Tag Archives: estonia

Letònia

Crec que dels indrets que hem visitat, encara queda parlar, o millor dit escriure, sobre Letònia. En la nostra ruta pels estats bàltics no hi podia pas falta Letònia, i més tenint en compte que es troba enmig dels altres dos, i és inevitable no passar-hi, a menys que s’entri a Bielorússia, posteriorment a Rússia, i finalment a Estònia, i s’eviti passar-hi. Però tampoc caldria, ja que els letons no ens han fet res, i els visats que s’han de pagar són cars.  De fet, vam passar-hi amb l’autocar que ens duïa des de Lituània a Estònia, però no ens hi vam pas aturar, ja que ho deixaríem pels darrers dies de viatge, degut a que agafaríem l’avió des de la mateixa capital letona que ens retornaria a casa nostra.

La Plaça Major de Riga (Ratslaukums, a la dreta)

De Letònia, a part de saber que la capital és Riga, que fou una República Soviètica, i que van fer un molt bon paper a l’Eurocopa de Portugal de 2004, en sabia poca cosa més. La idea d’anar-hi, com també als altres dos estats bàltics, em transmetia una imatge tranquil·la, amb molt de paisatge verge i verd, i on podríem ser dels pocs turistes si anàvem més enllà de les capitals.

Riu Gauja al PN de Sigulda

Disposàvem dels dos darrers dies de viatge per visitar terres letones. Ens vam allotjar a la capital, i ho vam fer en un hostal força peculiar.
Aquest disposa de dues plantes. L’habitació, ja que només en té una, es troba al pis superior, tota plena de lliteres, la qual no s’omplia ni de broma aquells dies. A la planta baixa ens podem trobar un bar, ja que de fet és un bar, però amb la peculiaritat de ser un local eròtic, ja que les mosses que et miren i s’ofereixen ronden per allà a l’espera de reclutar clients. La lluminositat del local el delata, ja que és d’un vermell llampant, i hom pot deduir on està entrant. Quan ens van oferir passar-hi la nit no vèiem clar on ens duien, però quan vam veure que existien els llits citats al pis superior ja ens vam quedar tranquils i vam creure que seria una anècdota per explicar en un futur. Vull fer un incís en aquest punt, i explicar que el servei que oferien era un massatge amb final feliç, segons paraules d’un ragazzo italiano de Torino, el qual rondava sol i sempre creuré que fou el blanc fàcil del moment.

“Hostel – Puti” de Riga (Paradize Salon; Jana str. 8 )

Continue reading

Share

Madis Rajando

[You can read an estonian version translating catalan to estonian (or english) via-google translator... specially if you are Madis Rajando] (click here)

Encantat de conèixe’l! (Meeldiv!)
Com? Sí, és una persona. Concretament un porter de futbol d’Estònia.

Ok, entenem que el blog comença a agafar nivells de freakisme alts, però tot té explicació: l’any [2005] que vam jugar el torneig de futbol platja a Võsu (Estònia) ens vam enfrontar contra el Flora de Tallin (sub-16), que és l’equip que més  títols té d’Estònia, i no vam deixar de fixar-nos en el porter, que es deia RAJANDO, un nom massa graciós per no parar-hi atenció.


Tots teníem esperances posades en ell esperant que arribés a l’absoluta – tot i que pel que vam veure en aquell campionat, el tio apuntava més a ser el recull-pilotes de l’equip local del seu barri que no pas arribar a la selecció estatal – cosa que ha estat a punt perquè sempre ha estat a les categories inferiors, però sembla que no acaba de prosperar del tot. Per sort encara té 21 anys i acaba de fer un salt qualitatiu, al passar de jugar al filial del Flora de Tallin (FC Warrior Valga) a un equip de la zona baixa de la primera divisió, el Paide Linnameeskond (conegut com el Barça estoni, pels seus colors blaugranes).
Un equip que des del 2005 ha pujat cada any de categoria fins arribar a la primera divisió que, segons informen a la seva web, ha mantingut els mateixos jugadors, la majoria molt joves encara.

http://www.youtube.com/watch?v=hcRixIHrmT8

Des de ladupla.com li desitgem a Rajando el millor i que algun dia arribi a l’elit del futbol estonià i no només ajudi al seu humil país a seguir millorant cada dia [on cal dir que aquest any estan fent una digníssima classificació per l'Europeu] sinó que podrem dir: hem jugat contra el porter titular de la selecció d’Estònia!

ROGER

Share

Autostop a Estonia

Aprofitant l’anterior post del torneig de futbol platja que vam disputar a Võsu, Estònia; explico com hi vam arribar allà, que va ser tota una epopeia.


Veniem de Tartu
, a l’interior del país, i l’objectiu era anar a Võsu, dins el Parc Nacional de Lahemaa (que per cert és el Parc nacional més antic de la URSS i fou a la vegada una antiga base de submarins soviètics).
Per anar-hi havíem de fer-ho amb bus, però enlloc de donar-nos un bitllet a Võsu, ens el van donar per anar a Võru (que està al sud, en direcció oposada a Võsu)… tot i que nosaltres li vam senyalar al mapa el nostre destí, la senyora que ens va atendre no era massa receptiva.
Desprès d’adonar-nos de l’error i de treure un nou bitllet, vam agafar un autobús fins a Rakvere, i allà un altre fins Viitna (bus direcció Tallin), enmig del no-res d’Estònia.

