Tag Archives: albania

Cotxes albanesos

L’altre dia anavem camí de Calonge quan en una àrea de servei de l’AP-7 vaig veure quelcom xocant: un cotxe albanès.
Primer pensava que era una al·lucinació però al acostar-m’hi vaig veure que era cert, era un cotxe de Fier.
Concretament eren 3 els cotxes: una caravana d’albanesos!!

Moment àlgid: Mercedes de Fier (Albània) a Catalunya
matricula parcialment esborrada per evitar represàlies

Un cop vaig reaccionar davant l’increible moment; em van venir al cap dues reflexions.
La primera és que els tres cotxes eren Mercedes.
Albània és el país del món amb major densitat de cotxes de luxe. Això com pot ser?
Les mafies albaneses, entre altres coses, es dediquen a robar cotxes (especialment a Alemanya i Itàlia) per vendre’ls desprès a Albània a uns preus raonables pels albanesos… (per 4000€ pots tenir un molt bon Mercedes; …riute dels que van a Alemanya a comprar cotxes!)
Això comporta que la majoria de cotxes del país són Mercedes-Benz [i similars], encara que alguns tenen 30 anys… i l’altre dia, a l’àrea de servei, no es va trencar l’estadística [3 de 3].
Recordar finalment que durant la dictadura de Hoxha, el cotxe era prohibit… així que avui en dia s’ha convertit en una obsessió pels albanesos que es passen el dia donant voltes amb els seus Mercedes; molts sense cap rumb determinat.

Podeu ampliar l’imatge i contar Mercedes (i similars)
A dalt; Korçë. A baix; Tirana
La veritat és que és graciós repassar les fotos del viatge i veure com a totes on surten cotxes es colen Mercedes… especialment quan la majoria de cops son l’únic cotxe que surt a la foto…

La segona reflexió és que aquest any, per primer cop, els albanesos tenen el dret a sortir del país per el temps d’un mes.
Fins ara, per poder sortir del país, es requeria un visat expedit per un temps màxim d’un mes que tenia un cost de més de 1.000€ i que tenia mil traves administratives al darrere.
Així doncs, és interessant veure com a la primera que els deixen sortir es dediquen a recòrrer Europa: ara ja no serà tan estrany veure cotxes albanesos!

Dir de pas que tant Macedònia com Kosovo tenen el mateix règim de límits al sortir, amb la diferència que els ciutadans d’aquests països poden entrar a Albània. (detall que va condicionar que a l’hotel de Vlorë fossim els únics turistes no macedonis)
Quan varem estar a Albània vam conèixer una familia Kosovar que ens explicava que durant l’època comunista tenien força llibertat de moviments dins i fora de Iugoslàvia… mentre que ara només podien anar a Albània.

Qualsevol pas que impliqui normalitzar la vida dels albanesos és sempre ben rebut a ladupla!

Salut!

MENDA

PS. Noticia que explica que van trobar un cotxe robat a Gatusso a Albània… i com la Ministra d’Interior de Macedònia havia comprat un cotxe robat a Beckham.

Avançament triple i altres barbaritats a la carretera

Que els països del sud d’Europa no son precisament els més civilitzats alhora de conduïr ho sabem tots… i que els italians s’enduen “la palma”, també.
Tot i això, els italians no son exclusius en el mal vici de conduïr sense normes… i és que molts països han aprés a conduïr à la Italiana.

Dins Itàlia, el premi a l’anarquia viària se l’endú se’ns dubte Napoli:
Napoli és com un parc d’atraccions de l’amant de la conducció urbana. No faig broma si dic que gent d’arreu d’Europa hi va per conduïr-hi.
L’arma més poderosa és el claxon: el primer que el toca té prioritat. En un encreuament no hi ha stop o “ceda” que valgui; el primer guanya.
És per això, que el taxista que ens va dur a l’aeroport es va mostrar molt preocupat ja que aquell matí se l’hi havia fet malvé el claxon. Per sort, aquella mateixa tarda ja tenia hora amb el mecànic.
D’aquesta sorollosa constum, Egipte però, guanya el primer premi.

Camí de Pogradeci, Albània

Continue reading

Revolta a Albània

Avui al matí m’he aixecat amb noticies del nostre estimat país.
Com normalment passa, quan s’esmenta Albània és per donar males noticies. Aquest cop ha estat una revolta. El dolent no és la revolta, al contrari, demostra que de moment la població es pot manifestar [tot i la repressió policial, 3 morts han hagut]… això no passa a altres països ex-comunistes com Bielorrússia, on avui mateix seguíen empresonant a pacífics manifestants que protesten contra el dictador “democràticament escollit” Lukashenko.

Albània no és alie a la crisi, tot i que els ha afectat en menor mesura.
El problema que té Albània (al igual que altres països en vies de desenvolupament com la famosa Tuníssia o Egipte) és la corrupció política i el fort increment del preu de les commodities (béns bàsics).
Aquests processos inflacionistes que ofeguen poc a poc la població d’aquests països venen donats especialment degut al creixement de la Xina, que té una necessitat imperiosa de comprar béns (des de béns bàsics a altres com la pell, el petroli…), i aquest fort augment de la demanda està provocant un augment de preus a nivell global.


