A les muntanyes del Nord d’Albània (Alps Balcànics) tenen unes lleis i codis de conducte propis que s’escapen a qualsevol legislació “moderna”: el Kanun.
Es creu que el Kanun es remonta a les tribus il·líries (de les primeres tribus sedentàries d’Europa i els pares del món occidental Europeu que avui coneixem), això implica més de dos mil·lenis, encara que no fou fins fa un segle que es varen transcriure en un llibre: el Kanun de Leke.
La vall de Theth, al Nord d’Albània
Per entendre coses com el Kanun s’ha d’entendre el context que es viu a les muntanyes d’Albània. Aquestes han estat històricament inexpugnables, fou l’únic lloc on els otomans mai varen entrar i per tant els habitants d’allà han estat històricament incomunicats. De fet avui en dia durant 6 mesos de l’any, és pràcticament impossible l’accés a les muntanyes del nord. Com a detall, també cal remarcar que és l’unic lloc d’Albània on no son musulmans.
Per tant, en un context d’aïllament tan marcat és normal que existissin unes “lleis” propies que han perdurat durant tants anys.
En aquest context d’aïllament, les families que varen habitar les muntanyes, vivien en un món a part i no fou fins l’arribada del comunisme que van començar a interactuar amb la resta del país.
Moltes families van començar a baixar de les muntanyes (a Shköder i rodalies), a la vegada que es va perseguir activament per primer cop el Kanun, sent prohibit pel règim de Hoxha. (es diu que quan es perpetrava una venjança de sang, tota la familia que havia comès la venjança era assassinada)
De tot el que hi diu al Kanun, la venjança de sang (Gjakmarrja) és potser el tema més delicat de tots. La “llei” diu que una violació, un assassinat d’un varó o l’assassinat d’un hoste ha de ser replicat amb un altre assassinat a la familia que l’ha perpetrat: “ull per ull”.
A la vegada és una obligació cometre la venjança i només la mediació d’un bajraktari pot alliberar la familia de l’obligació de la venjança.
Bàsicament el que succeeix desprès d’un assassinat és que els varons de la familia “amenaçada” s’han de recluir a casa, ja que dins dels murs de la casa familiar tampoc es pot cometre cap crim (la casa és sagrada, ho diu el Kanun).
Aquesta llei del “ull per ull” és també un dels esculls que té Albània per entrar a la UE.
Destacar que el Kanun es basa en 4 pilars: honor, hospitalitat, bona conducta i la lleieltat. De la mateixa manera que parla sobre la familia, el treball, la propietat i totes aquelles regles que han de regir una societat en el seu dia a dia.
En aquesta torre, et podies recluir de l’amenaça de la venjança de sang.
És com la torre municipal: Kulla e Ngujimit.
Quan nosaltres vam anar, ens ho van explicar tot, però també ens van dir que tot plegat anava a la baixa i que feia ja força anys que res passava al respecte. També ens van dir que és impossible que un turista es veiés afectat per això.
Tot i que, pels turistes no hi ha cap problema… llegit el següent article i veient els números, això que vagi a la baixa i sigui residual ja no ho tinc tant clar.
L’article a continuació publicat pel diari “El País” ajuda a saber més del tema i entendre la realitat d’aquells afectats per la venjança de sang, recollint el testimoni de gent afectada per la venjança de sang així com dels mediadors: ARTICLE MOLT BO I RECOMANABLE!
Enllaç: http://internacional.elpais.com/internacional/2012/10/19/actualidad/1350669077_773761.html
Salut i Pau!
ROGER
