Category Archives: Informació pràctica

Aquí podreu trobar tot tipus de hints i informació útils i força essencials pel viatger que vol saber més d’Albània

Cotxes albanesos

L’altre dia anavem camí de Calonge quan en una àrea de servei de l’AP-7 vaig veure quelcom xocant: un cotxe albanès.
Primer pensava que era una al·lucinació però al acostar-m’hi vaig veure que era cert, era un cotxe de Fier.
Concretament eren 3 els cotxes: una caravana d’albanesos!!

Moment àlgid: Mercedes de Fier (Albània) a Catalunya
matricula parcialment esborrada per evitar represàlies

Un cop vaig reaccionar davant l’increible moment; em van venir al cap dues reflexions.
La primera és que els tres cotxes eren Mercedes.
Albània és el país del món amb major densitat de cotxes de luxe. Això com pot ser?
Les mafies albaneses, entre altres coses, es dediquen a robar cotxes (especialment a Alemanya i Itàlia) per vendre’ls desprès a Albània a uns preus raonables pels albanesos… (per 4000€ pots tenir un molt bon Mercedes; …riute dels que van a Alemanya a comprar cotxes!)
Això comporta que la majoria de cotxes del país són Mercedes-Benz [i similars], encara que alguns tenen 30 anys… i l’altre dia, a l’àrea de servei, no es va trencar l’estadística [3 de 3].
Recordar finalment que durant la dictadura de Hoxha, el cotxe era prohibit… així que avui en dia s’ha convertit en una obsessió pels albanesos que es passen el dia donant voltes amb els seus Mercedes; molts sense cap rumb determinat.

Podeu ampliar l’imatge i contar Mercedes (i similars)
A dalt; Korçë. A baix; Tirana
La veritat és que és graciós repassar les fotos del viatge i veure com a totes on surten cotxes es colen Mercedes… especialment quan la majoria de cops son l’únic cotxe que surt a la foto…

La segona reflexió és que aquest any, per primer cop, els albanesos tenen el dret a sortir del país per el temps d’un mes.
Fins ara, per poder sortir del país, es requeria un visat expedit per un temps màxim d’un mes que tenia un cost de més de 1.000€ i que tenia mil traves administratives al darrere.
Així doncs, és interessant veure com a la primera que els deixen sortir es dediquen a recòrrer Europa: ara ja no serà tan estrany veure cotxes albanesos!

Dir de pas que tant Macedònia com Kosovo tenen el mateix règim de límits al sortir, amb la diferència que els ciutadans d’aquests països poden entrar a Albània. (detall que va condicionar que a l’hotel de Vlorë fossim els únics turistes no macedonis)
Quan varem estar a Albània vam conèixer una familia Kosovar que ens explicava que durant l’època comunista tenien força llibertat de moviments dins i fora de Iugoslàvia… mentre que ara només podien anar a Albània.

Qualsevol pas que impliqui normalitzar la vida dels albanesos és sempre ben rebut a ladupla!

Salut!

MENDA

PS. Noticia que explica que van trobar un cotxe robat a Gatusso a Albània… i com la Ministra d’Interior de Macedònia havia comprat un cotxe robat a Beckham.

Fratello albanese

Ja fa temps vaig escriure un post sobre la coneixença, només de vista, d’un veí que és albanès, i que estava, i segueix estant, molt orgullós que algú hagi estat a Albània i a sobre n’hagi tornat encantat.

Doncs ara ja puc dir que ja tenim una relació amistosa, i que sempre que ens trobem ens saludem i intercanviem quatre paraules en albanès. Quina gràcia! Ell, anomenat Xhon (prounciat Djon), o quelcom per l’estil, em va ensenyant vocabulari albanès poc a poc.