El que acaba succeeint és que si la població s’ofega poc a poc, quan l’aigua els arriba al nas, la gent, com és normal, s’enfada i el que percep ràpidament és que hi ha molta gent que no està pas molla. Bàsicament estem parlant de la classe política i un bon gruix de nous empresaris.

Que a Albània hi ha corrupció no és res que ens hagi d’estranyar… doncs si a països més auditats i “desenvolupats” els nivells de corrupció son escandalosos (Espanya, Itàlia…) un país con Albània més, i és quelcom que és vox populi.

Un dels casos de corrupció més famosos [sense tenir en compte la famosa crisi piramidal] és la desaparició de tots els diners provinents de la Unió Europea que havien de finançar l’autopista Durres-Kukes que connectaria el port d’Albània (Durres) amb la capital kosovar (Pristina).
El projecte, des de fa un parell d’anys sí està en marxa, però durants molts, l’únic que havien eren cartells que ho indicaven i l’únic que s’asfaltava era la pensió dels corruptes polítics.
També van trascendir a l’opinió pública imatges grabades en càmera oculta on es registrava la corrupció en la licitació, precisament sobre la cosntrucció d’aquesta autopista.


El cap de tots, l’actual primer ministre, Sali Berisha, que va permetre el frau piramidal en el seu moment, que es mira amb complaciència tot el que passa i del qual es sospita que comet frau electoral. A l’altra banda del ring trobem a Edi Rama el carismàtic alcalde de Tirana, socialista i cap de l’oposició. [rapero, jugador de bàsquet, polític, pintor... encarregat de coses com pintar les cases de Tirana]
Ja al maig del 2010, la gent, encapçalada per Rama, va sortir al carrer protestant per frau electoral desprès que Berisha guanyés per uns pocs vots… potser els dies que ara viu Albània provocaràn un canvi radical en l’avanç de la democracia. Almenys això esperem.


La corrupció a Albània també la trobem en certes professions. Molts fan xanxullos, altres viuen gràcies a les partides dels familiars migrants… i els funcionaris (metges, professors…) tenen un problema: que no tenen lloc a tenir xanxullos i el seu salari està molt per sota de la carestia de vida. Per tant es generen mecanismes de compensació per apropiar-se dels xanxullos aliens. Per exemple, els metges cobren les visites o els professors cobren per corregir examens.

Perquè surt al carrer la gent amb ganes de petar-ho tot? Perquè tot suma, perquè ja han patit unes quantes osties, perquè el context internacional és idoni per fer-ho i perquè estan farts que se’ls pixin a sobre!

Arribat a aquest punt, jo trobo normal i justificable que passi el que passa; el problema no és que a Albània es revoltin, el problema és que no ho fem nosaltres, que també es riuen de nosaltres i res passa!

Des de la dupla.com esperem que les coses canvïn per bé, que s’acabi la corrupció i que tots els albanesos vinsquin millor: qualsevol pas endavant serà bo.

TE DUA SHUME SHQIPËRIA!

MENDA

Centenari de ladupla

El temps passa volant, i ladupla ha arribat a 100 posts!
El blog va néixer amb dos objectius: fer conèixer al món la realitat d’Albània fruit del viatge que vam fer-hi l’any 2008 i també per guardar les nostres memòries acumulades al llarg de la nostra vida viatgera en algún lloc.


No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada per totes. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més, dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.


El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Després d’una primera etapa forta, el blog va renéixer – després d’un any quasi inactiu – aquest setembre, i aquest revifament també s’ha notat en els nostres lectors. Cada cop en tenim més i per tant, aquest post també és un agraïment públic a tots vosaltres, que ens doneu més motius per escriure: FALEMINDERIT!

Després de 100 posts, cal dir que els albanesos són el segon país que més ens visita i Tirana la segona ciutat més visitant. Això serà així mentre el Pifa no hi faci algo amb França i Tolosa al capdavant, o els tessalònics (Grècia) que són habituals també.
Tenim seguidors arreu: una gironina i una “madrilenya” assídua, algun andalús (precisament cap de Granada), un nano que està obsessionat en l’origen de la marca Skoda, grecs i americans que busquen coses d’Albània, una eslovena que ens ha llegit mitjançant el google translator, alguna exiliada a Anglaterra… a tots ells també els hi donem les gràcies…
… i a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Per acabar, un agraïment especial al nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

LADUPLA

No tenim la intenció de rebre moltes visites diàries, de que ens escriguin molts comentaris positius, ni d’aconseguir convèncer a tothom que visiti Albània d’una vegada. Si així fos, tindríem la moral massa alta i seríem una mica autoritaris. Cal dir que la moral la tenim alta, però som realistes i el nostre és un bloc més dels milions de blocs que hi ha a la xarxa, i si algú per casualitat cau per aquí, esperem que s’hi trobi a gust llegint el seu contingut. Està clar que si anem rebent visites estarem contents i procurarem seguir escrivint així que puguem.

