Category Archives: Rutes

European Road Trip

Mentre Islàndia es venjava d’Europa i del “sistema econòmic destructor de la natura” i escupia tonelades de cendra a l’atmosfera mitjançant el volcà Eyjafjalla provocant un col·lapse històric de l’espai aeri europeu… en Jordi i jo estavem creuant Europa cap al nord… érem els únics que hi podíem viatjar gràcies al Honda Concerto, i a sobre ens apropàvem al focus volcànic.


Jo vaig apuntar-me a un Barcelona – Amsterdam, per desprès deixar el Jordi que acabes la seva ruta per Europa
Les nits de la ruta foren Barcelona – Tolosa de Llangedoc (visita al Pifa) – Orleans – Bruseles – Amsterdam.

El primer dia vam anar a Tolosa de Llangedoc, la ciutat rosa; l’endemà vam fer ruta fins un camping preciós a les afores d’Orleans, a la vora d’un riu amb parades a Caurs, Souillac i Saint-Benoit-du-Sault (aquest últim maravellós).


L’endemà visita a Orleans i Chartres, dues de les ciutats amb el gòtic més apostuflant del món: un gòtic que juga amb les llums de les vidreres de forma increible. Aquella zona del sud de París no té preu, és un triangle que enquadra Bourges, Orleans, Chartres, Tours: el triangle de la llum!
… i nit per veure la família de Bruxelles, que cada cop n’hi ha més!!

Desprès d’una visita ràpida a Bruxelles [Atomium, Grand Place, Manekenpis...] vam anar a la zona del Zeeland: els dics del sud dels Països Baixos. Visita ràpida a Delft i… Amsterdam once again!


Mentrestant el volcà islandès encara escupia fum i cendra… però com que sap que m’estimo molt Islàndia, va fer que el vent canvies una mica i pugués tornar amb el primer avió que sortia de l’aeroport d’Amsterdam desprès de 5 dies tancat!


Fou un viatge frenètic, de carretera… on una de les coses que cal dir és: QUÉ AVORRIT QUE ÉS EL CENTRE DE FRANÇA!!… però que bé que ho saben vendre!


La sensació de veure les infinites planes que van des de Tolosa de Llangedoc fins a París et transporta a l’època feudal, on t’imagines tots els terratinents dominant superfícies de terra que no tenen final a l’horitzó… per això era tan fàcil aquest control!

ROGER

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Records de l’interrail: Viatge amb tren

Un altre record de l’interrail. En aquest cas, es tracta d’un dia en el qual vam anar de tren en tren, i quan dic un dia, vol dir que foren 24 hores de tren en tren. Vam sortir de Bratislava a les 7 del matí i vam arribar a Split 24 hores (aproximades) més tard.

Fer un interrail significa haver de combinar trens per arribar d’un lloc a un altre. Hi ha dues possibilitats: una primera és anar a l’aventura sense saber horaris i anar preguntant a cada estació “a quina hora surt el tren demà?” i una segona és comprar-se la guia Thomas Cook i fer-se un planning aproximat abans de sortir de casa. Nosaltres vam optar per la segona per ja tenir una idea. S’accepten més possibilitats.

Tal com comentava en el post anterior de records de l’interrail sobre Bratislava, sortíem molt aviat per tal de fer una combinació de fins a 3 trens, amb un metro pel mig, per tal d’arribar al nostre destí. El primer tren ens duia a Budapest, i al ser el primer i aviat, doncs s’aprofita per dormir una estona i comentar què farem tantes hores viatjant amb tren. Resulta que quan arribàvem a Budapest havíem de fer canvi d’estació i ens havíem de moure fins l’altra estació. Amb el mapa que ens havien donat semblava que podíem arribar-hi caminant, però gràcies a l’hospitalitat d’una hongaresa (els hongaresos són moooolt bona gent) en veure les nostres cares de dubte, ens va recomanar agafar el metro, el qual recordo antic i em seients a l’estil butaca i amb molts agafadors al sostre.

