Category Archives: Rutes

Ruta: Uruguay, Iguazu, Buenos Aires

Acabem de tornar de Sudamèrica! En un viatge on hem descobert Uruguay, Buenos Aires i les majestuoses catarates del Iguazu.

Uruguay nomáááááááááá!

Des de Barcelona vam anar [via Roma] a Buenos Aires on només arribar vam agafar un ferry per creuar el Mar del Plata direcció Colònia de Sacramento (Uruguay). Allà vam passar-hi la tarda, en un poblet d’estil colonial portuguès amb un encant especial.

Calle de los Suspiros – Colonia de Sacramento (Uruguay)

Al vespre vam agafar un autobús rumb Montevideo, la capital d’Uruguay on hi vam estar fins dijous al matí a casa d’uns amics i amb una gran companyia!
Una capital, que [citant] va tenir un gran esplandor a la primera meitat de segle i que s’ha quedat enclada en aquell moment, brindant-la d’un aire i encant especial.

Un mate a Montevideo…

El dijous vam llogar un cotxe i vam començar a recòrrer la costa urugua/sh/a  passant per Punta del Este o poblets com Jose Ignacio o Punta Ballenas.
Però la traca comença quan s’entra a la Provincia de Rocha.
Per entrar-hi vam agafar la ruta 9 (la de la costa)… però a la Laguna de Garzón, per poder seguir la ruta, s’havia d’agafar una petita balsa que et creuava la llacuna. Des d’aquest punt, s’acaba l’asfalt de la ruta 9: entres a Rocha i el món és un altre. (per ex: els seus tempos de vida o la seva parla; ja que usen el enlloc del vós!)

Punta del Diablo (Uruguay)

Continue reading

Ruta cicloturista pels Països Baixos

Sense entrar en detalls presentem la ruta cicloturista que vam fer finalment pels Països Baixos… una ruta que la podríem definir com “Enfanga’t tour”, perquè la veritat, si alguna cosa passa als Països Baixos, és que plou… [i cada dia!]

Passejant pel Gelderland

Respecte el que s’havia previst inicialment vam fer una mica menys i vam acabar agafant més trens del previst. D’una banda perquè vam haver d’escurçar un parell de dies [veure motiu aquí], d’altra banda perquè no més tard de les 17h haviem de tenir càmping on dormir [per no quedar-nos tirats bàsicament] i perquè la pluja diària condicionava.

Càmping T’Rentmeesterke (Geesteren)

Lo de la pluja és flipant. Us heu d’imaginar núvols passant a grans velocitats, alguns amb pluja… alguns sense. De manera que el dia podia començar diluviant i tapat… i acabar amb un dia radiant (o viceversa).
I així cada dia, vivint l’aleatorietat al màxim [li'n diuen random]… i mullant-nos i enfangant-nos [ja que anavem de càmpings; molt barats tots ells i molt macos, això sí].

Canals de Gouda; (pronunciat /Jáuda/)

Continue reading

La ruta [prevista] del tour en bici pels Països Baixos

Com ja vam avançar en el seu moment, aquest estiu ens anem de viatge als Països Baixos… però no serà un viatge qualsevol ja que visitarem el país en bicicleta.
Els Països Baixos són el paradís de qualsevol ciclista, ja que és un païs pensat per fer en bici:
Més de 14.000 km de carril bici paral·lels a la xarxa viària dedicada als cotxes formen una xarxa en perfecte estat i senyalitzat de forma infalible.
Ja m’emociono només pensant que es pot recòrrer un país passejant sense tràfecs i sense el perill que t’atropellin.


La ruta comença a l’interior del país; a la regió del Gelderland.
El primer pas abans de començar la ruta és arribar des d’Amsterdam a Winterswijk. Per això agafarem un tren [carregant-hi les bicis] fent dues escales: a Utrecht i a Arnhem.
Aprofitarem la vinentesa per visitar la monumental ciutat d’Utrecht [R].

El viatge consta de 4 blocs: la regió del Gelderland, una ruta paral·lela al Rin, la zona urbana d’Holanda i la zona dels Polders. Continue reading

Ruta per Islàndia

Ruta per Islàndia en cotxe de 14 dies de durada
Al llarg de la ruta, majoritariament seguirem la Carretera 1 (Hringvegur); que dona la volta a l’illa, per al final fer un parell de trajectes entre glaceres.
Avisar també que a l’estiu a la illa hi ha overbooking, així que es preferible tenir tots els albergs agafats… tot i això, recordar que l’acampada és lliure.

