En un lloc sense parets “contemporànies”, col·locar aquestes plaques no és tan trivial, així que van optar per posar-les al terra… amb la “mala fortuna” que l’entrada sembla un cementiri. Això sí, amb personalitats enterrades.

Un d’ells… l’impresentable Berlusconi on els albanesos ¿amb bona voluntat? li dediquen una mort prematura… Vaffanculo Silvio!!

ROGER

Amfiteatre de Butrint

La ciutat queda construïda sobre una península que és un turonet. Dalt del turó, un castell construït per Ali Pasha, controla els voltants. Antigament la ciutat va expandir-se fora de la península, durant l’època de màxima esplandor.

La ciutat doncs gaudeix dels elements característics com poden ser una àgora, un teatre, cases, diverses portes d’entrada a la ciutat… a part d’altres elements com mosaics, una esglèsia i un baptisteri del segle VI d.C. [...] Per sort l’estat de conservació és excelent i és sens dubte una visita més que obligada!!

Per acabar, destacar un element que va marcar l’estança: a l’entrada del recinte els albanesos premien amb una placa a aquells visitants honorables (presidents de països), entre elles trobem la placa del Berlusconi. Però hi ha un problema… i és que no hi ha parets per posar les plaques, així que van decidir fer el següent:

VOILÀ, la tomba del Berlusconi (que grans que són els albanesos!! Són uns visionaris, a veure quan es compleix!!)

ROGER

Fortalesa de Porto Palermo

La zona és un braç de terra dins el mar, a la punta d’aquest trobem un castell robust, arcaic i sobri. Dins les parets el clima és molt més tolerable i la calor de l’exterior es veu perfectament mitigada. El castell té un únic pis amb molts departaments que queden centralitzats per un distribuïdor circular. Dins podem trobar fins i tot una capella!
El terrat és simple, oberta i sense masses proteccions. Un podria esperar que en un país atapait de bunkers això fos una autèntica fortalesa, ens al contrari, la seva simplicitat d’estructura sorprèn absolutament.

Davant del castell, veiem un petit espai de terra i una platja amb aigües cristal·lines als dos costats. Modestament acompanyats en aquest bucòlic paratge, trobem quatre cases abandonades, que fan encara més inòspit el lloc. Les cases han estat decorades amb estranyes figures surrealistes d’homes-peixos que ens varen fascinar!!

Cases sorprenentment pintades

L’única font de vida de la zona la configuren l’amistós guarda del castell i els que regenten el bar que hi ha allà. De l’amic guarda guardem un especial record. Primer perquè el vam veure per primer cop a tv3 en un programa sobre viatges que va sortir Albània (Km33) i desprès per les històries que ens va explicar (des de que va ser jugador del Flamurtari de Vlorë a que va visitar Espanya – a la seva ruta cal destacar llocs com Talavera o Badajoz… – )
Dels del bar, guardem el record del peix acabat de pescar que ens vam menjar en una terrassa, sols… visca la tranquil·litat d’Albània!!

Porto Palermo representava el final de la Ribera, i va ser un comiat excel·lent – desprès punxaríem una roda i ja la tranquil·litat es va acabar -.
Des de la dupla animem altament a passar un matí allà amb bany inclòs!

ROGER

Molts albanesos, per aquest motiu, estan orgullosos de Sarandë i la majoria t’he la recomanen altament. Tot i això, nosaltres no coincidim amb l’opinió general albanesa. Sarandë no és res més que un Lloret, un poble sense massa història i amb la costa plena d’apartaments i hotels. És l’única localitat que vam trobar discoteques de forma massiva – a part de mil bars i restaurants.
Allotjament doncs, tot el que un vulgui a tot tipus de preus (nosaltres 20€ l’habitació triple!!!).

Vista nocturna de Sarandë

Sarandë és recomanable passar almenys una nit per poder anar desprès a les ruïnes de Butrint – les més maques del país – a 25km del poble. La passejada de nit per l’animat passeig marítim té la seva gràcia i és que un es pot transportar fàcilment a qualsevol localitat del nostre atapaït litoral.

Un cop més, des de la dupla.com animem a visitar la RIbera albanesa, sense fer poc cas tant a Vlorë com a Sarandë – especialment Sarandë-. Si un vol platja… no hi ha dubte, el litoral verge de la Ribera no té preu.