Continue reading

Revolta a Albània

Avui al matí m’he aixecat amb noticies del nostre estimat país.
Com normalment passa, quan s’esmenta Albània és per donar males noticies. Aquest cop ha estat una revolta. El dolent no és la revolta, al contrari, demostra que de moment la població es pot manifestar [tot i la repressió policial, 3 morts han hagut]… això no passa a altres països ex-comunistes com Bielorrússia, on avui mateix seguíen empresonant a pacífics manifestants que protesten contra el dictador “democràticament escollit” Lukashenko.

Albània no és alie a la crisi, tot i que els ha afectat en menor mesura.
El problema que té Albània (al igual que altres països en vies de desenvolupament com la famosa Tuníssia o Egipte) és la corrupció política i el fort increment del preu de les commodities (béns bàsics).
Aquests processos inflacionistes que ofeguen poc a poc la població d’aquests països venen donats especialment degut al creixement de la Xina, que té una necessitat imperiosa de comprar béns (des de béns bàsics a altres com la pell, el petroli…), i aquest fort augment de la demanda està provocant un augment de preus a nivell global.


El que acaba succeeint és que si la població s’ofega poc a poc, quan l’aigua els arriba al nas, la gent, com és normal, s’enfada i el que percep ràpidament és que hi ha molta gent que no està pas molla. Bàsicament estem parlant de la classe política i un bon gruix de nous empresaris.

Que a Albània hi ha corrupció no és res que ens hagi d’estranyar… doncs si a països més auditats i “desenvolupats” els nivells de corrupció son escandalosos (Espanya, Itàlia…) un país con Albània més, i és quelcom que és vox populi.

Un dels casos de corrupció més famosos [sense tenir en compte la famosa crisi piramidal] és la desaparició de tots els diners provinents de la Unió Europea que havien de finançar l’autopista Durres-Kukes que connectaria el port d’Albània (Durres) amb la capital kosovar (Pristina).
El projecte, des de fa un parell d’anys sí està en marxa, però durants molts, l’únic que havien eren cartells que ho indicaven i l’únic que s’asfaltava era la pensió dels corruptes polítics.
També van trascendir a l’opinió pública imatges grabades en càmera oculta on es registrava la corrupció en la licitació, precisament sobre la cosntrucció d’aquesta autopista.


El cap de tots, l’actual primer ministre, Sali Berisha, que va permetre el frau piramidal en el seu moment, que es mira amb complaciència tot el que passa i del qual es sospita que comet frau electoral. A l’altra banda del ring trobem a Edi Rama el carismàtic alcalde de Tirana, socialista i cap de l’oposició. [rapero, jugador de bàsquet, polític, pintor... encarregat de coses com pintar les cases de Tirana]
Ja al maig del 2010, la gent, encapçalada per Rama, va sortir al carrer protestant per frau electoral desprès que Berisha guanyés per uns pocs vots… potser els dies que ara viu Albània provocaràn un canvi radical en l’avanç de la democracia. Almenys això esperem.


La corrupció a Albània també la trobem en certes professions. Molts fan xanxullos, altres viuen gràcies a les partides dels familiars migrants… i els funcionaris (metges, professors…) tenen un problema: que no tenen lloc a tenir xanxullos i el seu salari està molt per sota de la carestia de vida. Per tant es generen mecanismes de compensació per apropiar-se dels xanxullos aliens. Per exemple, els metges cobren les visites o els professors cobren per corregir examens.

Perquè surt al carrer la gent amb ganes de petar-ho tot? Perquè tot suma, perquè ja han patit unes quantes osties, perquè el context internacional és idoni per fer-ho i perquè estan farts que se’ls pixin a sobre!

Arribat a aquest punt, jo trobo normal i justificable que passi el que passa; el problema no és que a Albània es revoltin, el problema és que no ho fem nosaltres, que també es riuen de nosaltres i res passa!

Des de la dupla.com esperem que les coses canvïn per bé, que s’acabi la corrupció i que tots els albanesos vinsquin millor: qualsevol pas endavant serà bo.

TE DUA SHUME SHQIPËRIA!