Dia 1: Visita península de Reykjanes:
- Camps de Lava de Reykjanesfólkvangur (B)
- Banyet a la Blue Lagoon (C)
Nit: Alberg Reykjavik

Krysuvik – Península de Reykjanes

Dia 2: Reykjavik – Skogar
- Cràter de Kerid
- Cascada de Seljalandsfoss
- Landmannalaugar
- Skogar i voltants (D)
- Banyet a Seljavellir (D)
Nit: Alberg de Skogar

Alberg de Skogar

Continue reading

Barcelona-Granada Road Trip

Com ja hem anunciat… ladupla se’n va a Granada. Però lluny d’adaptar-nos a la modernitat de l’aviació, hi anirem amb cotxe. (tornada a 110km/h inclosa)
És per això que volem mirar per on passarem al llarg dels 900 km i 10 hores de cotxe que haurem de fer.


D’anada seguirem la ruta del litoral; on ja des de Castelló ens estalviarem peatges: http://bit.ly/eS4VPD
Per tornar, hem decidit seguir la ruta manxega: http://bit.ly/dYhteo

Continue reading

La volta al món de Willy Fog

Aquests dies, en motiu de la setmana de la infància i dels drets dels nens, el “feisbuc” s’ompla d’avatars de dibuixos animats.
Alhora de decidir el meu no va haver cap dubte: “La Volta al món [en 80 dies] de Willy Fog”.
Sens dubte son els dibuixos que més m’han marcat i probablement son un dels factors condicionants a que hagi sortit “tarat” pels viatges.

Tot i que podríem replicar la volta al món com ens vingui de gust (alguns l’han fet amb bicicleta, per exemple), avui en dia una empresa ens ofereix la possibilitat de fer-la amb una tarifa plana d’avions a escala planetaria.

El nostre heroi animat, en canvi, va usar mitjans acordes amb l’època; i tot i que especialment usa el vaixell, també fa servir el tren, el globus, l’elefant, el trineu i el cotxe (carruatge inclós).
Per aquells que vulguessin emular l’efemèride dels dibuixos inspirats en el llibre de Jules Verne aquí teniu la RUTA:
London – Pas de Calais – Paris – Brindisi – Suez – Bombay (Mumbai) – Calcuta (Kolkata) – Singapur – Hong Kong – Shangai – Yokohama – Hawaii – Tijuana – San Francisco – Chicago – New York – Liverpool – London.


Cal advertir que la ruta dels dibuixos animats [la citada] és una mica més complexa que la del llibre i si la fessim, probablement no tindriem dos agents de policia intentant-nos detenir, ni un “dolent” fent-nos fracassar en la missió… el que sí que potser podríem tornar amb una noia sota el braç.

S’ha de dir que eren uns dibuixos hipereducatius, ja que un es podia fer una idea ràpida del món en quant a localitzacions i cultures… tot i que també vam aprendre el valor de les apostes i que [petit spoiler] si dones la volta al món per l’est, guanyes un dia!
Doncs, res, si algú vol saber alguna cosa de viatges ja sabeu: “sílbame y ya voy“!

MENDA

Suïcides i gas en un tren nocturn

Amb 17 anys, i viatjant sols per primer cop, ens varem embarcar en el nostre primer interrail. La primera nit la vam passar en un tren nocturn que anava de Cracòvia a Praga.

A l’Europa de l’Est els trens tenen compartiments de fins a vuit persones i nosaltres ens vam apoderar aquella nit d’un sencer: el panorama era immillorable fins que vaig treure el cap per la finestra i vaig veure un tio agafat a l’escala d’accès al tren en plena marxa, amb tot el cos enfora i un altre tio des de dins del tren, treient el cap i indicant-li coses.
Alertat, vaig fer treure el cap a l’Enric i el Bernat, i tots vam veure com – en plena nit, i enmig del no-res – el tio es va tirar del tren en marxa. (o el van tirar?)


La veritat és que ens vam cagar una mica: a vere qui era el llest que anava al WC, no fos cas que acabessim en plena campinya polaca per culpa d’uns bojos amants del “llançament de passatgers”.
Tancats al compartiment, al cap d’un rato ens piquen a la porta: eren els “veïns” del costat que ens alerten d’una sospitosa olor a gas. La veritat és que pudoreta en feia, però ens vam fer el ‘longuis’… redimonis, només ens faltava això!!
Donada la creixent inquietud, assumim l’oloreta i expliquem als “veïns” el succeït abans amb el suïcida i els “complices”.

Ja hi havia una situació d’alarmisme màxim!! Ens ajuntem tots i ens anem al WC (que estava al costat de la porta on s’havia tirat aquell) per si alguna cosa havia passat (una fuita provocada?, una bomba?, el Papa Joan Pau II ressucitat?); res.
Busquem al revisor i li expliquem tot plegat; el tio passa de nosaltres com de la merda: ni “oloretes”, ni suicides, ni osties…

Tot això va acabar en res, ens vam adormir  i vam arribar vius a Praga, però per ser el primer dia de la nostra primera aventura Déu ni do…

MENDA