ROGER

Desprès de Vlorë, trobarem Orikum com l’última localitat abans d’endinsar-nos en un paisatge feréstec. Orikum és una localitat poc turística, però que compte amb una llarga platja i unes poc rellevants ruïnes romanes. El poble no val la pena, i el que sí que podem destacar és que és l’única manera d’entrar a la península de Karaburun. Aquesta península era una antiga base militar, inaccessible pel públic.

Un cop deixem Orikum, ens endinsem cap a la Ribera tot remuntant la vall del riu Dukatit. Fins que no arribem a dalt de la muntanya (el port de Llogarit, a 1027m.) no trobarem cap poble. Pel camí està ple d’hotelets, restaurants i boscos per visitar. Al llarg de la carretera també trobarem gent venent productes de la terra (mel, oli d’oliva, fruites…)

Vistes de Dhermi des de l’església

El primer poble de la Ribera és Palesë, una localitat penjada sobre el mar que té el bar amb la pantalla plana – i la terrassa – més gran de la zona!!
El següent és Dhermi, la joia de la Ribera albanesa. El poble queda repartit per la muntanya, estant cadascuna de les cases a diferent alçada. El poble queda presidit per una església i el cementiri del poble.
Quan el visitant es dedica a passejar pel poble, trobarà una estructura laberíntica on un mai sap si hi haurà una sortida al camí o per al contrari es trobarà de sobte al jardí d’una casa. Arribar a l’església és com un joc, ja que només un camí t’hi porta però no saps quin és. Nosaltres no només vam arribar a l’església, sinó que a més vam escalar muntanya amunt.
Des de Dhermi surt un camí que et condueix a la platja. A la nit, en aquella platja, es monta una discoteca i tot!!!!

Abans d’arribar a Vuno – l’altre poble destacat de la zona – deixarem a la dreta Lias, un petit poble a l’interior de la muntanya. Vuno no és tan espectacular com Dhermi, però la seva estructura és similar. El poble es mou entorn el bar i les cases es van anar construint per la muntanya com es va poder. Al igual que a Dhermi, un camí et condueix a la platja. S’ha de dir que al llarg del camí està ple de camins que et baixen a la costa!!

Vuno és l’últim poble abans de començar a baixar la muntanya direcció Himarë. Himarë és l’única localitat que està al nivell del mar. Això a fet créixer la indústria hotelera més que als pobles del voltant, on gairebé és inexistent.

Església de Dhermi

A partir de Himarë la muntanya va deixant pas poc a poc a la plana. De camí cap a Sarandë ens trobem el castell/fortalesa de Porto Palermo. Aquest és un castell construït per l’incombustible Ali Pasha.
Durant la guerra freda, Porto Palermo es va convertir en una base de submarins.

Passat Porto Palermo, veiem la plana de Borsh. Al llarg de tot el camí ens acompanyen boscos d’oliveres i la carretera va per la muntanya, tot envoltada d’aquests arbres. Pel camí ens trobem petits nuclis urbans típics albanesos. Poc a poc, el camí deixa de banda la costa per entrar a la plana i anar a buscar Sarandë, la nostra pròxima parada.

ROGER

Mapa de la Ribera Albanesa

Cal introduir el país com a molt muntanyós. Tota la part del sud del país són serralades d’uns 700m que a mesura que un s’endinsa cap a l’interior, més altes són les muntanyes. La Ribera albanesa no és una excepció.
La Ribera neix a Vlorë, i desprès de recórrer uns 25 kms paral·lels a la costa, arribem a Orikum (localitat amb unes ruïnes poc destacades i una llarga i oberta platja). a partir d’Orikum, la carretera comença a escalar la muntanya per la vall del riu Dukatit fins arribar a dalt del port de muntanya; el port de Llogarit de 1.027 metres. A partir d’aquí, la carretera canvia de vessant i hom va sempre amb el mar als peus. La carretera és d’uns 60 kms, anant sempre a una alçada respectable, estant tots els pobles del camí a l’alçada de la carretera, havent sempre camins que et condueixen a la platja; a la falda de la muntanya.