I vam arribar a l’altra estació, per agafar el tren amb destí Split. Al segon tren ja s’aprofita per anar menjant (cosa que es va fer durant tot el dia, a base d’entrepans i allò que es trobi a les paradetes/bars de les estacions), jugar a cartes o footbag i fer coneixences amb persones d’arreu del món. Aquest tren es va aturar a Zagreb davant sorpresa de tots (els pocs que quedàvem al vagó), per tal d’unir-se amb alguns vagons més i anar cap a Split. Vam haver de canviar de vagó, per anar a un de més còmode per dormir. Per tant, al tercer tren, s’aprofita per dormir altra vegada, ja que aquesta vegada és un tren nocturn.

El tren s’aturava 24 hores més tard a Split, on ja pujava un senyor a oferir-nos allotjament i no ens deixava sortir del compartiment. Tot adormits, vam acceptar.

En el nostre cas, excepte a Budapest, no vam trepitjar res més que les estacions. Amb tantes hores de tren hi ha temps per fer moltes coses: mirar el paisatge per la finestra, jugar a moltes coses, parlar amb altres persones, llegir, menjar o dormir. Tot és combinar-les i saber distreure’s. Al final un/a acaba fent del compartiment la seva habitació, de veritat.

Enric

Ruta Eslovènia – Cres

Sempre és bo tenir una idea de per on anar en un país, per això penjaré la ruta que varem fer.
El viatge tenia/comporta una sèrie de coses: és una combinació entre muntanya i platja, la millor solució davant el consens entre un grup de gent. A més estem parlant de distàncies molt curtes, estem parlant d’un viatge de menys de 1500 quilòmetres en total i d’un país com Eslovènia que conté un munt de coses en espais curts. Cal dir que només hem fet la part oest del país i encara queda molt per fer, tot i lo petit que és el país!

El viatge neix a l’aeroport de Venècia-Treviso, Itàlia (V) (150€ anar i tornar, maleta a mitges inclosa, Ryanair) a 160km d’Eslovènia. Varem passar 3 nits a les afores de Tolmin (a Gabrje) (D), en un apartament collonut a 15€ nit p.c. (apartma Denis) i des d’allà varem veure tota la vall del Soca. (C,E,F,G) amb rafting i ascenció al pic Vršic inclós.
Visiteta a la zona de l’antic circ glaciar del Triglav (Bohinj i Bled – I, J) amb nit de pas a Radovljica (K) per l’endemà fer la part urbana del viatge (Ljubjana – nit inclosa – i els voltants: Škofja Loka i Kranj – M,N,O).
Sota Ljubjana trobem la part del Karst, rica en vins i coves, nosaltres varem veure el castell de Predjama (i de pas hom pot veure les coves de Postojna – P) i les coves de Skocjan (R) per fer una cata de vins a Vipava i dormir a Lokavec (Q), a casa d’una amiga.

El següent dia era dia de ruta fins a Cres (S), amb més de dues hores de ruta (130km) fins el ferri que en 30 mins ens portaria a l’illa de Cres. 3 dies de relax a l’illa més gran de Croàcia per fer una tornada de més de 4 hores (350km aprox.) fins Treviso de nou. (nosaltres no teníem temps però paga la pena parar a Piran i Koper – T, U)

Un viatge i una ruta que combina elements al gust de tothom i sense haver masses quilòmetres… més que recomanat!

ROGER

Records de l’interrail: Bratislava

Abans d’anar a dormir m’he dit: Parlem de Bratislava! Primer de tot, dir que en hongarès es diu Pozsony i en alemany Preßburg, molt curiós. M’encurioseix saber aquestes coses.

Recordo que vam arribar a la capital eslovaca des de Praga, passant per Brno (ho recordo ja que tenim una foto feta des del tren) un pèl tard, a mitja tarda, degut a un retard (no només falla la Renfe) que duia el tren.

