Tag Archives: Eslovàquia

Bratislava i els seus ‘personatges’

Bratislava fou una ciutat que ens va sorprendre: es respirava [dins el que cap] un ambient festiu, on les terrassetes dels bars reinaven part del centre de la ciutat, quelcom gens habitual a l’Europa de l’Est.

La ciutat en si tampoc és res de l’altre món, aquesta conté la majestuositat de les ciutats de l’Imperi Austro-hongar, però de forma molt més moderada/moderada que a altres llocs com a les ciutats d’Àustria.


El centre és pràcticament peatonal, fet que almenys fa molt agradable passejar-s’hi. A més, cada dos per tres et trobes conjunts musicals (quartets, solistes…) tocant música clàssica, on els violinistes [alguns eren nens de 6 anys disfressats de Mozart] monopolitzen la majoria de les “cantonades”.
Bratislava, es pot visitar en un dia, i es una bona escapada si un està a Viena, ja que s’hi arriba en menys d’una hora de tren.


Però el que realment ens va impressionar de Bratislava van ser els “personatges” que ens varem creuar:
Primer, a l’oficina d’informació de l’estació, una dona gran que no parava de treure “capellans” per la boca [el vidre que ens separava era la prova] ens va tenir una hora per indicar-nos a on allotjar-nos! A més, la senyora no parava de marxar-se tota l’estona ves a saber on: AGÒNIC.


Un cop arribem a l’alberg, coneixem el de la recepció, el Sr. Lobo (tal qual, en serio), que ens diu que no té lloc però que podem anar a casa d’un amic pel mateix preu. Perfecte, el truca i ens diu que l’amic ens ve a buscar amb cotxe.
Mentre esperem, ens comença a convidar a xupitos de l’aiguardent autòcton eslovac: Slivovica (una mena de raki). Hospitalitat eslovaca en estat pur!


Un cop ja estàvem ‘estovats’, arriba l’amic  i ens porta a casa seva. Aquesta era una mena d’interior d’illa amb varies casetes i un jardinet acollidor.
Allà ens trobem amb dos finlandeses i un neo-zelandès amb la cama enguixada que els seus amics l’havien deixat “tirat” mentre seguien el viatge.

A la nit, el company Bernat no les tenia totes amb el de la casa, especialment desprès que el Sr. Lobo ens intentés emborratxar i ens encolomés a casa l’intrigant amic…
…I si ens atacava el “casero” amb la destral que tenia preparada al pati?
Era evident que l’atontat del neo-zelandès havia estat presa de la seva part fosca i el següent pas era que li passés el que els passava a la gent a la peli ‘Hostel’ [per cert, ambientada a Bratislava i que encara no s'havia estrenat per aquella època i sort, perquè sinó el Bernat no hauria dormit]


… per sort no va passar res, i després de fastidiar-li la nit al neo-zelandès amb la nostra presència (ja que s’intentava lligar les finlandeses) al jardinet junt amb tots els hostes, l’endemà ens esperaria el dia més llarg: 24 hores de tren fins Split, Croàcia.

ROGER

PS: S’ha de dir que com a bon atontat, el neozelandès no deia res, aquella nit només es limitava a senyalar estrelles; de veritat: “look a star” era la seva frase; increïble. Vam necessitar una nit per justificar l’abandó dels seus amics, vist lo plasta i aturat que era a la vegada.
Aquell mateix dia marxàvem nosaltres i les finlandeses… molt probablement, el “casero” va fer el “seqüència pilot” de ‘Hostel’ ja tranquil·lament.

Share

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Share

El Mundial acabat… uns mesos després

Doncs com que no vam acabar l’anàlisi del Mundial, ho acabarem de fer ara, ja que si es deixen les coses inacabades no estan ben fetes, crec. I res, només seria acabar d’aplaudir/admirar algunes seleccions, les quals van fer un paper molt digne i van arribar fins on van poder.

Comencem per Uruguai, quarta classificada, inesperada posició per aquesta selecció (personalment em sembla una sorpresa, ja que no m’ho esperava). Tot a base d’una molt bona defensa, un mig del camp també molt defensiu, d’aquells que donen patades i empentes per desequilibrar els rivals (vegeu Diego Pérez o Arévalo Ríos), i un excel·lent atac format per grans jugadors. Un resultat molt merescut.

