Tag Archives: alemanya

Dessau i la Bauhaus

El poble de Dessau (Sachsen-Anhalt) és la cuna de la Bauhaus.
Un punt on tot el moviment racionalista [arquitectònic] i l’art abstracte [arts plàstiques] es van trobar per assentar unes bases a nivell multidisciplinar que perdurarien fins els nostres dies.
El moviment va néixer per trencar els cànons modernistes – tot i que té certes influències – i fou concebut per arribar als estrats més populars.


L’edifici de la Bauhaus a Dessau

El racionalisme és l’antítesi del modernisme (art noveau) que és un moviment pensat per la burgesia: artesania, d’estètica molt carregada/barroca, objectes, disseny i cases fetes a mida i únics.
Es busca trencar amb el disseny artesà únic, per passar a quelcom industrial i funcional: barat, dissenys senzills i funcionals i per a ser fabricat en sèrie.
Per primer cop és pensa exclusivament en la majoria de la societat perquè aquests puguin accedir a béns de consum i millorar així la qualitat de vida de les classes populars.
A nivell d’arts plàstiques, el racionalisme arquitectònic deriva en les avantguardes com el cubisme, l’art abstracte, neoplasticisme o el futurisme. 

La porta d’entrada del temple

La Bauhaus és un centre revolucionari. Es tracta d’una universitat on en un mateix espai es troben totes les formes d’art, disseny i arquitectura: trenca amb les estructures gremials.
Les diferents disciplines que s’hi trobaven interactuaven constantment en un procés d’aprenentatge permanent.
Arquitectura, disseny gràfic, disseny industrial, pintura, dansa… i els mestres d’aquella escola eren personalitats en el camp: Gropius, Kandinksy, van der Rohe, Klee, Albers, Feininger, Moholy-Nagy…

Lebenganghäuser de Dessau – les originals projectades per la Bauhaus

Amb l’arribada del nazisme van començar a ser perseguits per “desviats comunistes” i per ser la Bauhaus “una fàbrica de rojos“, fet que els va fer moure finalment a Berlín (1933) per al cap de poc tancar les portes i que mestres i alumnes s’haguessin d’exiliar lluny d’Alemanya. (cal dir que van instal·lar-se a Dessau (1925 – 1932) perquè a Weimar, on es va fundar la Bauhaus (1919 – 1925), van rebre les primeres pressions dels nazis)
Però els seus continguts van perdurar en el temps i arreu del món.

L’edifici de la Bauhaus de Dessau des de dins

Dessau és per sobre de tot un destí gairebé fetitxista. Un punt romàntic el qual si no coneixes aquesta història resulta rar de veure i per sobre de tot és un destí adient per arquitectes.
Què trobem a Dessau exactament?
VEURE MAPA
Dessau és un petit poblet de cases prefabricades de la DDR, d’aquestes estil Bellvitge, absolutament adient amb la història de la Bauhaus.
Té una plaça major molt agradable tipus bulevard i al nord de l’estació, una barriada de cases molt maca.

Plaça Major de Dessau

Però el més interessant és el barri de Törten situat al sud del poble on els estudiants de la Bauhaus van projectar-hi el barri sencer.
Es basa en dos tipus de casa: la casa unifamiliar i les cases per a les classes populars.
Tot plegat són dos tipus de cases pensades en ser molt econòmiques i perquè tothom tingués un habitatge digne.

Stahlhaus – Dessau. Model de casa unifamiliar

Continue reading

Share

Què pensen els alemanys de la independència de Catalunya?

Ja portem uns quants mesos aquí a Alemanya i s’ha de dir que el tema de la possible independència de Catalunya és un tema recorrent.

Tot i que no tothom està al cas, sí és cert que molta gent és conscient que alguna cosa s’està coent a Catalunya, tot i que la majoria no entenen gaire bé què passa i perquè passa.

Per una banda, la majoria dels alemanys son conscients que a Catalunya es parla una llengua diferent. També és cert que tots saben col·locar Catalunya en un mapa, i és que “Barcelona ist sehr bekannt” (coneguda). D’altra banda, que la cultura catalana es diferencia de la resta d’Espanya és quelcom que no els sorprèn gaire. Normal, la cultura de les diferents regions d’Espanya és certament diferenciada entre elles, cosa que per a mi és el més maco d’Espanya. Ells consideren que el mateix passa a Alemanya.

Es pot dir que en conjunt i de forma força majoritària, respecte el procés “de transició nacional”, als alemanys no els agrada ni convenç gaire el tema, ni estan per la labor…
Tot i això, es miren el tema amb certa distància i respecte, a veure-le’s venir (s’ha de dir que els alemanys són poc de mullar-se i més si no coneixen el tema).
També val a dir que la informació que acostumen a rebre del tema és per part dels corresponsals alemanys a Madrid que generalment presenten una informació força esbiaixada, molt en consonància amb la posició del govern espanyol, fet que tampoc ajuda a que els alemanys entenguin massa la situació. 

I la pregunta és, per què no es miren amb bona cara el procés?
A continuació vaig plasmant tant comentaris que he anat escoltant al llarg dels dies per part d’alemanys així com de comentaris de catalans a Alemanya arrel d’haver parlat amb ells… entenent que SEMPRE hi ha mil opinions diferents.

