mateixa tarda ja tenia hora amb el mecànic.
D’aquesta sorollosa constum, Egipte però, guanya el primer premi.

Camí de Pogradeci, Albània

Continue reading

Els Balcans: un polvorí (intro)

Els Balcans són un focus etern de guerres, disputes, barrejes ètniques i religioses i en general els balcànics són animals de sang calenta… és per això que al llarg dels anys – i particularment durant l’últim segle – aquests hagin estat immersos en guerres eternes.
Al llarg d’una sèrie de posts, anirem explicant històries contemporànies dels Balcans.

A bote pronto podriem recordar que els Serbis “van iniciar” (sense culpar al poble serbi) la 1a guerra mundial amb l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc autrohongar Franz Ferdinand just desprès que al 1913 fossin expulsats els otomans dels balcans. (ja desprès de la 1a Guerra Mundial seria dissolt l’imperi otomà). Uns anys més tard, amb la segona guerra mundial, tornarien les bofetades.
Iugoslavia i Albània [i Grècia] serien invaïdes per les forçes de l’eix un cop més… al final de la guerra els partizans (comunistes) alliberarien els Balcans de sud a nord i acabarien instaurant règims comunistes a tots els Balcans menys a Grècia, que una guerra civil [desigual] truncaria la voluntat popular d’esdevenir un règim comunista.

Durant la 2a Guerra Mundial els croates aprofitarien el caos per començar a protagonitzar la primer neteja ètnica seriosa. Els Ustaše – colaboracionistes croates – de Pavelic aprofitarien per exterminar jueus, gitanos… i serbis, molts d’ells van morir al camp de concentració de Jasenovac. Aquesta primera neteja ètnica seria el resultat del projecte Cubrilovic (presentat el 1937). Tot i això el projecte Cubrilovic fou la plasmació en paper de quelcom que tant serbis com croates (cal dir que quan parlem de serbis o croates a grosso modo ens referim a moltes institucions de l’època) tenien intenció de fer: netejar de jueus, gitanos, otomans (musulmans) i italians Iugoslàvia. Així doncs, els jueus dels balcans i els musulmans especialment de Bòsnia, Herzegovina, Kosovo i Albània eren subjectes a les atrocitats de l’època. Cubrilovic seria l’ideòleg teòric del genocidi d’albanesos a Kosovo, de musulmans a Bosnia… i fins i tot de la masacre de las Foibe, que expulsaria els Italians de Dalmàcia i Ístria.

La segona Guerra Mundial va acabar. Tito pacificaria Iugoslàvia durant 40 anys i tot i que arribaria a fer Cubrilovic ministre rebutjaria continuar amb una Guerra Civil i decidiria apagar els nacionalismes per evitar que la metxa dels Balcans es reencenguès. Albània cauria en mans del dictador stalinista-maoista Enver Hoxha que sumiria el país en una autarquia terrible.

Al caure els règims comunistes els nacionalismes iugoslaus aflorarien de nou i començarien la Guerra Civil més recent a Europa. Sèrbia, encapçalada per Slobodan Miloševic, entraria en guerra amb totes les federacions iugoslaves, sent el causant d’exterminis massius a la majoria de provincies. Paral·lelament, a Croàcia, manava Franjo Tudjman, un altre carnisser major. Ambdos mandataris, a part de matar-se de tant en tant (per raons nacionalistes, com les matances a la regió de Krajina) tenien interessos comuns: l’apropiació d’aquells territoris que es consideràven com a seus i l’extermini d’altres ètnies. Un bon exemple és la partició Bosnia a l’acord de Karadjordjevo… i de genocidis podriem parlar de Srebrenica o Kosovo per part dels Serbis o el de Prozor per part dels Croates.

La guerra va durar gairebè 9 anys (des dels primers atacs dels Serbis a la costa Dàlmata – de Croacia – fins Kosovo) i va acabar amb un país desmembrat en més parts que provincies havien durant la SFRJ: Eslovènia, FYR Macedònia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Bòsnia-Herzegovina.

Albània, de rebot, es veu involucrat ja que el 95% de la població de Kosovo és albanesa, així que a falta de país formalitzat, els Kosovars llueixen sempre la bandera de l’àguila bicèfala…

Desprès d’un segle amb infinites guerres (2 Guerres Balcàniques, 2 guerres mundials, 1 guerra freda i una guerra civil) sembla que la pau ha retornat a la regió – exceptuant l’encara cas obert de Kosovo – i des de ladupla.com desitjem que els Balcanics comencin un pròsper període de pau, començant per entrar poc a poc a les institucions europees i deixar-se dels cecs nacionalismes que tant mal han fet als Balcans. Dit de pas, esperar que tots aquells criminals de guerra (morts o vius) siguin condemnats com a tals… carnissers ja morts com Milosevic, Bobetko o Tudjman i altres vius com Novak Dukic, Karadzic, Mladic, Gotovina, Cermak, Makac, Babic, Martic…

MENDA

Sarandë

Sarandë és la localitat més turística de tot el país. La proximitat amb Grècia i l’illa de Corfú han ajudat a establir-se com el gran referent del turisme de platja de la zona.

Molts albanesos, per aquest motiu, estan orgullosos de Sarandë i la majoria t’he la recomanen altament. Tot i això, nosaltres no coincidim amb l’opinió general albanesa. Sarandë no és res més que un Lloret, un poble sense massa història i amb la costa plena d’apartaments i hotels. És l’única localitat que vam trobar discoteques de forma massiva – a part de mil bars i restaurants.
Allotjament doncs, tot el que un vulgui a tot tipus de preus (nosaltres 20€ l’habitació triple!!!).

Sarandë és recomanable passar almenys una nit per poder anar desprès a les ruïnes de Butrint – les més maques del país – a 25km del poble. La passejada de nit per l’animat passeig marítim té la seva gràcia i és que un es pot transportar fàcilment a qualsevol localitat del nostre atapaït litoral.

Un cop més, des de la dupla.com animem a visitar la RIbera albanesa, sense fer poc cas tant a Vlorë com a Sarandë – especialment Sarandë-. Si un vol platja… no hi ha dubte, el litoral verge de la Ribera no té preu.

MENDA