Tag Archives: Albània (Shqipëria)

Përmet

Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, havíem de fer GjirokastërErsekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduir, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adaptant-se el paisatge tota l’estona.

Mesquita, roca misteriosa i riu de Përmet

Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).

Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu – que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on prové. És tot un misteri, ja que físicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.

Finestres genials de Përmet

Així que una passejada pel poble, una cerveseta – amb la típica conversa amb el senyor del bar – i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobéssim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest meravellós exemple!

ROGER

Gjirokastër

Gjirokastër és, junt amb Berat, l’altra perla del regne de l’àguila bicèfala. La ciutat és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO des del 2005 i és un poble que combina una relació d’influències que el fa únic, que el fa simplement Gjirokastrenc.

Així doncs, “el poble de pedra” – com es coneix – és la combinació d’un tradicional poble otomà a la vegada que rep una forta influència grega. (és l’únic indret amb una comunitat grega destacada)
Aquest xoc entre cultures és potser un clar definidor d’Albània, on conviuen ortodoxos i musulmans sense cap mena de problemes.
De Gjirokastër ha sorgit una cultura autòctona inèdita a la resta del país: tipus de cases, tipus de roba, costums locals, menjar… tots ells són específics d’una regió que té una vida i una inquietud que es palpa.

Vistes de Gjirokastër

El poble està construït – un cop més – a la muntanya, tot i que l’eixample de la ciutat s’ha fet just a la falda d’aquesta. Si hom mira el poble des del castell que el presideix (lògicament, castell construït per Ali Pasha) veurà una tonalitat homogènia en el paisatge. Totes les cases i els carrers empedrats prenen el característic color grisós de la pedra de la zona.

Antiga casa del dictador Hoxha, avui museu

L’encant del poble resideix en els carrerons i en aquesta imatge global de “poble de pedra”, però sens dubte les seves particularitats culturals són el que el fan encantador.
El castell és una fortalesa consistent basada en alts murs que guarden una immensa caserna a l’interior. Fora de l’edifici central, el castell és ample i podem trobar grans passadissos i extensions de terra. Fins i tot una església que sembla romànica presideix el castell. Dins aquest podem veure una col·lecció d’armament i estàtues de l’època, on sens dubte la joia de la corona és un avió militar dels EEUU que va ser capturat l’any 1957 – en plena guerra freda -, on el pilot va ser assassinat i l’avió va restar com a trofeu que avui en dia encara mostren orgullosos al món!

Centre de Gjirokastër protegit per la UNESCO

L’altre element curiós del poble són dos habitants il·lustres: Enver Hoxha va néixer allà, en el feu d’una família benestant. Hoxha fou el dictador comunista que va portar el país a la ruïna i a un règim autàrquic de caire maoïsta. Albània, gràcies al règim de Hoxha, esdevení el país més tancat del món junt amb Corea del Nord.
Acabant sempre per lo bo… a Gjirokastër va néixer també Ismail Kadaré. Kadaré és sens dubte l’escriptor més important de la història del país, sent any rere any un ferm candidat al Nobel de literatura.

Hotel Kalemi de Gjirokastër

Des de ladupla  recomanem altament la visita a Gjirokastër. Des de la nostra experiència recomanem altament l’estada a l’hotel Kalemi – tota una joia restaurada, que serveix per fer-nos una idea de la típica casa Gjirokastrenca per només 14€ la nit/persona – i recomanem també fer una bona dinada al restaurant Kujtim’s (terraça maca, barat i cuina tradicional de la zona!). També és més que recomanable visitar la casa on va néixer Enver Hoxha, avui en dia, un museu etnològic que ens permet entendre més bé la cultura de la zona.

ROGER

Vlorë

Vlorë és la primera ciutat que trobem abans que la costa albanesa passi de ser plana a muntanyosa. És, junt amb Durres i Sarandë, les localitats més turístiques d’Albània.