1) Per una banda perquè “nacionalisme” – per raons històriques – ho relacionen amb època xunga: nazisme, idea de superioritat de pobles i races i aquest pal… d’aquesta manera se’ls ha de matisar una mica el concepte de “nacionalisme” perquè ho vegin menys violent i agressiu. També s’ha de dir que l’augment de “l’independentisme” no crec que s’hagi donat precisament per un augment del “nacionalisme”…

2) Tema econòmic i “espoli fiscal”. Sobre aquest tema tampoc són gens còmplices – com a molt algú del Hessen, Bayern o Baden-Württemberg ho miraria amb més bona cara, però tampoc massa – ja que en el fons ells “estan igual” i ja els sembla bé… i no els expliquis que si a Catalunya és massa desigual, que si els mecanisme son diferents i 1000 històries d’aquestes que no les volen ni sentir. Encara que les  diferencies son certament rellevants. Sobre el tema podeu seguir el fil d’un debat entre catedràtics força interessant. … i no només hi ha diferències en el tema econòmic sinó especialment en els mecanismes democràtics que té darrere la Länderfinanzausgleich.
Continue reading

Share

Dresden; la venjança o “com cobrar-se unilateralment de tot el dany nazi”

Dresden era (i per sort encara és) una de les maravelles urbanes d’Europa.
L’anomenada Florència de l’Elba és una ciutat situada a la Saxonia (Alemanya, dins l’antiga DDR), patrimoni de la humanitat i de la cultura; feu d’una riquesa i una entitat cultural difícilment igualable.

Opera de Dresden

Dresden era la setena ciutat més gran del Reich i una maravella que la segona guerra mundial encara no li havia fet estralls, especialment per la consideració que tots els governs havien tingut fruit del patrimoni de la ciutat i del compliment de no bombardejar població civil… tot sigui dit, compliment que els règims feixistes es van passar pel folre des de, per exemple, el 1937 amb Guernika.

Continue reading

Share

SANKT PAULI

Sí, ja era hora: ladupla no podia esperar més temps per parlar del nostre estimat barri hanseatic!
Sankt Pauli és el barri portuari d’Hamburg; un barri històric caracteritzat per ser el barri dels obrers, dels immigrants, de les putes, de la festa i de l’art.
Hamburg és el segon port més important d’Europa després del de Rotterdam, així que ha estat sempre un centre neuràlgic clau.


Xoc de cultures i territori creatiu gràcies a la llibertat del que ha gaudit històricament.
Dins St. Pauli la prostitució és legal. Hi ha un Barri Roig talment com a Amsterdam (de dimensió molt menor però), és el Herbertstraße. [ubicació, street view, HerbertStraße:  http://bit.ly/f8KKus]


Des dels 60′, la festa s’ha canalitzat a través del Reeperbahn Straße, que és com el Boulevard du Clichy parisenc i especialment del carrer de la “Gran Llibertat” (Große Freiheit Straße)


En ells, res és prohibit. És on es concentren la majoria de bars, discoteques, sales de músiques… sex-shops i barres americanes.


És on van “néixer artísticament” un munt de grups; els Beatles són els més famosos, però hi ha una llarga llista de grups que hi van tocar en els seus inicis: Rolling Stones, Jimi Hendrix, Cream, Ten Years After, Ray Charles, Jarry Lee Lewis… etc.
De fet a l’entrada del Große Freiheit Straße, trobem la Beatles Platz (la de la foto) en homenatge a la famosa banda de Liverpool.
Tots ells van passar pel Star-Club; actualment anomenat Indra Club.


Sankt Pauli és com una ciutat autònoma d’Hamburg (per cert, Hamburg és una ciutat-estat); St. Pauli és un univers paral·lel dins el cosmos ordenat i civilitzat d’Alemanya.


El barri, per exemple, té una cervesa pròpia: Astra. També empunyen una bandera no-oficial: la pirata de Jolly Roger. O han fundat una Federació Internacional de Futbol Independent (FIFI); organitzant un mundial alternatiu: la FIFI Wild Cup, on participen nacions sense estat.


Però el que més destaca és el seu centenari equip de futbol (1910 – 2010), que canalitza la massa social del barri. El FC St. Pauli no és un simple equip de futbol; és la ‘cultura organitzativa’ compartida del barri.
Dins els seus estatuts, trobem els valors de la integració social, el respecte, de la lluita contra el racisme, el sexisme, el feixisme, la homofòbia i la xenofòbia.
(Dades simbòliques; el seu president és homosexual i és l’equip amb major proporció de dones del món).


L’equip, concebut com una eina integradora no creu en el futbol mercantilitzat [modern], on excepte aquesta temporada (2010-11) que va pujar a primera, casi mai havia estat entre l’elit del futbol. Tot i estar a primera divisió, segueix pagant salaris modestos, lluny dels equips amb qui competeix.
La seva afició és fidel plogui, nevi, juguin a la Bundesliga o en categories quasi amateurs: era fàcil trobar 15.000 persones a l’estadi tot i jugar a tercera divisió!!
El club té un paper integrador i d’acció social: té la seva xarxa d’integradors socials que estan als carrers per ajudar a joves i grans, de totes races i sexes!


Per nosaltres el barri simbolitza la força, la vida sense tabús, el respecte i la igualtat entre sers humans, el poder de l’art, la força de les esquerres verdaderes i la demostració que es pot ser gran i rellevant sent modest i humil!

SANKT PAULI ÜBER ALLES, VIVA SANKT PAULI!

ROGER

PS. les fotos, cortesia del nostre amic, company de viatge i fotògraf Bernat. Si voleu més, cliqueu aquí!

Share