Viitna era la porta d’entrada al Parc Natural, tot i que fins a Võsu ens quedaven encara 18km… tenint en compte que arribar fins a Võsu caminant era agosarat, ens vam marcar com objectiu arribar al Punt d’Infromació del Parc (Palmse), que estava a uns 8 km.
Tenint en compte que anàvem carregats i ja era tard, vam decidir fer autostop: al ser 4, vam fer dos grups separats amb una certa distància i anar caminant cap a Palmse.
El primer grup format pel Pifa i el Goñi sí els van agafar, però a l’Enric i a mi NO pas. S’ha de dir que la gent va ser poc receptiva. El camí va ser entretingut però…

… a l’arribada ens van buscar un lloc per dormir (molt divertit el estoni, t’havies d’aguantar el riure) i vam trucar un taxi ja que els mosquits començaven a sortir amb la caiguda del sol i se’ns presentava un escenari totalment dantesc, i més vist l’èxit tingut amb l’autostop.
Cal dir que el tema dels mosquits (que són grans i agressius) tant a Estònia com a Finlàndia fa por...


I res, s’ha de dir que el paratge on vam estar és molt recomanable, ens va servir per descansar una mica, ja que va coincidir amb l’equador del viatge i aquell lloc era totalment adient.

ROGER

Share

Zulos i punyalades a Helsinki

En el nostre segon Interrail – o Joseluis per parlar en propietat – un cop vam deixar enrere les Repúbliques Bàltiques ens vam dirigir a Finlàndia. En realitat la nostra idea inicial era anar a Rússia (fer Leningrad (vulgarment conegut com Sant Petersburg) i Moscú) però al tenir problemes amb el visat vam optar per entrar al gèlid país finès.

Qui ens ho hauria de dir que 20 km sobre Estònia els preus passarien de ser baixos a estratosfèricament alts!! Finlàndia va ser un esgarrapador de pressupostos. La veritat és que té un curiós record: és l’allotjament qualitat-preu més car que hem vist mai! Vam estar buscant albergs on dormir i el primer que varem veure costava 35€ la nit. Sorpresos vam estar parlant am el nano de l’alberg perquè semblava mentida aquests preus, però aquesta era la crua realitat dels albergs finlandesos.

El propi de l’alberg ens va enviar al que (segons va dir) era el més barat: 30€ la nit en un zulo… sí, era una habitació d’uns 2,5 metres quadrats on dormíem els 4 en lliteres i que del sostre penjava una llum que feia que no podies estar a la llitera de dalt amb la llum encesa perquè 1.)cegava i 2.)generava una calor mortal. Això si, tenia televisió i una aixeta que bàsicament estaven ubicades al metre de paret que quedava lliure.

El dia a Helsinki va ser una punyalada constant… no podies menjar a cap bar, gairebé tampoc podies comprar als supermercats… i no parlem de l’alcohol (la birra era a part dolenta, cervesa d’Estònia que valia 8 cops menys al país veï: A.LeCoq). Vam dinar a un hindú que regalava el pa (un pa super raro i insípid, tot sigui dit) i l’aigua, i desprès de demanar el plat de torn que no atipava ni a un anorèxic ens vam inflar a pa i aigua… i ale… Estava clar que era insostenible aquesta situació i que havíem de fugir com fos de Helsinki… i vam decidir agafar un passi de cap de setmana de tren [rebaixat als joves] per poder-hi fer dues nits i així estalviar una mica. El passi de tren costava gairebé tant com un bitllet d’Interrail (Concell: si vas a Escandinavia, treu-te l’Interrail!!) però almenys compensava el robatori de l’allotjament i la mobilitat. Vam pagar poc més de 150€ per 3 dies, però “oju” perquè fer un trajecte de 1:45 costava més de 30€… i nosaltres vam fer l’equivalent a més de 16 hores: feu comptes!!

Res, una nit Helsinki – Oulu (cal dir que els preus d’Oulu no eren tan abusius com els de Helsinki, ens al contrari, ja que com més lluny de la capital, més barat és tot) i Oulu – Kuopio – Helsinki… i ràpid ferri cap a Tallin mentre ens anàvem traient de l’esquena els punyals finesos, més afinats que els d’Albacete!!

ROGER

Share

Guies turístics improvitzats a Tartu

En el nostre segon Interrail, varem visitar – entre d’altres – Estònia.
Un dels pobles visitats fou Tartu, un poblet de l’interior d’Estònia destacat per ser la segona ciutat univeristaria per darrere de Tallin.

El primer que vam visitar fou el “museu de l’horror soviètic”: eren els antics calabossos de la KGB on t’ensenyaven les cel·les i les tortures a les que estaven sotmesos els “enemics del règim”.

