Farà unes setmanes que vam anar a veure Honeymoons, del director serbi Paskaljevic. Tracta de dues parelles, una sèrbia i una albanesa, que es troben en els seus respectius països, les quals volen emigrar a un altre indret. En el primer cas, el de la parella sèrbia, ens trobem amb que el xicot rep una invitació de la Filarmònica de Viena, i així els hi sorgeix una gran oportunitat que no poden deixar escapar. En el segon cas, la parella albanesa busca l’única sortida per mar cap a terres italianes, una odissea que viuen a diari moltes persones.
De fet, d’aquesta pel·lícula, destacaria dos fets que ens vol mostrar l’autor. El primer, la relació entre Sèrbia i Albània. L’odi que es tenen es mostra en certs moments per mitjà de comentaris fets per uns i altres. Aquest odi duu a la violència, que és el mitjà que utilitzen per comunicar-se aquests dos països.
L’altre fet, són les onades d’immigració que vénen d’Europa de l’est. És habitual escoltar i/o veure notícies relacionades amb pasteres que arriben plenes de persones procedents d’Àfrica, però no s’ha d’oblidar pas que dia a dia arriben, o ho intenten, persones procedents d’arreu del món. De manera que quan parlem d’immigració, hauríem de fer referència a qualsevol persona, ja sigui gambiana, nepalesa o belga. L’acció sempre és la mateixa, tot i que canvien les condicions amb les quals es desplacen. Per això, crec que és molt encertat el missatge de la pel·lícula, mostrant-nos la quantitat de problemes que tenen persones per desplaçar-se a un altre país del mateix contintent.
Llàstima que sigui una d’aquelles pel·lícules que es manté tres o quatre setmanes en cartellera en un sol cinema. Nosaltres érem un total de cinc espectadors. Animem a veure-la en algun moment, com també d’altres obres del mateix autor.
Enric