Lloret de mar... nooooo que es VlorëPasseig marítim de Vlorë

Vlorë és la platja dels macedonis, tots els hotels n’hi estan plens i és que la primera línia de costa no és massa diferent a la de Lloret de Mar. Tot i això, cal dir que encara li queda uns anys per atrapar al nivell de la típica localitat costera espanyola i és que a part de només tenir edificada la primera línia de costa, aquesta encara veu com està under construction. Només trobem enrajolat (i asfaltat) la façana del passeig marítim. Si un s’endinsa pel primer carrer perpendicular al mar, ja veurà com la rajola esdevé sorra. En general tot el litoral està fent-se i probablement encara li queden uns bons anys.

Vlorë té dues parts ben diferenciades. Per entendre’ns, hem de pensar en el poble com una gran T. La part horitzontal és la llarga línia de costa (uns 10 kms) i el pal vertical és la ciutat antiga que queda distribuïda al llarg d’una llarga avinguda, plena de comerços i bars. El punt on s’uneixen els dos pals és el port. Aquest és el segon més gran desprès del de Durres i és per on surt tota la droga d’Albània (Albània és el tercer exportador de marihuana d’Europa – i no vam veure cap plantació, ni pràcticament se’n pot aconseguir, paraula d’ambaixador espanyol a Albània)

Monument comunista de Vlorë

La veritat és que Vlorë deixa bastant a desitjar i és que ja que estem, que la costa no estigui urbanitzada. Tot i que també s’ha de dir que al costat del poble hi ha cales ben maques.
És una ciutat que té molta vida gràcies al turisme i en si el nucli antic no té massa res a destacar més que els típics monuments comunistes i les esglésies i mesquites que corren por ai.
Per tant, des de ladupla.com recomanem que posats a banyar-se al mar, que ho feu endinsant-vos a la part muntanyosa de la Ribera!

Tot i això, el poble té la seva història i és que aquí Ismail Qemali va proclamar la independència d’Albània l’any 1912 durant la primera guerra dels Balcans. Des d’aleshores el país seria invadit dos cops per Itàlia (del 1914-20 i del 1939-1944).
El equip de futbol del poble rep homenatge al soldat desconegut que va içar la bandera d’Albània per primer cop al país, tot declarant que Albània era lliure – de l’imperi otomà -. L’Equip és el Flamurtari i vol dir literalment “aquell que va içar la bandera”. Aquest equip fins i tot s’ha enfrontat al Barça en dues ocasions – fet històric recordat per tot albanès, sent l’únic equip espanyol que ha anat a Albània – i en cap de les dues el Bar$a va poder-los guanyar en terres albaneses!!

ROGER

Com arribem a Albània!?

Sense saber res de res, nosaltres ja ens volíem aventurar cap a terres albaneses, el que no sabíem el que hauríem de pagar per poder-hi fer cap.

Avui en dia les low-cost ens ajuden a moure pel món estalviant els temuts costos fixos d’un viatge i en aquesta aventura pensàvem que no ens en podríem afavorir, però no va ser així. El país de l’àguila bicèfala també té una low-cost : Belle Air. Així que el viatger està convidat a arribar-se per uns 300€ fent via-Itàlia. (Preu anar i tornar els “4 avions”)


Nosaltres vam escollir l’opció Girona – Pisa (Ryanair, nit a l’aeroport inclosa) i Pisa – Tirana. A la tornada aquesta escala ens va permetre tastar la ciutat de Pisa tranquil·lament.
Cal dir també que per entrar al país no cal cap visat i l’únic que s’ha de pagar 7€ de taxes d’entrada i ja està.

L’aeroport de Tirana (Nenë Tereza International Airport) es troba a uns 20km de la capital, a la localitat de Rinas. És un aeroport construït l’any 1955 que en l’últim deseni a patit uns grans canvis de modernització fins que al 2005 es va obrir una nova terminar i es va restaurar de cap a peus.

ROGER