Com ja varem explicar en l’últim post d’Eslovènia, lo riu Soca és vida fins el punt on en el tram que va des de Bovec fins a Kobarid, el riu permet que es permetin esports d’aventura “fluvials”.
De fet el tros de Kobarid és considerat com a “famós” i no és apte per inexperts.
Gent d’arreu – especialment de l’Europa de l’Est – venen a la zona a fer kayak, ràfting, hydrospeed…
Nosaltres no varem voler perdre l’oportunitat de fer practicar-hi algun esport i al final vam fer mini-rafting amb una empresa hongaresa: el mini-rafting consisteix en una barca tipus kayak per dues persones però enlloc de ser de plàstic dur, és inflable. Hom va de genolls i assentat sobre una fusta… i a remar.
Avancem que us explicarem una aventura de collons:
Primer ens van portar a un punt on ens donarien la roba i agafaríem els miniraftings per dirigir-nos al punt d’inici que estava a uns 15mins en cotxe. Tant bon punt vam arribar a tal lloc va començar a caure una [típica] tromba d’aigua acollonant que va durar 1 hora i que va ser el temps d’agafar la roba i anar cap el punt d’inici.
El panorama ja d’entrada no era alentador, però la cosa es va complicar quan vam veure que la furgoneta que ens portava NO tenia netejaparabrises… i resulta que el copilot anava treient el cap i indicant-li la ruta: BESTIAL! Com va dir el copilot (i guia en el rafting) mentre es menjava un plàtan sense pelar (en serio) “l’aventura començava en aquell moment”.
Per sort vam arribar vius ja que era veritat el que ens va dir l’estimat copilot que: “s’ho pot fer amb els ulls tancats perquè feia el trajecte a diari”.
…i s’ha de dir que les coses es posaven millor ja que al arribar va deixar de ploure… però hi havia un detall que s’ens escapava i és que al haver plogut tant, el cabal del riu va pujar sobtadament fent el tram més dificultós.
Desprès d’aquell detall i del tutorial de seguretat on “dislocated shoulder” i “broken leg” estaven a l’ordre del dia vam fotre’ns a l’aigua i la veritat és que va ser genial!!
Tot i això, a mig camí ens van fer parar ja que lo que venia era massa dur per uns novatos com nosaltres, així que ens vam pujar els quatre a un ràfting gran i a seguir gaudint, s’ha de dir que va ser autèntic/apostoflant i va valer la pena córrer una mica de risc perquè va ser un ràfting de veritat!!
Pels que ens saben del tema, dir que vam fer un nivell de dificultat 4-fàcil… i també s’ha de dir que l’empresa que vam agafar va ser l’única que es va atrevir a fotre’s a l’aigua desprès de l’aiguat que va caure, així que teníem el riu per nosaltres sols…
Al final no va passar res a part d’alguna capbussada, alguna barca tombada i algun rescat de passatgers collats sobre una pedra (dedicat als mestres Pau i G) però cap “broken arm” i ja que no va passar res, només tenim que paraules d’agraïments cap ells (www.rafting.hu).
ROGER
