Aquest era un dels nostres temors més grans a Albània: punxar una roda. Primera perquè mai n’havia canviat una i segona perquè pots trobar-te una mica sense recursos per solucionar-ho depèn de com.
Doncs res, dit i fet, camí de Sarandë varem punxar…
Ens posem mans a l’obra i realment el procediment no té cap secret ni dificultat.
El problema va arribar quan la peça que ens van donar per treure els cargols de la roda estava tan desgastada que no agafava bé el cargol per fer-lo girar.
Per sort, uns operaris que treballaven a la carretera van aturar-se a ajudar:
Treu tres cargols i el quart… no surt. Estava collat tan fort que era impossible treure’l. Després de treure mil eines i de provar mil maneres de treure un cargol… agafa espàtula i martell i el parteix per la meitat!!
PIM PAM, roda canviada després de més d’una hora.
Aquell tio ens havia salvat el cul de forma inaudita, ja que les possibilitats que teníem d’èxit davant el panorama eren nul·les.
Vam considerar que tanta amabilitat, lògicament, bé es mereixia que el senyor es prengués unes quantes cerveses a la nostra salut…
… doncs res, el tio va rebutjar qualsevol quantitat de diner!! Tot i insistir-li molt, el tio es puja al cotxe i vinga… mirëmbrëma!
La carretera de la Ribera Albanesa, al 2008, l’estaven asfaltant, i només els faltava uns pocs quilòmetres (els de la foto, on vam punxar)… avui ja no és problema i pots donar la volta al país amb asfalt. (i es veu que al 2008 van posar senyals de tràfic i indicacions per primer cop; tot un detall!!)
Però la dosi diària d’hospitalitat albanesa no va acabar aquí. Arribem a Sarandë (a on ens dirigíem) i parem a una ferreteria per comprar una peça nova, per si tornàvem a punxar.
El de la ferreteria no tenia la peça, però cap problema: El tio de la tenda ens la va a buscar. Agafa la moto i se’n va deixant-nos sols a la tenda i, en efecte, al cap de 5 minuts torna amb la peça. Voilà!!
Aquesta és la hospitalitat albanesa portada a l’extrem. És una prova de fins on pot arribar, i tot sigui dit que aquestes mostres d’hospitalitat les vivíem gairebé a diari!
Quan a un lloc, a un el tracten tan bé, un guarda un millor record… i com que la concepció que es té d’Albània és més aviat la contraria, no ens cansarem de lluitar [és casi una croada] per fer canviar aquest tòpic totalment desvirtuat de la realitat.
Un pot estar tranquil, que de l’últim que s’ha de preocupar a Albània és de la seguretat, ens al contrari, a la mínima t’ajuden. Paraula de ladupla, i paraula dels estrangers que hi treballen allà: tots coincidíem en el mateix.
ROGER