A partir de la localitat de Himarë, la primera que es troba a nivell de mar, la carretera ja no guanya massa alçada – només de forma puntual – a la vegada que cada cop trobem menys platges. La carretera mor a l’altre localitat turística d’Albània: Sarandë. En total, 140km de costa verge i muntanyosa.

L’escarpada Ribera Albanesa

Els turistes – macedonis, kosovars i grecs – no van més enllà de les dues localitats que tanquen la Ribera. Així doncs, la gran bellesa de la Ribera recau en la combinació de poder trobar una costa verge en un paisatge muntanyós. Els pocs pobles de la regió són construïts a la mateixa roca de la muntanya i es respira una tranquil·litat absoluta.

En la regió, trobar allotjament no és un impediment. Nosaltres vam estar dormint a un hotel a Dhermi, situat sobre un rierol que cau per la muntanya. També trobem allotjament a Vuno i en localitats com HImarë, trobar-ne no és problema. Nosaltres recomanem altament allotjar-se o bé a Dhermi o bé a Vuno degut a la seva localització ja que es troben al bell mig de la Ribera, a la zona més bonica.

A partir de poc abans de Dhermi (venint de Vlorë),  la carretera està en un estat excel·lent, i la resta està en obres, amb previsió que aquestes estiguin acabades l’estiu que ve. La carretera és espectacular amb trossos de port amb un 20% de desnivell. La duresa del port, combinat amb la seva llargada el converteixen en un magnífic lloc per rodar amb bicicleta!!

Des de la dupla.com recomanem altament la visita d’aquesta zona i, si és possible, dedicar-hi un grapat de dies per poder degustar els pobles i les platges de la zona. La tranquil·litat que s’hi respira és un element clau per recomanar altament de passar-hi uns dies.

ROGER

Passeig marítim de Vlorë

Vlorë és la platja dels macedonis, tots els hotels n’hi estan plens i és que la primera línia de costa no és massa diferent a la de Lloret de Mar. Tot i això, cal dir que encara li queda uns anys per atrapar al nivell de la típica localitat costera espanyola i és que a part de només tenir edificada la primera línia de costa, aquesta encara veu com està under construction. Només trobem enrajolat (i asfaltat) la façana del passeig marítim. Si un s’endinsa pel primer carrer perpendicular al mar, ja veurà com la rajola esdevé sorra. En general tot el litoral està fent-se i probablement encara li queden uns bons anys.

Vlorë té dues parts ben diferenciades. Per entendre’ns, hem de pensar en el poble com una gran T. La part horitzontal és la llarga línia de costa (uns 10 kms) i el pal vertical és la ciutat antiga que queda distribuïda al llarg d’una llarga avinguda, plena de comerços i bars. El punt on s’uneixen els dos pals és el port. Aquest és el segon més gran desprès del de Durres i és per on surt tota la droga d’Albània (Albània és el tercer exportador de marihuana d’Europa – i no vam veure cap plantació, ni pràcticament se’n pot aconseguir, paraula d’ambaixador espanyol a Albània)

Monument comunista de Vlorë

La veritat és que Vlorë deixa bastant a desitjar i és que ja que estem, que la costa no estigui urbanitzada. Tot i que també s’ha de dir que al costat del poble hi ha cales ben maques.
És una ciutat que té molta vida gràcies al turisme i en si el nucli antic no té massa res a destacar més que els típics monuments comunistes i les esglésies i mesquites que corren por ai.
Per tant, des de ladupla.com recomanem que posats a banyar-se al mar, que ho feu endinsant-vos a la part muntanyosa de la Ribera!

Tot i això, el poble té la seva història i és que aquí Ismail Qemali va proclamar la independència d’Albània l’any 1912 durant la primera guerra dels Balcans. Des d’aleshores el país seria invadit dos cops per Itàlia (del 1914-20 i del 1939-1944).
El equip de futbol del poble rep homenatge al soldat desconegut que va içar la bandera d’Albània per primer cop al país, tot declarant que Albània era lliure – de l’imperi otomà -. L’Equip és el Flamurtari i vol dir literalment “aquell que va içar la bandera”. Aquest equip fins i tot s’ha enfrontat al Barça en dues ocasions – fet històric recordat per tot albanès, sent l’únic equip espanyol que ha anat a Albània – i en cap de les dues el Bar$a va poder-los guanyar en terres albaneses!!

ROGER