Tag Archives: Eslovenia

A falta de sal, bona és la “patxiga patxaga”

A falta de sal, bona és la “patxiga patxaga”… aquesta va ser la nostra màxima culinària al llarg del viatge per terres eslovenes i croates.

La “patxiga patxaga” o ben dita “pecen piscanec” (pels puristes – fumadors de puros – les “c” del mig i la “s” amb accent circumflex) és un condiment eslovè que va ser el nostre substitutiu de la sal des del primer dia.
Com que a la casa que estavem, se’ns va acabar la sal de seguida, vam usar-lo: era saladet, estava bó (té un punt de paprika) i donava totalment “el pego”… i ja va fer el viatge amb nosaltres.
Així que al bullir el menjar, per fer una truita, per amanir o per salar la carn… “patxiga patxaga”!

Encuriosits per saber què és exactament la “patxiga patxaga”, hem descobert que és una barreja d’espècies que se li posa al pollastre a l’ast per fer-lo més cruixent i saborós!!
…els eslovens li donen una utilitat tan limitada, per un bé aplicable a tants productes!!

ROGER

Share

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Share

Ruta Eslovènia – Cres

Sempre és bo tenir una idea de per on anar en un país, per això penjaré la ruta que varem fer.
El viatge tenia/comporta una sèrie de coses: és una combinació entre muntanya i platja, la millor solució davant el consens entre un grup de gent. A més estem parlant de distàncies molt curtes, estem parlant d’un viatge de menys de 1500 quilòmetres en total i d’un país com Eslovènia que conté un munt de coses en espais curts. Cal dir que només hem fet la part oest del país i encara queda molt per fer, tot i lo petit que és el país!

El viatge neix a l’aeroport de Venècia-Treviso, Itàlia (V) (150€ anar i tornar, maleta a mitges inclosa, Ryanair) a 160km d’Eslovènia. Varem passar 3 nits a les afores de Tolmin (a Gabrje) (D), en un apartament collonut a 15€ nit p.c. (apartma Denis) i des d’allà varem veure tota la vall del Soca. (C,E,F,G) amb rafting i ascenció al pic Vršic inclós.
Visiteta a la zona de l’antic circ glaciar del Triglav (Bohinj i Bled – I, J) amb nit de pas a Radovljica (K) per l’endemà fer la part urbana del viatge (Ljubjana – nit inclosa – i els voltants: Škofja Loka i Kranj – M,N,O).
Sota Ljubjana trobem la part del Karst, rica en vins i coves, nosaltres varem veure el castell de Predjama (i de pas hom pot veure les coves de Postojna – P) i les coves de Skocjan (R) per fer una cata de vins a Vipava i dormir a Lokavec (Q), a casa d’una amiga.

El següent dia era dia de ruta fins a Cres (S), amb més de dues hores de ruta (130km) fins el ferri que en 30 mins ens portaria a l’illa de Cres. 3 dies de relax a l’illa més gran de Croàcia per fer una tornada de més de 4 hores (350km aprox.) fins Treviso de nou. (nosaltres no teníem temps però paga la pena parar a Piran i Koper – T, U)

Un viatge i una ruta que combina elements al gust de tothom i sense haver masses quilòmetres… més que recomanat!

ROGER

Share

Vins eslovens

Eslovènia, entre altres coses, és terra de vins. La zona sud-oest és un terreny ideal per la vinya, al ser un terreny molt porós: estem parlant de la zona del Carst, una zona on trobem espectaculars coves i que un dia ja en parlarem.

Donada la conjuntura, no volíem deixar passar l’oportunitat de catar els vins eslovens: la majoria de la producció es concentra a Vipava, així que vam concertar una cita – sí vam demanar cita, i és que som unes personalitats – per fer una cata a les bodegues Vipava 1894, acompanyada per uns formatgets de la zona: el panorama era immillorable.

Vam arribar i la senyora de la tenda de la bodega ens va dir que a dins – que hi havia una mena de restaurant – ens atendrien a la petició, però la sorpresa va arribar quan els [imbècils] de dins van dir-nos que ells no feien cates i que com a molt la senyora de la tenda ens deixaria provar els vinets que tenia a disposició dels clients… així que com si fos una gimcana, vam tooornar a la tenda i davant la cara de sorpresa – marró (que li havia caigut a sobre) la senyora, molt amablement, es va resignar a servir-nos una cata.

Des d’aquí agraeixo públicament l’esforç de la bona dona que va tenir la paciència d’atendre’ns i d’obrir-nos fins a 15 vins diferents i deixar-nos-els provar al mig de la petiteta tenda, on en prou feina i cabien 10 persones, mentre la gent entrava i sortia en busca de vins sorpresos davant un panorama un pel surrealista.

