Category Archives: Albània (Shqipëria)

Aquí podreu trobar qualsevol informació / història sobre Albània

Ruta i allotjament (continuació)

De manera ràpida farem una llista numerada de l’11 al 26, dies de juliol els quals vam estar a Albània, amb la ruta que vam fer i les respectives distàncies recorregudes. (Per veure la ruta explicada, clicar al link)

Veure-la al google maps: http://bit.ly/i6aetz

11- Girona – Pisa (amb avió)
12- Pisa – Tiranë (amb avió)
13- Tiranë – Berati (150km)
14- Berati – Fier – Apollonia – Vlorë (100km)
15- Vlorë – Dhërmi (57km)
16- Dhërmi – Himarë – Dhërmi (30km)
17- Dhërmi – Sarandë (64km)
18- Sarandë – Gjirokastër (62km)
19- Gjirokastër – Ersekë (144km)
20- Ersekë – Korçë – Pogradeci (83km)
21- Pogradeci – Shkodër (268km)
22- Shkodër – Thethi (68km)
23- Thethi
24- Thethi – Krujë – Tiranë (155km)
25- Tiranë
26- Tiranë – Pisa – Girona

I ara, farem una llista amb tots els hotels i hostal on ens vam allotjar:

Tiranë: Tirana Backpacker Hostel
Berati: Hotel Berati
Vlorë: Hotel Delfini
Dhërmi: Hotel Dorian
Sarandë: Hotel Xhaferi
Gjirokastër: Hotel Kalemi
Shkodër: Hotel Rozafa

I cal afegir les cases de la Katie i el Matt, a Ersekë i Pogradeci respectivament. I també la casa de la família Çarku, a Thethi.

Simplement, és una referència per als futurs viatgers!

Enric

L’esport, un sentiment

L’esport a Albània és quelcom molt important (com a tot arreu). El futbol, avui en dia, és allò que és capaç de moure masses de gent que viuen pel sentiment que senten per el seu equip. Albània, en aquest aspecte, no és gens diferent a la resta del món. Allà, tothom és fanàtic de l’equip de la seva localitat, i els camps albanesos s’omplen jornada rere jornada i es crea un ambient increïble.

Cal destacar, sobretot, l’ambient del Qemal Stafa quan hi juga la selecció nacional. El país té la il·lusió d’arribar cada any més amunt en les fases de classificació per a Mundials i Eurocopes. Amb els anys, van sortint noves promeses del futbol albanès i kosovar (independent però sense selecció) i la selecció es va formant amb aquesta nova base de jugadors. Un exemple és Lorik Cana (pronunciat Tsana), nascut a Pristina, és l’actual referent del futbol albanès i amb una trajectòria admirable pel futbol francès, i encara amb 25 anys. És l’actual capità del Marseille. També hem d’estar atents, segons paraules d’un kosovar, a Armend Dallku, també kosovar de Pristina, qui ja s’ha fet un lloc entre els referents de la selecció.

A part de ser fanàtic de l’equip de la localitat, l’albanès també és fanàtic dels principals equips de les millors lligues europees. O són del Barça o del Madrid. O del Milano, Inter o Juventus. Etcètera. De manera que es creen molts derbis personals entre ells mateixos. Deuen estar enganxats a la televisió, per mitjà de la parabòlica, a tots els partits internacionals de la jornada (i poder apostant a bwin també).

Nosaltres vam tenir la gran sort de jugar un partit, gràcies a la Katie d’Ersekë, amb joves albanesos. Ho vam fer al mateix poble d’Ersekë, en una pista de futbol sala de gespa artificial, estil “cantxa” tancada amb parets i sostre enreixats. Vam, i ho tornem a fer, felicitar el seu joc. Juguen al toc, i ho fan molt i molt bé. Tots i cada un d’ells (i ella) ben situats pel camp i intentant trenar jugades d’una bellísima factura i qualitat. Nosaltres vam tirar del carro gràcies al nostre empeny i al saber tocar-la també, i gràcies al senyor davanter albanès, al més pur estil Bogdani, que estava sempre disposat a fer gols, i a la Mònica pel seu empeny també i el seu somriure.

Ens veiem obligats a comparar els joves albanesos amb els anglesos (en termes futbolístics), ja que vam jugar en parcs de London dos anys enrere, i surten guanyant els albanesos! Visca el futbol albanès!

pd1: Pels interessats, es poden cercar vídeos al youtube, posant “albania football” i es pot comprovar l’ambient als camps.

pd2: Felicitar de nou al Klubi Sportiv Flamurtari pel seu paper contra el Barça.

Enric

Llengua albanesa, Shqip I

Primer de tot, dir que en albanès la llengua albanesa es diu Shqip.