Palau de la República de Bratislava

Recordo que durant l’espera a l’estació de Praga vam estar jugant a footbag amb un parell d’estatunidencs, bastant peculiars, tot sigui dit, a les andanes (més d’una vegada se’ns va caure la pilota a les vies). Per aquelles èpoques sempre dúiem algunes pilotes a sobre, i en estones llargues que teníem, tot era treure la pilota i a jugar!

Recordo que a l’arribada, després d’aquest retard esmentat, vam estar intentant que una treballadora de l’estació ens ajudés a arribar a l’alberg al qual preteníem anar, però no hi havia manera! Cal afegir que mentre parlava tenia la mania d’escupir al vidre que acostuma a separar al personal de l’usuari/a.

Novy Most – Bratislava

Recordo que vam tenir un llarg camí cap a l’alberg. Diria que és l’Hostel Blues. El duu (si és que encara hi és), el senyor Lobo, o així es feia anomenar el bon amic. Resulta que no tenia lloc per als tres, i amb tota la hospitalitat del món, va decidir avisar a un conegut seu, el qual tenia una mena d’apartament amb algunes habitacions (d’aquells que només trobes si algú t’ho diu, ja que no deu aparèixer a les guies).

Recordo que mentre esperàvem a que vingués aquest conegut, el senyor Lobo ens va convidar a uns quants xupitos. Molt amable.

Opera de Bratislava

Recordo que el conegut, un home amb el cabell blanc, era bastant seriós, però molt bona persona. Tenia allotjades altres persones: dues noies fineses i un noi australià, el qual s’havia lesionat d’una cama i havia hagut d’aturar la seva ruta i quedar-se aquí, dormint al sofà.

Recordo que vam estar prop del Danubi, com en altres ocasions durant aquest viatge. I les poques hores que hi vam ser, ens van donar temps per fer una volta pels carrers de la ciutat i poc més abans que es fes fosc.

Carrers de Bratislava… tot molt barroc

Recordo que fou dels pocs indrets on vam estar durant l’interrail on hi havia prou ambient per la nit, o si més no, no estava amagat de cara al públic. Però no vam sortir, ja que havíem de matinar l’endemà.

Recordo que pel matí següent, de camí cap a l’estació, en hores en les quals encara no hi ha gaires persones pels carrers, i les que hi ha anem amb cara d’adormides, vaig fer la reflexió de que era una llàstima marxar de Bratislava sense haver-hi passat gaires hores. Queda pendent una segona visita, una mica més llarga si pot ser.

Enric

Els trens de l’Est

Viatjar és una passió evident, però existeix un component addicional que em fa especialment feliç: veure trens diferents. Al llarg dels viatges a l’est hem vist trens totalment diferents (o en alguns casos ni n’hem vist perquè no n’hi havien!!, ex: Estònia, Letònia…) i tot i que no hem vist el rei dels trens; el Transsiberià, hem pogut fer un petit reportatge fotogràfic que il·lustra bé com son.

L’element comú i més destacat és que… els trens de llarga distància son de compartiments! S’ha acabat la impersonalitat, es comparteix la vida entre 8 persones d’on pots conviure amb una família, uns turistes, uns inquiets llogarets… i el que és més important, tens el teu espai per dormir per quan arriba la nit. Cada compartiment té els seus detalls… uns son amb seients individuals, altres son un gran banc, altres poden estendre’s i convertir el compartiment en un gran llit…

El tren és símbol de progrés i hom es pot trobar vies per tot arreu. A Kutna Hora (CZ) hi ha un trenet que et porta des de la parada del poble fins a les portes d’aquest. Estacions on pots trobar metres i metres de vies.  A Bratislava havia un tren que unia la capital eslovaca amb Viena durant el Teló d’acer, era un tren duana. Desgraciadament també trobem algunes vies que duien a la mort, com totes aquelles que acabaven dins els camps d’extermini. Vies restaurades i amb encara moltes dificultats com les de Iugoslàvia. Vies que nomès uneixen dos pobles i representen l’únic esquelet ferroviari del país (KaunasVilna, a Lituània). Vies inexistents que no uneixen les capitals Bàltiques.

