1, 2, 3 coses que es poden fer a Chaouen? Passejar pels carrerons del poble i perdre’s. Anar d’hostal en hostal preguntant si tenen lloc, i tot i que et diguin que no l’ensenyen per dins i es pot veure el seu encant (tots els hostals són molt diferents i macos). Anar a fer unes tapas de bar en bar. Fer-se un te a la terrassa d’un bar mentre cada 2 minuts vénen a oferir droga. Fer-se fotografies amb l’opció d’extracció de blau a la càmera. O també fer ràfegues de fotos una rere l’altra pels carrers buits. O fins i tot podem anar de botiga en botiga a emprovar-nos roba de l’estil “hippie” com diuen ara. Es poden fer moltes coses! I totes en un mateix dia!
Nosaltres vam estar-hi dos dies. I la recerca d’hostal havia sigut difícil, però ja teníem reserva al Dar Antonio per la segona nit, ja que ens havia agradat molt. El duu el senyor Antonio, amb el seu bigoti i quasi sempre sense samarreta, un home molt agradable que parla un castellà molt correcte, i sap dites catalanes (siii sap com guanyar-se a un català/ana). I que dir del Dar Antonio? Doncs que és molt petit i acollidor. Els espais són molt petits, amb escales i sostres un pèl baixos segons la zona, però amb una terrassa al pis de dalt on ens podem trobar amb d’altres hostes o el mateix Antonio fent alguna tasca.
I què dir de Chaouen? És molt d’estil andalús i mediterrani. Et sents com al típic poble de la zona sud d’Espanya (dit de paraula per persones que han estat als dos llocs). I passejar pels carrers i anar a la zona muntanyosa per veure les vistes és d’allò més maco. Anar-se creuant totes les nenes i nens jugant pels carrers i jugar-hi plegats també ho és. A la plaça central hi podem trobar tots els restaurants i bars on ens intentaran convèncer per menjar-hi.
Per acabar, vam sopar plegats amb els nostres amics d’El Poal, amb els quals vam tornar a coincidir. Records. L’endemà a primera hora ens espera un autocar que ens durà a Tànger.
pd: Avui és el primer dia de la Primavera! Bona estació per a tothom!
Enric
