La gent d’Albània no deixa de sorprendre en cap moment. Cada persona que es creuà en el nostre camí es podria qualificar de molt bona manera gràcies a allò que va fer sentir-nos més a gust. Hi ha un adjectiu que podria englobar tot el poble albanès: hospitalari. La seva manera de ser i de fer les coses inspira una confiança que costa de veure.
A Albània un s’hi sent com a casa. Són feliços quan algú els visita de tant en tant, ja que segons on siguis del país costa de trobar-se amb algú altre que està de visita. Encara són més feliços en aquells pobles on no arriba mai ningú, i encara ho són més si el visitant és de Barcelona! Els sembla increïble que gent d’aquí pugui arribar fins allà! I a sobre, a fer turisme! Això els fa la gent més feliç del món, i ho mostren acollint al visitant de la millor manera possible.
Molts ens preguntaren si estàvem allà per treballar, ja que no veien clar el fet de fer turisme en el seu país (fet que tampoc veu clar la gent que ens envolta a Barcelona). I quan els explicàvem que volíem visitar a fons durant 15 dies el país feien cara de sorpresa, s’ho comentaven entre ells, i 30 segons més tard ja estaven rient o quasi abraçant-nos per aquest fet.
Els albanesos/es són persones, en general, amables. Sempre estan saludant, ja siguis veí de tota la vida o nouvingut, sempre aixecant-se de la cadira del bar o restaurant on estan dinant per saludar. Aquests gestos són els que fan que un se senti a gust i vulgui tornar a Albània!
Pd: Si algú és del Barça té molt guanyat per Albània. Tothom és del Barça.
Pd2: Nosaltres també fórem feliços dins l’avió ple d’albanesos/es.
Enric