A Albània hi ha molts llocs on només es parla albanès. De tal manera que la comunicació pot resultar difícil. Però tot és tan senzill com aprendre, per mitjà del vocabulari que ofereix una guia de viatge, les paraules bàsiques per tal de poder comunicar-se amb el poble albanès. Cal dir que ells/es també fan l’esforç de parlar altres llengües, com l’italiano, a la costa, o l’anglès en alguns pobles de l’interior. L’albanès/a és conscient que parlar altres idiomes és un punt a favor per contactar amb la resta del continent i per acollir millor al visitant.

Nosaltres vam decidir aprendre el vocabulari bàsic, i dia a dia apreníem unes noves paraules per tal de fer més gran el nostre repertori i poder comunicar-nos millor. És molt interessant aprendre una nova llengua, i més si és molt diferent a la que es parla habitualment. A nosaltres ens va semblar molt interessant aprofundir en la llengua en només quinze dies en terres albaneses. El primer i el segon dia només dèiem faleminderit (veure annex pel significat) repetidament, ja que no sabíem dir res més. Però mica en mica ja ens vam deixar anar i ells ja ens corregien si ho dèiem malament o ens aplaudien pel sol fet de dir-ho.

Annex (paraules bàsiques):

1- Po = si
2- Jo = no
3- Faleminderit = gràcies
4- Mirëmengjësi = bon dia
5- Mirëdita = bon migdia, bona tarda
6- Mirëmbrëma = bon vespre, bona nit
7- Natën e mirë = bona nit (quan es va a dormir)
8- mirë = bé (o com en tots els casos anteriors bon/a)

Més endavant caurà un altre post amb curiositats i detalls sobre l’albanès i així totes i tots podrem aprofundir-hi i qui sap si començar a estudiar la llengua. Des de ladupla.com animem a tothom a fer-ho!

Enric

Korçë

Korçë és coneguda com el “París albanès”, tot i que s’ha de dir que aquesta similitud no se massa d’on se la treuen. Si és ver, que Korçë – i en general la regió – és històrica per la seva cultura.
A Korçë trobem un important museu nacional, és on es va normalitzar la llengua albanesa farà poc més d’un segle, diverses universitats presitgioses [salvant distàncies] i va ser el primer lloc on es va donar classes en albanés (1887) i per a les dones (1891).

Korçë es diferencia de qualsevol de les ciutats del voltant, i és que és la única de l’interior destacada. Aquesta té una estructura metropolitana clara: carrers transitats, bars, edificis destacats, una fàbrica de cervesa, un bon equip de futbol, un mercat immens… però la ciutat, tot i això, deixa una mica a desitjar.

Aquell dia, l’amiga K-Say (peace corp que ens va acollir a Ersekë) ens va acompanyar fins allà. Ella ens va fer 5 centims de la ciutat i això ens va ajudar a no perdren’s ni un detall. Tot i això aquell dia tambè va servir per conèixer altres voluntaris americans. De tots els que vam conèixer destacarem un senyor de Texas que tenia un especial interès pels “camps de batalla” [...] i que feia 3 anys que vivia allà, havent deixat als EEUU una dona i el seu fill. Ell deia que estava feliç sense televisió i que tornaria en breu, quan acabès d’escriure el llibre que estava redactant.

MENDA

Përmet

Përmet és un petit poble d’11.000 habitants que es troba a l’interior del país, a mig camí de la deserta carretera que va entre Tepelenë i Korçë.
Durant la nostra ruta, haviem de fer GjirokastërErsekë en un sol dia, així que tot allò que quedava a mig camí era interessant de fer-hi una parada. Durant aquell dia on the road, el millor van ser els paratges naturals que vam anar creuant. S’ha de dir que les carreteres són d’un nivell de gaudi altíssim si a un l’hi agrada conduïr, i és que un està pujant i baixant muntanyes, i el paisatge va canviant constantment i és que en cap moment un va a una alçada constant, adapatant-se el paissatge tota l’estona.

Përmet sobretot es caracteritza per tenir una important producció de vi i rakia. El vi de Përmet i l’albanès en general, és mooolt dolent (és com molt dolç) i en canvi del rakia no direm el mateix (tot i que no vam provar el rakia de Përmet concretament).

Përmet certament no té massa història: es pot destacar una mesquita antiga, el riu – que és ben agradable -, un típic monument comunista i sobretot la roca.
La roca?¿, sí, en efecte. La roca que veiem a la foto va caure aquí en el seu moment i no es sap d’on provè. És tot un misteri, ja que fisicament no va poder caure de la muntanya que hi ha al darrere. Els ciutadans del poble estan superorgullosos d’aquesta roca màgica.