Viatjar és preciós, però el tren té un element especial romàntic que el fa únic. Visca el tren!

ROGER

Records de l’interrail: Arribada a terres poloneses

De sobte sóna l’alarma, encara no són les set del matí, però ens hem de llevar per anar a l’aeroport de Girona per agafar el vol de Wizz Air que ens portarà a Katowice. Vam decidir agafar aquest vol per a començar el nostre interrail per la zona D, que inclou Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Croàcia i Hongria. La nostra passió per l’Europa de l’est ens va dur a la tria d’aquesta zona.

La qüestió és que en unes hores serem a terres poloneses i intentarem gaudir al màxim d’aquesta experiència. Així que posem rumb cap a l’aeroport. Resulta que ens duu un avió d’allò més peculiar, blanc amb tonalitats liles i roses i amb unes lletres que posa WIZZ ben gran. L’avió està mig buit, no sabem si influeix el fet de ser primera hora del matí, si Katowice és un lloc poc recomanable o a saber per quin motiu. Senzillament es tracta d’un vol barat que duu a Polònia pels que estan interessats en anar-hi, i cal esmentar que Katowice es troba a una hora en tren de Cracòvia (en un suposat recorregut per arribar d’un lloc a l’altre, trigaríem unes 15 hores i 38 minuts caminant, de manera aproximada, segons el Google Maps).

Nosaltres només passem una hora i escaig a Katowice, on farem una visita ràpida i agafarem el tren cap a Cracòvia, on tenim pensat passar-hi el dia. Aquí hi estarem fins a la vesprada, quan agafarem el tren nocturn cap a Praga.

La primera sorpresa en arribar a Cracòvia és veure com tot de noies i nois estan esperant la sortida dels motxillers/es dels trens per oferir allotjament en albergs de la ciutat. Cal aplaudir aquesta iniciativa, ja que d’aquesta manera ens podem assegurar on dormir. Però no cal aplaudir la insistència d’algunes i alguns (com si anessin a comissió per cada persona que aconsegueixen). Nosaltres no dormirem aquí, així que tenim un argument sòlid per esquivar tot el jovent oferidor d’allotjament.

Ens comencem a endinsar a la ciutat. Primer hi trobem gran zona verda que hi ha al costat de l’estació. Es tracta d’una zona que envolta tot el centre de la ciutat. Enmig hi ha la plaça del mercat, d’una grandària considerable, amb el mercat marcant el centre de la plaça. Una mica més enllà trobem el castell de Wawel, amb la seva catedral, i des d’on podem veure les millors vistes de la ciutat, amb el riu Vístula inclòs. El riu ocupa una bona part del país. Tot seguit anem a fer un volt pel barri jueu de Kazimierz, per veure la comunitat jueva i l’aspecte que té el barri i les seves sinagogues, i on també hi podem trobar cases en mal estat que encara són conservades. Sempre és interessant anar a visitar aquests barris autèntics que tenen una història al darrere.

Amb el plugim que queia sobre la ciutat, vam anar cap a l’estació per agafar el tren nocturn cap a Praga.

Fer un passeig per Cracòvia és d’allò més maco. És una ciutat on es respira una tranquil·litat absoluta, i d’allò més acollidora. Si es fa una ruta per Polònia, no té pèrdua!

pd1: Com es comentà en el post anterior, és la gran joia del país.

pd2: Com a curiositat, comentar que la pel·lícula La llista de Schindler fou rodada en aquest barri, i també hi podem veure imatges on apareix l’estació de tren de la ciutat.

Enric