El que volem és escriure sobre allò que hem viscut, que és la nostra experiència a altres indrets del món. I quan diem la nostra experiència, vol dir que és personal, i això implica que pot ser compartida o no pels lectors/es. De manera que s’accepten crítiques i tot allò que es vulgui dir. Estem oberts a qualsevol dubte, petició, consell…

Pel que fa a Albània, és evident que hi tenim molta estima. Es nota no? És clar que ens agradaria que algú ens digués: “Doncs tenieu tota la raó! Vam decidir fer una ruta aquest estiu passat per Albània i ens va encantar! El paisatge i també la gent!” Però d’altra banda, només amb el fet de difondre la informació ja som feliços, de veritat.

Uns agraïments especials pel nostre seguidor més fidel, qui sempre que pot fa la seva aportació en format comentari. Gràcies González!

I a totes aquelles persones que han dedicat un instant a fer-hi una visita, gràcies! I si a sobre han quedat satisfetes, moltes gràcies!

Països desenvolupats

Què vol dir ser un país desenvolupat? Estic mirant quins països del món estan considerats com a desenvolupats i per quins motius.

Un país és considerat com a desenvolupat si gaudeix d’un estàndard de vida relativament alt per mitjà d’una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels països amb un Producte Intern Brut per càpita (PIB) i un índex de desenvolupament humà (IDH) elevats són considerats països desenvolupats. O sigui que aquest seria el motiu.

Aleshores es divideixen en quatre grups, segons la renda:

1) Renda alta: aquí s’inclouen tots els coneguts de sempre com els de tota l’Europa Occidental, els Estats Units , el Canadà, Austràlia, el Japó, Corea del Sud, l’Aràbia Saudita… i també hi ha inclosos Estònia (contacte amb Finlàndia) i algunes illes del Carib com Trinitat i Tobago, Grenada, Barbados (colònies britàniques), entre d’altres, i també Puerto Rico, qui depèn dels Estats Units. Per tant, dins d’aquest grup hi ha també aquells països que depenen o que són ex-colònies de països benestants.

2) Renda mitja-alta: en aquest grup trobem un grapat de països de l’Amèrica del Sud, la majoria de l’Europa de l’est, el Kazakhstan, Malàisia, Oman, Sud-àfrica, i sorprenentment Guinea Equatorial, el Gabon, Botswana i Líbia. Haurem d’investigar al respecte d’aquests països.

3) Renda mitja-baixa: aquí trobem l’altra meitat de l’Amèrica del Sud, els que viuen més conflictes com Colòmbia, i també de l’Amèrica Central com El Salvador o Guatemala. També gran part de l’Orient Mitjà, la Xina, alguns arxipèlags del Pacífic com Indonèsia, alguns països de la part nord del continent africà i la resta de l’Europa de l’est, com Macedònia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Bielorússia i Ucraïna.

4) Renda baixa: com és evident, es troba quasi tot el continent africà, part de l’Àsia central (l’Índia, Bangladesh, el Pakistan…), Mongòlia, Corea del Nord, Haití, Papua Nova Guinea i Timor Oriental (Timor Leste).

Algunes illes molt petites del Pacífic, d’aquelles desconegudes, i el Sàhara Occidental, són els únics no classificats. M’agrada saber aquestes coses, però a la vegada no m’agrada saber que no canvia la situació de molts països.

Enric

Alternatives al McDonald’s

McDonald’s al igual que altres bastardades com la MTV o el Starbucks tenen una capacitat d’ampliar les seves xarxes arreu del món d’una forma gariebé vírica… tot i això encara queda alguna llacuna…

L’únic país europeu on el braç del McDonald’s no arriba és a Albània (algú ho dubtava?)… però tenen l’alternativa: el Kolonat.

Polònia, tot i haver McDonald’s, han decidit fer-li la competència (amb servei de pizzeria inclós)… amb el McKucharz.

Per acabar, dir que els reïs de fer alternatives al McDonald’s són els gabaxos (vulgarment coneguts com a francesos) amb el seu Quick, que de fet té un poder certament important. Quí si no els gabaxos que son tan “nostrats” ells podríen competir amb tal gegant.

MENDA

Tomba de Berlusconi a Albània

Una de les recomanacions si es va a Albània és visitar les ruïnes de Butrint: tot un complex de restes gregues i romanes conservat en un estat immillorable.
Un dels detalls més curiosos és que a l’entrada hi ha plaques commemoratives, en honor als caps d’estat que han vistat les ruïnes…

En un lloc sense parets “contemporànies”, col·locar aquestes plaques no és tan trivial, així que van optar per posar-les al terra… amb la “mala fortuna” que l’entrada sembla un cementiri. Això sí, amb personalitats enterrades.

Un d’ells… l’impresentable Berlusconi on els albanesos ¿amb bona voluntat? li dediquen una mort prematura… Vaffanculo Silvio!!

MENDA