MENDA

Roda punxada a Albània i el súmmum de l’hospitalitat

Aquest era un dels nostres temors més grans a Albània: punxar una roda. Primera perquè mai n’havia canviat una i segona perquè pots trobar-te una mica sense recursos per solucionar-ho depèn de com.
Doncs res, dit i fet, camí de Sarandë varem punxar…


Ens posem mans a l’obra i realment el procediment no té cap secret ni dificultat.
El problema va arribar quan la peça que ens van donar per treure els cargols de la roda estava tan desgastada que no agafava bé el cargol per fer-lo girar.
Per sort, uns operaris que treballaven a la carretera van aturar-se a ajudar:
Treu tres cargols i el quart… no surt. Estava collat tan fort que era impossible treure’l. Després de treure mil eines i de provar mil maneres de treure un cargol… agafa espatula i martell i el parteix per la meitat!!
PIM PAM, roda canviada després de més d’una hora.


Aquell tio ens havia salvat el cul de forma inaudita, ja que les possibilitats que teniem d’èxit davant el panorama eren nul·les.
Vam considerar que tanta amabilitat, lògicament, bé es mereixia que el senyor es prengués unes quantes cerveses a la nostra salut…
… doncs res, el tio va rebutjar qualsevol quantitat de diner!! Tot i insistir-li molt, el tio es puja al cotxe i vinga… mirëmbrëma!

La carretera de la Ribera Albanesa, al 2008, l’estaven asfaltant, i només els faltava uns pocs quilòmetres (els de la foto, on vam punxar)… avui ja no és problema i pots donar la volta al país amb asfalt. (i es veu que al 2008 van posar senyals de tràfic i indicacions per primer cop; tot un detall!!)

Però la dosi diària d’hospitalitat albanesa no va acabar aquí. Arribem a Sarandë (a on ens dirigiem) i parem a una ferreteria per comprar una peça nova, per si tornàvem a punxar.
El de la ferreteria no tenia la peça, però cap problema: El tio de la tenda ens la va a buscar. Agafa la moto i se’n va deixant-nos sols a la tenda i, en efecte, al cap de 5 minuts torna amb la peça. Voilà!!


Aquesta és la hospitalitat albanesa portada a l’extrem. És una prova de fins on pot arribar, i tot sigui dit que aquestes mostres d’hospitalitat les viviem gairebé a diàri!
Quan a un lloc, a un el tracten tan bé, un guarda un millor record… i com que la concepció que es té d’Albània és més aviat la contraria, no ens cansarem de lluitar [és casi una croada] per fer canviar aquest tòpic totalment desvirtuat de la realitat.
Un pot estar tranquil, que de l’últim que s’ha de preocupar a Albània és de la seguretat, ens al contrari, a la mínima t’ajuden. Paraula de ladupla, i paraula dels estrangers que hi treballen allà: tots coincidiem en el mateix.

MENDA

Opinions sobre Albània

Com sabeu, el nostre objectiu principal quan vam crear aquest bloc era escriure sobre la nostra experiència a terres albaneses. Aquesta experiència, no cal dir-ho, fou més que positiva, no com el 95% de la informació que havíem trobat al respecte abans de marxar cap allà. D’això ja fa dos anys.

Aquests dies m’he dit, per què no cercar arreu de la xarxa a veure si les opinions segueixen sent les mateixes o d’altra banda han canviat, ni que sigui una mica? I efectivament, han canviat. Primer de tot cal dir que només vam trobar dues guies, una en français i l’altra en anglais. Actualment, ja en podem trobar algunes més, de les quals alguna és en castellà. Hauran augmentat les visites turístiques.

