Vlorë és la primera ciutat que trobem abans que la costa albanesa passi de ser plana a muntanyosa. És, junt amb Durres i Sarandë, les localitats més turistiques d’Albània.
Vlorë és la platja dels macedonis, tots els hotels n’hi estan plens i és que la primera línia de costa no és massa diferent a la de Lloret de Mar. Tot i això, cal dir que encara li queda uns anys per atrapar al nivell de la típica localitat costera espanyola i és que a part de només tenir edificada la primera línia de costa, aquesta encara veu com està under construction. Nomès trobem enrajolat (i asfaltat) la façana del passeig marítim. Si un s’endinsa pel primer carrer perpendicular al mar, ja veurà com la rajola esdevè sorra. En general tot el litoral està fent-se i probablement encara li queden uns booons anys.
Vlorë té dues parts ben diferenciades. Per entendre’ns, hem de pensar en el poble com una gran T. La part horitzontal és la llarga línia de costa (uns 10 kms) i el pal vertical és la ciutat antiga que queda distribuïda al llarg d’una llarga avinguda, plena de comerços i bars. El punt on s’uneixen els dos pals és el port. Aquest és el segon més gran desprès del de Durres i és per on surt tooota la droga d’Albània (Albània és el tercer exportador de marihuana d’Europa – i no vam veure cap plantació, ni pràcticament s’en pot aconseguir, paraula d’ambaixador espanyol a Albània)
La veritat és que Vlorë deixa bastant a desitjar i és que ja que estem, que la costa no estigui urbanitzada. Tot i que tambè s’ha de dir que al costat del poble hi ha cales ben maques.
És una ciutat que té molta vida gràcies al turisme i en si el nucli antic no té massa res a destacar més que els típics monuments comunistes i les esglèsies i mesquites que corren por ai.
Per tant, des de ladupla.com recomanem que posat’s a banyar-se al mar, que ho feu endinsant-vos a la part muntanyosa de la Ribera!
Tot i això, el poble té la seva història i és que aquí Ismail Qemali va proclamar la independència d’Albània l’any 1912 durant la primera guerra dels Balcans. Des d’aleshores el país seria invait dos cops per Itàlia (del 1914-20 i del 1939-1944).
El equip de futbol del poble rep homenatge al soldat desconegut que va içar la bandera d’Albània per primer cop al país, tot declarant que Albània era lliure – de l’imperi otomà -. L’Equip és el Flamurtari i vol dir literalment “aquell que va içar la bandera”. Aquest equip fins i tot s’ha enfrontat al Bar$a en dues ocasions – fet històric recordat per tot albanès, sent l’únic equip espanyol que ha anat a Albània – i en cap de les dues el Bar$a va poder-los guanyar en terres albaneses!!
MENDA
