Fa unes setmanes, després d’una passejada per alguns racons del barri de Sant Andreu, vaig agafar el metro a Fabra i Puig. De camí cap a Rocafort hi ha onze parades, així que em disposava a llegir el llibre que tot just acabava d’agafar a la biblioteca, però vaig durar només dues parades ja que m’adormia. De manera que, per distreure’m i no passar-me de parada tot adormit, vaig començar a comptar quantes persones del vagó creia, bàsicament per l’aspecte, que eren nouvingudes. El resultat fou que de cada quatre persones assegudes, dues, tres o quatre ho podrien ser. És a dir, que en cap dels blocs de quatre seients hi havia majoria autòctona (també hauríem de tenir en compte que potser una persona super blanca és noruega i en cas contrari que una persona super negra és nascuda a Biure de Gaià). I no només això, sinó que sempre que pujaven i baixaven persones seguien al capdavant.
En cap cas vull fer una crítica, ans el contrari, ja que em sento molt satisfet de veure que cada vegada hi ha més persones nouvingudes i que el civisme i el respecte es van mantenint poc a poc, tal com ha de ser. Em refereixo a les típiques situacions com la d’una persona gran que no seu a segons quin lloc perquè hi ha una persona negra, per exemple. Això ja sembla London! Oh yeah! Tot i que encara queda un llarg camí…