Al final, tot i no tenir el formatget que ens havien promès vam sortir satisfets i contents al veure que els vins eslovens – almenys els Vipava 1894 – sou prou bons, especialment la varietat Lanthieri [exquisida] i especialment, el Lanthieri Cabernet-Sauvignon (vi negre)
També destacarem dues varietats exclusives de la zona: la Zelen i la Pinela. D’Ambdues n’en surten vins blancs.

UN BRINDIS PER TOTS: RAZVESELITI

ROGER

Share

Eslovenia i Cres: primeres valoracions

Realment ha estat un viatge de contrastos i un viatge que ha sortit rodó!

Hem gaudit de la refrescant brisa de muntanya a la casa de Tolmin i de la també refrescant brisa marina del piset de Cres. Ens hem refrescat (beneït) als rius de muntanya eslovens (especialment al Soca) i hem esquivat la calor croata a les aigues adriàtiques. Hem pujat als sostres eslovens per veure els alps i hem pujat a penyasegats de l’illa de Cres per veure les serralades de les costes i illes croates. Hem vist ciutats filles de l’imperi austro-hongarès i ciutats filles de l’imperi Venecià. Hem vist coves que van inspirar a Dante i les coves del Carst que a qualsevol deixa meravellat. Hem fet rafting pel Soca i equilibris a les boies de les platges de Cres. Hem vist monuments mussolinians i homenatges als (grans) Partizans. Hem provat vins, cerveses, aigües de l’aixeta, cockta… i raki. Hem viatjat en ferri, en autobús, en tren i en cotxe (més lent que els Yugos de fa 50 anys)… i hem vist dos mons diferents però que durant 60 anys van conviure tant a gust com nosaltres hem gaudit de cadascun dels seus racons!!

HVALA LEPA Slovenija, HVALA LEPA Otok Cres!!

ROGER

Share

Eslovènia i Croàcia

Arriba l’estiu i a part que tota cuca viu, ens anem de vacances… no oblidem els Balcans i comencem per les portes de la nostra estimada península: Eslovènia i Croàcia.
D’entrada dipositar grans esperances en el país dels ossos, ja que tothom m’ha parlat molt bé i estic impacient per veure’l i també estic il·lusionat de conèixer algunes de les illes adriàtiques que tan bé m’hi han parlat!!

Per endavant ens queden 10 dies d’Alps Julians i platges verges, d’espectaculars gorges i ciutats d’una altra època, de riu Soca i llac Bled, de coves càrstiques i bons vins, de fred i calor, de pobles perduts i de capitals europees, de ferris i carreteres a 1700 metres… i esperem que d’hospitalitat balcànica!

Aquest cop la Sònia, en Pau i en González m’acompanyen en un viatge de contrastos que esperem que surti rodó.

ROGER

Share

FIFA Kampionati Botëror i Futbollit

Seguim amb l’anàlisi del Mundial, i podem confirmar pronòstics i no confirmar-ne d’altres. Per començar, a falta de quatre partits del dia d’avui, han caigut les dues seleccions finalistes del darrer Mundial: Itàlia i França. La segona semblava clar que no passaria de ronda, ja que no jugava a futbol, i l’ambient entre jugadors i tècnics cada vegada anava a pitjor. A la primera, la campiona actual, no li ha funcionat per primera vegada el seu futbol ultra defensiu, amb poques idees en atac, i només a base de força física.

De les seleccions africanes, només Ghana, amb el permís dels serbis, ha passat de ronda. Les altres s’han quedat pel camí. L’amfitriona ho ha intentat fins al final, però ja era massa tard. Nigèria, Camerun i Algèria han quedat últimes dels seus respectius grups, amb falta de gol, errors defensius…

Anglaterra i EEUU s’han clasificat de xurra. Els anglesos han fet el mínim esforç, i els yankees encara han jugat bé, però és un fet que han passat al temps de descompte eliminant a l’estimada Eslovènia, que mereixia passar a vuitens, i com a primera, ja que ha sigut l’única selecció regular del grup.

Argentina i Holanda, amb molt millor joc la primera, sembla que van a pel títol, guanyant tots els partits fins al moment. Alemanya també, però amb alguns dubtes, tot i que fan un molt bon futbol. Cal dir que pel joc mostrat fins al moment, és la millor.

Paraguay i Eslovàquia mereixen un aplaudiment, no pas menys que una de les seleccions invictes del campionat com és Nova Zelanda, que ha empatat els tres partits.

Les seleccions de Llatinoamèrica han demostrat jugar molt bé, i han passat totes, a excepció de Chile i Honduras que juguen avui. Esperem que Chile passi, per mèrits propis, i Honduras ho intenti fins al final deixant una bona imatge.

Per acabar, altra vegada, elogiar el joc i l’actitud dels asiàtics. Corea del Sud i Japó arriben a vuitens mostrant un gran joc tàctic, tècnic, disciplinat… i un Honda molt inspirat. I no oblidem pas Corea del Nord, que malgrat la golejada rebuda, ha arribat fins al Mundial, una fita per la seva història futbolística.

Aupa Chile!

Enric

Share