Seguim amb Ghana, l’única africana que va passar de ronda, i inclús es va permetre fer un molt bon partit contra la superpotència EEUU que els va fer passar de ronda, i només els penals els van impedir d’arrbar a les semifinals. Com sempre, les seleccions africanes demostren que amb il·lusió es pot arribar molt lluny. Un cop eliminats, el públic seguia cantant i ballant a les grades. I per cert, un detall que sempre podem veure amb les aficions africanes, és que un cop eliminada la seva selecció sempre animen a la única que queda, en aquest cas Ghana. Això és quasi impossible de veure a d’altres contintents.

També cal destacar Paraguai. De la mà de l’entrenador Martino i amb una tàctica prou defensiva i a base de pocs gols, van anar guanyant partits fins que van topar amb la campiona. Més que res que si un veu un partit d’una selecció com aquesta, no donaria un duro per ells. Però si es fa la feina ben feta…

I per acabar, Eslovàquia. Van eliminar Itàliaaaaaa, Itàliaaaaaa! (no té preu veure els jugadors d’Itàlia cantant, o més aviat cridant, el seu himne quan sona a l’estadi). I més tard, van estar a punt de donar la sorpresa davant dels Països Baixos, la subcampiona. Tot i així, també les ganes i la motivació d’una selecció que debutava en un Mundial (havia jugat com a Txecoslovàquia, on en època d’èxits molts jugadors eren eslovacs) van donar un molt bon resultat.

Esperem seguir gaudint del futbol entre seleccions, ja que no s’atura mai, i ja ha començat la classificació per la propera Eurocopa. Albània va fent poc a poc, i seleccions com Moldàvia o Xipre (tots els jugadors són de la part grega menys un) ja han avisat que poden fer grans coses.

Enric

Share

Mundial de futbol

Doncs si, és any de Mundial. I nosaltres som uns apassionats d’aquest esdeveniment esportiu. És moment de veure com juguen algunes seleccions com Algèria, Nova Zelanda, Eslovàquia o Corea del Nord, entre d’altres, i fins on són capaces d’arribar. Podrem comprovar si ofereixen un bon futbol o si reben golejades per totes bandes. I també, d’altra banda, si les seleccions anomenades “grans” donen la talla. Nosaltres apostem per les primeres, per aquelles amb les que no s’acostuma a confiar, i de fet, si han arribat fins aquí, és per alguna cosa.

Un Mundial també ens permet veure les diverses aficions d’arreu del món. Una munió de persones que, unides per un sentiment, es desplacen des de molt lluny per viure aquest moment. I un cop al camp, podrem veure quines són les més cridaneres, divertides o balladores (aquestes últimes són bàsicament les africanes o algun grup de borratxos). I sempre fa gràcia veure la relació entre les dues aficions, que ja pot ser bona o dolenta (no cal posar exemples), o també tenir al davant persones d’un país del qual no se’n coneix res. Al llarg dels anys, s’acaben creant derbis personals, i se sol escoltar la frase de: “Aquests són els que al Mundial del 94 ens van guanyar…”

De moment, s’ha jugat una ronda, i per tant tothom ha jugat un partit. Alemanya sembla que és l’única que ha mostrat un molt bon joc, i des del primer minut buscava guanyar el partit. La resta de partits tenien una cosa en comú, i era el fet de que totes les seleccions es limitaven a veure venir el rival, i si en algun moment podien fer algun gol, doncs millor que millor. Cal destacar les seleccions asiàtiques (trobem a faltar Aràbia Saudita), que com sempre, són molt ordenades i disciplinades, i això sempre dificulta l’atac del rival. I així individualment, destacaria Eslovàquia, a la qual li falta acabar les jugades i no adormir-se els darrers minuts, Corea del Nord, per la gran defensa davant Brasil, la qual va tenir dificultats per marcar, i Chile, que ha demostrat ordre, rapidesa, tècnica i un bon criteri per jugar la pilota.

Anirem seguint el Mundial. A veure si tenim sorpreses!

Si voleu seguir els partits com si fossiu al camp, no dubteu en aconseguir una bona vuvuzela!

Enric

Share