Dos de nosaltres no van voler entrar i mentre ells s’esperaven a fora, una noia del poble s’ens va acostar per oferir-nos a fent-se de guia de forma gratuïta. Nosaltres, sorpresos, vam acceptar tal mostra d’hospitalitat i durant la visita vam veure els racons més macos del poble: els parcs entorn al riu, esglésies (una en ruïnes), l’escala dels enamorats [la de la foto, on els amants han de pujar i besar-se per consolidar el seu amor], el pont del diable i el dels àngels [els de la foto]… i algún que altre bar. S’ha de dir que el poble tampoc tenia res de l’altre món, era agradable però.

El “ramalazo” de voler ajudar que li va agafar a la noia no l’acabàvem d’entendre i ens va explicar que ella just venia de fer una ruta per França fent autostop i que ningú li havia ajudat, que gairebé cap cotxe s’havia parat i que tothom, per tot, l’havia ignorat. Així que va tornar molt entristida per la imatge que França li havia donat.

Ella no volia que coses d’aquest estil succeïssin al seu país, així que ens va voler guiar de forma desinteressada perquè marxéssim d’Estònia amb un bon record, independentment de si el país ens ha agradat més o menys. No cal dir que estem agraïts a la noia per la seva hospitalitat i més perquè era una noia més aviat introvertida: Chapeau!

Aquesta anècdota ens duu a la següent moralitat: sembla indiscutible de la bellesa relativa de França contra Estònia però aquella noia va tornar trista de França, per la imatge que la gent d’allà li havia transmès: per tant no gaudeix d’un bon record de França. Nosaltres en canvi ens emportem d’un poble “turísticament menor” com Tartu un gran i valuós record, tot gràcies a l’hospitalitat de la noia.
Un lloc pot ser més o menys bonic, però l’hospitalitat i l’actitud de la gent és un factor augmentador determinant de la bellesa del lloc!

ROGER

Share

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Share

Tallinn

Tallinn és la capital d’Estònia, però tot i ser la ciutat més gran de la petita República Bàltica, té uns 400.000 habitants. És però la ciutat més extensa de llarg, i la veritat és que ho és molt degut a tenir cases poc altes i semblar més aviat un gran poble que una petita ciutat.

Aquesta s’estructura al voltant de la ciutat antiga i el port. La ciutat antiga creix al voltant d’un turó, que tot just neix del port. La importància de l’enclau geoestratègic és evident i molt adequat.

Vistes de Tallin des del port

El nucli antic està tot emmurallat i té accés des de la part interior de la ciutat, la part que dóna al mar és totalment infranquejable encara avui dia.

Des de les tres capitals de les repúbliques bàltiques, Tallinn és la més ben conservada, degut a una total restauració duta a terme amb la caiguda de la Unió Soviètica i una forta inversió dels “veïns germans” finlandesos.

El centre està compost per carrerons que s’entrelliguen i s’enfilen cap a dalt del turó, on es troba una eminent església ortodoxa (St. Olav) envoltada per les restes d’un castell.

Tot i l’agradable passeig que comporta perdre’s pel centre, tot sembla massa artificial, massa ben cuidat i perfecte, deixant una sensació de ciutat de cartró-pedra.

Fora muralles veiem una zona super moderna que ens demostra l’efectivitat de la inversió finlandesa que ha donat fruit a centres comercials i oficines.

A més, hom podria pensar que Tallinn no és una ciutat gaire visitada… seria caure en l’error. Cada dia i especialment els caps de setmana, la capital és envaïda per Finlandesos que creuen l’estret (un trajecte de 1 hora i pico amb vaixell) per buscar oci infinitament més barat. De tota la munió de finesos que envaeixen els carrers del nucli antic de Tallinn, destaquen especialment els joves que hi acostumen a sortir de festa, ja que al seu país el preu de l’alcohol és prohibitiu. El més bo de tot plegat és que els tios no perden ni un segon en les ansies d’alcoholitzar-se i ja en el duty free del vaixell agafen un pet acollonant… l’imatge de desenes de borratxos a la duana del port d’Estònia és força bona…(i encara més bona si són només les 10 del matí del dissabte i ja s’han begut una litrona de vodka a palo seco… hauria estat bo comprovar si arribaven a la nit)… tot i això els més grans no es queden curts ja que tots tornen amb el seu carro (homologat per carregar el màxim de beguda possible) ple d’alcohol… ja que no és broma quan diem que un regal típic entre finlandesos és una bona ampolla de vodka o whisky.

Una curiositat que ens deixa Estònia (on cal recorda que era una antiga República Soviètica) és que apenes hi ha russos. Ens expliquem: quan Stalin va fotre mà als amics bàltics – a part de carregar-se’n uns quants- es va encarregar de repoblar el país amb russos deixant una proporció de 50-50.

Amb la independència, els venjatius estonians van decidir no donar papers a la comunitat russa, forçant la marxa de la majoria d’ells. Avui en dia, la comunitat russa viu bàsicament del comerç, especialment treballa al Gran Mercat de Tallinn, formant una comunitat tancada que veu la seva situació amb resignació al estar condemnats a una vida [gairebé] apàtrida.

ROGER

Share