Així que una passejadeta pel poble, una cerveseta – amb la típica conversa amb el senyor del bar – i a buscar un lloc on dinar. Aquell dia varem decidir fer-ho al primer lloc de carretera que trobessim.
El que varem trobar resultà ser un lloc que estava acollint una festivitat autòctona. La celebració era una festa compartida entre cristians i musulmans. Un cop més, vam veure un exemple de convivència digne de menció… molts haurien d’aprendre d’aquest maravellós exemple!

MENDA

Gjirokastër

Gjirokastër és, junt amb Berat, l’altra perla del regne de l’àguila bicèfala. La ciutat és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO des del 2005 i és un poble que combina una relació d’influències que el fa únic, que el fa simplement Gjirokastrenc.

Així doncs, “el poble de pedra” – com es coneix – és la combinació d’un tradicional poble otomà a la vegada que rep una forta influència grega. (és l’únic indret amb una comunitat grega destacada)
Aquest xoc entre cultures és potser un clar definidor d’Albània, on conviuen ortodoxos i musulmans sense cap mena de problemes.
De Gjirokastër ha sorgit una cultura autòctona inèdita a la resta del país: tipus de cases, tipus de roba, costums locals, menjar… tots ells són específics d’una regió que té una vida i una inquietud que es palpa.

El poble està construït – un cop més – a la muntanya, tot i que l’eixample de la ciutat s’ha fet just a la falda d’aquesta. Si hom mira el poble des del castell que el presideix (lògicament, castell construit per Ali Pasha) veurà una tonalitat homogènia en el paisatge. Totes les cases i els carrers empedrats prenen el característic color grisós de la pedra de la zona.

L’encant del poble resideix en els carrerons i en aquesta imatge global de “poble de pedra”, però sens dubte les seves particularitats culturals són el que el fan encantador.
El castell és una fortalesa consistent basada en alts murs que guarden una immensa caserna a l’interior. Fora de l’edifici central, el castell és ample i podem trobar grans passadissos i extensions de terra. Fins i tot una esglèsia que sembla romànica presideix el castell. Dins aquest podem veure una col·lecció d’armament i estatues de l’època, on sens dubte la joia de la corona és un avió militar dels EEUU que va ser capturat l’any 1957 – en plena guerra freda -, on el pilot va ser assassinat i l’avió va restar com a trofeu que avui en dia encara mostren orgullosos al món!

L’altre element curiós del poble són dos habitants il·lustres: Enver Hoxha va nèixer allà, en el feu d’una familia benestant. Hoxha fou el dictador comunista que va portar el país a la ruïna i a un règim autàrquic de caire maoïsta. Albània, gràcies al règim de Hoxha, esdevení el país més tancat del món junt amb Corea del Nord.
Acabant sempre per lo bó… a Gjirokastër va nèixer tambè Ismail Kadaré. Kadaré és sens dubte l’escriptor més important de la història del país, sent any rere any un ferm candidat al Nòbel de literatura.

Des de ladupla.com recomanem altament la visita a Gjirokastër. Des de la nostra experiència recomanem altament l’estada a l’hotel Kalemi – tota una joia restaurada, que serveix per fer-nos una idea de la típica casa Gjirokastrenca per nomès 14€ la nit/persona – i recomanem també fer una bona dinada al restaurant Kujtim’s (terraça maca, barat i cuina tradicional de la zona!). Tambés és més que recomanable visitar la casa on va nèixer Enver Hoxha, avui en dia, un museu etnològic que ens permet entendre més bé la cultura de la zona.

MENDA

Butrint

Butrint és sens dubte la perla de l’arqueologia albanesa. Una gran ciutat que encara es conserva en un gran estat i que actualment és patrimoni de la humanitat.
Butrint es troba a 25km al sud de Sarandë, tocant a la frontera amb Grècia.
L’assantement es remonta al segle VI a.C. on grecs, romans, fenicis i venecians van anar poblant la ciutat que des dels seus inicis va esdevenir un importantíssim centre mercantil de la zona.

La ciutat queda construïda sobre una península que és un turonet. Dalt del turó, un castell construit per Ali Pasha, controla els voltants. Antigament la ciutat va expandir-se fora de la península, durant l’època de màxima esplandor.

La ciutat doncs gaudeix dels elements característics com poden ser una àgora, un teatre, cases, diverses portes d’entrada a la ciutat… a part d’altres elements com mosaics, una esglèsia i un baptisteri del segle VI d.C. [...] Per sort l’estat de conservació és excelent i és sens dubte una visita més que obligada!!

Per acabar, destacar un element que va marcar l’estança: a l’entrada del recinte els albanesos premien amb una placa a aquells visitants honorables (presidents de països), entre elles trobem la placa del Berlusconi. Però hi ha un problema… i és que no hi ha parets per posar les plaques, així que van decidir fer el següent:

VOILÀ, la tomba del Berlusconi (que grans que són els albanesos!! Són uns visionaris, a vere quan es compleix!!)

MENDA