Tag Archives: Ersekë

Centenari de ladupla

El temps passa volant, i ladupla ha arribat a 100 posts!
El blog va néixer amb dos objectius: fer conèixer al món la realitat d’Albània fruit del viatge que vam fer-hi l’any 2008 i també per guardar les nostres memòries acumulades al llarg de la nostra vida viatgera en algún lloc.


No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada per totes. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més, dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.


El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Després d’una primera etapa forta, el blog va renéixer – després d’un any quasi inactiu – aquest setembre, i aquest revifament també s’ha notat en els nostres lectors. Cada cop en tenim més i per tant, aquest post també és un agraïment públic a tots vosaltres, que ens doneu més motius per escriure: FALEMINDERIT!

Després de 100 posts, cal dir que els albanesos són el segon país que més ens visita i Tirana la segona ciutat més visitant. Això serà així mentre el Pifa no hi faci algo amb França i Tolosa al capdavant, o els tessalònics (Grècia) que són habituals també.
Tenim seguidors arreu: una gironina i una “madrilenya” assídua, algun andalús (precisament cap de Granada), un nano que està obsessionat en l’origen de la marca Skoda, grecs i americans que busquen coses d’Albània, una eslovena que ens ha llegit mitjançant el google translator, alguna exiliada a Anglaterra… a tots ells també els hi donem les gràcies…
… i a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Per acabar, un agraïment especial al nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

LADUPLA

No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, de que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.

El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Uns agraïments especials pel nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

I a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Share

Ruta i allotjament Albània (continuació)

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes. (Per veure la ruta explicada, clicar al link)

Veure-la al google maps: http://bit.ly/i6aetz

11- Girona – Pisa (amb avió)
12- Pisa – Tiranë (amb avió)
13- Tiranë – Berati (150km)
14- Berati – Fier – Apollonia – Vlorë (100km)
15- Vlorë – Dhërmi (57km)
16- Dhërmi – Himarë – Dhërmi (30km)
17- Dhërmi – Sarandë (64km)
18- Sarandë – Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër – Ersekë (144km)
20- Ersekë – Korçë – Pogradeci (83km)
21- Pogradeci – Shkodër (268km)
22- Shkodër – Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi – Krujë – Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë – Pisa – Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

Share

Korçë

Korçë és coneguda com el “París albanès”, tot i que s’ha de dir que aquesta similitud no se massa d’on se la treuen. Si és ver, que Korçë – i en general la regió – és històrica per la seva cultura.
A Korçë trobem un important museu nacional, és on es va normalitzar la llengua albanesa farà poc més d’un segle, diverses universitats prestigioses [salvant distàncies] i va ser el primer lloc on es va donar classes en albanès (1887) i per a les dones (1891).

Catedral de Korçë

Korçë es diferencia de qualsevol de les ciutats del voltant, i és que és la única de l’interior destacada. Aquesta té una estructura metropolitana clara: carrers transitats, bars, edificis destacats, una fàbrica de cervesa, un bon equip de futbol, un mercat immens… però la ciutat, tot i això, deixa una mica a desitjar.

Búnker enmig d’un parc

Aquell dia, l’amiga K-Say (peace corp que ens va acollir a Ersekë) ens va acompanyar fins allà. Ella ens va fer 5 cèntims de la ciutat i això ens va ajudar a no perdre’ns ni un detall. Tot i això aquell dia també va servir per conèixer altres voluntaris americans. De tots els que vam conèixer destacarem un senyor de Texas que tenia un especial interès pels “camps de batalla” [...] i que feia 3 anys que vivia allà, havent deixat als EEUU una dona i el seu fill. Ell deia que estava feliç sense televisió i que tornaria en breu, quan acabés d’escriure el llibre que estava redactant.

ROGER

Share