En el nostre segon Interrail – o Joseluis per parlar en propietat – un cop vam deixar enrere les Repúbliques Bàltiques ens vam dirigir a Finlàndia. En realitat la nostra idea inicial era anar a Rússia (fer Leningrad (vulgarment conegut com Sant Petersburg) i Moscú) però al tenir problemes amb el visat vam optar per entrar al gèlid país finès.
Qui ens ho hauria de dir que 20 km sobre Estònia els preus passarien de ser baixos a estratosfèricament alts!! Finlàndia va ser un esgarrapador de pressupostos. La veritat és que té un curiós record: és l’allotjament qualitat-preu més car que hem vist mai! Vam estar buscant albergs on dormir i el primer que varem veure costava 35€ la nit. Sorpresos vam estar parlant am el nano de l’alberg perquè semblava mentida aquests preus, però aquesta era la crua realitat dels albergs finlandesos.
El propi de l’alberg ens va enviar al que (segons va dir) era el més barat: 30€ la nit en un zulo… sí, era una habitació d’uns 2,5 metres quadrats on dormíem els 4 en lliteres i que del sostre penjava una llum que feia que no podies estar a la llitera de dalt amb la llum encesa perquè 1.)cegava i 2.)generava una calor mortal. Això si, tenia televisió i una aixeta que bàsicament estaven ubicades al metre de paret que quedava lliure.
El dia a Helsinki va ser una punyalada constant… no podies menjar a cap bar, gairebé tampoc podies comprar als supermercats… i no parlem de l’alcohol (la birra era a part dolenta, cervesa d’Estònia que valia 8 cops menys al país veï: A.LeCoq). Vam dinar a un hindú que regalava el pa (un pa super raro i insípid, tot sigui dit) i l’aigua, i desprès de demanar el plat de torn que no atipava ni a un anorèxic ens vam inflar a pa i aigua… i ale… Estava clar que era insostenible aquesta situació i que havíem de fugir com fos de Helsinki… i vam decidir agafar un passi de cap de setmana de tren [rebaixat als joves] per poder-hi fer dues nits i així estalviar una mica. El passi de tren costava gairebé tant com un bitllet d’Interrail (Concell: si vas a Escandinavia, treu-te l’Interrail!!) però almenys compensava el robatori de l’allotjament i la mobilitat. Vam pagar poc més de 150€ per 3 dies, però “oju” perquè fer un trajecte de 1:45 costava més de 30€… i nosaltres vam fer l’equivalent a més de 16 hores: feu comptes!!
Res, una nit Helsinki – Oulu (cal dir que els preus d’Oulu no eren tan abusius com els de Helsinki, ens al contrari, ja que com més lluny de la capital, més barat és tot) i Oulu – Kuopio – Helsinki… i ràpid ferri cap a Tallin mentre ens anàvem traient de l’esquena els punyals finesos, més afinats que els d’Albacete!!
ROGER
Share
