Ja que bàsicament aquests dies us estem parlant d’Albània, també toca fer-vos saber per on vam decidir passar en la nostra ruta de 15 dies pel país.
Ruta per Albània
Per força, el punt de partida era Tirana, i és que arribàvem amb avió, havíem de recollir el cotxe… i ja vam reservar el hostel de Tirana (l’únic que vam reservar) per començar descansats l’aventura.
Així que una nit al Tirana Backpacker, una meravella de hostel – i de gent – com es pot apreciar a la web i l’endemà al matí vam fer cap, cap a Berat, via Durres. S’ha de dir, que de la plana de Tirana, si un vol anar cap el sud, només l’autopista fins a Durres i la carretera de la costa, és l’única manera d’arribar-hi sense haver de pujar una muntanya.
Plaça Major de Tirana
Berat quedava desviat de la ruta, però la veritat és que és una ciutat d’obligada visita i valia la pena. Vam passar la nit a l’hotel Berat, un hotel reformat i net; perfecte. L’endemà al matí vam fer via cap Apollonia sabent que passaríem la nit a Vlorë. Vlorë té una infinitat d’hotels plens de macedonis a tota la línia de la costa, així que nosaltres vam decidir parar a l’hotels “dels 3 dofins”, allunyats del nucli antic.
Berat, la perla albanesa
Després d’una tranquil·la nit a primera línia de mar, començava el paradís: ens endinsavem cap a la muntanyosa costa albanesa. Tots teníem moltes ganes d’endinsar-nos a la Ribera albanesa, i no vam quedar decepcionats. Teníem pensat dormir a Vuno, però l’atzar ens va portar a un hotel a Dhermi. Allà vam decidir estar-nos fins a 3 dies i és que estàvem a la gloria!! Ladupla anima molt altivament invertir uns bons dies en aquesta zona muntanyosa, plena de cales i paisatge verge!!
Acròpolis d’Apollonia
El temps ens apretava i havíem de seguir endavant: la pròxima parada era Sarandë. Sarandë era una localitat encara més turística que Vlorë. Els albanesos estan superorgullosos de Sarandë i tothom ho recomana… el problema és que existeix una diferència de preferències entre els albanesos i nosaltres: la modernitat de Sarandë els impressiona i a nosaltres… més aviat ens decepciona. Així doncs, una passejadeta pel poble i l’endemà cap a les ruïnes de Butrint, les més maques de tot Albània.
Vistes de Dhermi
La següent parada era Gjirokastra. Des de Grècia són 40kms de bona carretera i des de Sarandë, s’ha de pujar un port de muntanya per arribar-hi. Junt amb Berat, Gjirokastra, és l’altre poble destacat. Teníem moltes ganes de veure’l i realment no va decepcionar. Situats en un hotel amb unes vistes de luxe [Hotel Kalemi], vam gaudir molt del “poble de pedra”.
Centre de Gjirokastra
Gjirokastra era un bon primer plat pel que venia desprès: l’interior del país. La ruta Gjirokastra – Tepelene – Permet – Kelcyrë – Erseke – Korçë – Pogradeci – Lin val molt la pena i és que un desconnecta del món ja que per primer cop la sensació de solitud és total. Un s’endinsa cap a l’interior del país i el paisatge que troba val realment la pena. Vam dormir una nit a Erseka a casa d’una amiga americana peace corp (KSay!), l’endemà una visiteta per Korça – el Paris d’Albània -, la següent nit a Pogradeci, a casa un altre peace corp (maaatt) i per acabar una passejada tranquil·la pel llac Ohrid – amb frontera amb Macedònia.
Catedral de Krujë
Ja només quedava el nord. En un dia, vam anar des de Pogradeci fins a Shkodër. Shkodër – que no val massa la pena – vam dormir en un hotel de l’època comunista (hotel que estava molt pitjor que fa 20 anys, amb un preu de… 4€ per cap!), l’hotel Rozafa.
Desprès del tute que ens havíem pegat… vam fer un bon sopar a vores del llac Shkodër i l’endemà cap als Alps Albanesos, a Thethi.
La vall de Theth
Theth és la joia del viatge. Per arribar hom ha de patir una carretera de muntanya infernal de 15km. L’esforç de conduir durant 2 hores a 10km/h sentint com els baixos del cotxe són constantment apedregats val la pena. Theth és una vall “gairebé” tancada per muntanyes de 2700m. Per accedir, s’ha de pujar una muntanya, i a l’altre banda hi trobem el paratge. A Theth es pot dormir en cases de famílies d’allà que estan adaptades perquè un s’hi allotgi. Nosaltres vam estar amb la família Çarku. Allà ens vam tractar com reis, i és que esmorzar, dinar, sopar, cerveses, raki… tot el que un volia ho tenia. I el que és més important: TRANQUIL·LITAT!!
Basar de Krujë
Desprès de tres dies de magnific relax i d’estar envoltats per un paratge natural increïble, tocava tornar a la realitat… la realitat de Barcelona! De Thethi vam baixar directament cap a Tirana, fent una parada prèvia a la turística i excessivament remodelada localitat de Krujë. Dues nits més a Tirana que servirien per acomiadar-nos d’un país que ens ha robat el cor als tres.
ROGER
Amfiteatre de Butrint