I arreu de la xarxa o paper (diaris o suplements) no vam llegir gairebé res que incités algú a anar-hi. Ara he fet una cerca i he trobat alguns blocs o pàgines informatives de viatges que recomanen una visita a Albània, totes elles d’aquest mateix any 2010. Aquí van algunes frases:

“viajar a un país incontaminado por el turismo, con atractivos naturales como son sus montañas y la costa asomada al Adriático y al Jónico. La arqueología de un país con dos mil años de antigüedad. La seguridad más que suficiente, precios baratos (una comida en un buen restaurante de Tirana puede salir por 15 euros) y gente cálida y cordial.”

“Tierra desconocida: Albania, la perla secreta del Mediterráneo”

“¿Quieres viajar a un paraíso desconocido y ajeno a la maquinaria de la explotación turística?”

“Albania es uno de los desinos turísticos más versátiles e interesantes que se puede visitar en Europa.”


Un estat amb atractius naturals, seguretat més que suficient, gent càlida i cordial, la perla secreta del Mediterrani, paradís desconegut, destí turístic versàtil i interessant? Si haguéssim sabut això abans d’anar-hi, un altre gall cantaria. És sorprenent que es digui això,  cosa que m’alegra molt. Però em pregunto si realment totes les opinions anteriors eren escrites sense saber res i senzillament es tractava de criticar per criticar. Segurament algú haurà patit una mala experiència, no ho dubto. Però és que nosaltres havíem llegit que anéssim molt en compte amb la seguretat, que de perla o paradís res de res i semblava que havíem de patir robatoris, passar gana, dormir sota un pont ple de gent demanant diners i creuar-nos amb màfies tota l’estona, de veritat.

M’alegra haver-ho comprovat amb els meus propis ulls, i que les opinions hagin canviat radicalment. Sempre estarem orgullosos d’haver-hi anat!

Enric

Alternatives al McDonald’s

McDonald’s al igual que altres bastardades com la MTV o el Starbucks tenen una capacitat d’ampliar les seves xarxes arreu del món d’una forma gariebé vírica… tot i això encara queda alguna llacuna…

L’únic país europeu on el braç del McDonald’s no arriba és a Albània (algú ho dubtava?)… però tenen l’alternativa: el Kolonat.

Polònia, tot i haver McDonald’s, han decidit fer-li la competència (amb servei de pizzeria inclós)… amb el McKucharz.

Per acabar, dir que els reïs de fer alternatives al McDonald’s són els gabaxos (vulgarment coneguts com a francesos) amb el seu Quick, que de fet té un poder certament important. Quí si no els gabaxos que son tan “nostrats” ells podríen competir amb tal gegant.

MENDA

Llengua albanesa (shqip): origen

L’albanès té un origen molt peculiar ja que molts filòlegs consideren que és la llengua més arcaica de totes les llengues que provenen de l’indoeuropeu.

L’indoeuropeu és la mare de [casi] totes les llengues europees, aquesta fou la llengua al voltant del 3000 a.C. parlada per pobles nòmades de la zona dels Urals i el Mar Negre. Aquestes tribus arribaren a la zona dels Balcans on s’establiren i de les quals es té constància que al voltant del 2000 a.C. ja existien diferències substancials entre varies llengües.

De seguida l’indoeuropeu es dividí en dues grans branques: l’helènica i la hindo-iraniana [ambdos en formes hiperarcàiques], separant-se clarament la zona Europea amb l’Asiàtica.  Però a la vegada naixeren dos idiomes que avui en dia encara es parlen i han mantingut part de l’estructura arcaica inicial: l’armeni i l’albanès.

Es considera doncs que l’albanès és l’idioma més antic dels que coneixem avui en dia al Vell Continent, i lògicament és quelcom que fa estar orgullosos als albanesos… a la vegada que com tot el que és antic, no tothom accepta aquesta afirmació.

Per acabar d’ensabonar als albanesos dir que es considera que la tribu originaria de l’actual Albània, els Iliris, són l’origen tambè dels Europeus… es documenta des de més del 1200 a.C. de tal tribu que ocupava els Balcans des de la costa croata fins a l’actual Albània.

MENDA