Category Archives: Repúbliques Bàltiques

Categoria dedicada a les tres Repúbliques Bàltiques

Don’t play with Lithuania, ’cause you’re playing with fire

[Semi]Parafrasejant una cèlebre cançó dels Rolling Stones introdueixo aquest post.
OK, que passa amb Lituània, que van de “tipos duros”?


Doncs més o menys. A Vilnius, a la façana de l’ajuntament, trobem una placa en motiu de la visita de George W. Bush que resa (penseu a dir-la amb accent texà): “Anyone who would choose Lithuania as an enemy has also made an enemy of the United States of America”. – G.W: Bush (2002)
…amb una declaració d’intencions a modo de sheriff clint-estwoodià, Lituània s’amaga sota l’aixella del gegant americà, un país que sempre està disposat a fotre’s a òsties amb qui faci falta: bo de saber-ho, no sigui cas.

Com podem veure, la senyora lituana de la foto que sembla tan indefensa… té una superpotència al darrere que la protegeix… tot un luxe!!

Tot plegat es va fer en el context de l’entrada de les Repúbliques Bàltiques a la OTAN, però qui ens deixa més clar les aliances implícites que hi ha al darrere son els Lituans… que suposo que miren una mica a Rússia i diuen: ara qué, tornareu a tocar-nos la moral? (tot sigui dit al Putin no li va fer cap gràcia que les Repúbliques Bàltiques entressin a la OTAN)

ROGER

Guies turístics improvitzats a Tartu

En el nostre segon Interrail, varem visitar – entre d’altres – Estònia.
Un dels pobles visitats fou Tartu, un poblet de l’interior d’Estònia destacat per ser la segona ciutat univeristaria per darrere de Tallin.

El primer que vam visitar fou el “museu de l’horror soviètic”: eren els antics calabossos de la KGB on t’ensenyaven les cel·les i les tortures a les que estaven sotmesos els “enemics del règim”.

Dos de nosaltres no van voler entrar i mentre ells s’esperaven a fora, una noia del poble s’ens va acostar per oferir-nos a fent-se de guia de forma gratuïta. Nosaltres, sorpresos, vam acceptar tal mostra d’hospitalitat i durant la visita vam veure els racons més macos del poble: els parcs entorn al riu, esglésies (una en ruïnes), l’escala dels enamorats [la de la foto, on els amants han de pujar i besar-se per consolidar el seu amor], el pont del diable i el dels àngels [els de la foto]… i algún que altre bar. S’ha de dir que el poble tampoc tenia res de l’altre món, era agradable però.

El “ramalazo” de voler ajudar que li va agafar a la noia no l’acabàvem d’entendre i ens va explicar que ella just venia de fer una ruta per França fent autostop i que ningú li havia ajudat, que gairebé cap cotxe s’havia parat i que tothom, per tot, l’havia ignorat. Així que va tornar molt entristida per la imatge que França li havia donat.

Ella no volia que coses d’aquest estil succeïssin al seu país, així que ens va voler guiar de forma desinteressada perquè marxéssim d’Estònia amb un bon record, independentment de si el país ens ha agradat més o menys. No cal dir que estem agraïts a la noia per la seva hospitalitat i més perquè era una noia més aviat introvertida: Chapeau!

Aquesta anècdota ens duu a la següent moralitat: sembla indiscutible de la bellesa relativa de França contra Estònia però aquella noia va tornar trista de França, per la imatge que la gent d’allà li havia transmès: per tant no gaudeix d’un bon record de França. Nosaltres en canvi ens emportem d’un poble “turísticament menor” com Tartu un gran i valuós record, tot gràcies a l’hospitalitat de la noia.
Un lloc pot ser més o menys bonic, però l’hospitalitat i l’actitud de la gent és un factor augmentador determinant de la bellesa del lloc!

ROGER

Informació de l’interrail

Tot just acabo de llegir que els Països Bàltics, és a dir Estònia, Letònia i Lituània segueixen sense ser inclosos a l’interrail. Resulta que ara ha canviat el funcionament d’aquest. Es pot triar entre el bitllet global, amb el qual es pot viatjar a tot el llistat d’estats que ofereix l’interrail o entre quatre zones diferenciades per la qualitat del transport. De manera que a la vegada separen segons el nivell de vida. Tot i que Romania es troba en el grup 3 i República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia en el grup 4. Poder Romania supera per qualitat de transport.

Jo segueixo preferint els grups 3 i 4 clarament. El grup 4 agrupa tot un seguit d’estats de l’est d’Europa, propers en més o menys mesura. El grup 3, en canvi, no l’acabo d’entendre molt ja que inclou Croàcia, Dinamarca, Portugal i Grècia, entre d’altres. Aleshores no deu donar temps de visitar gaires llocs, i segurament es perd molt de temps en els trajectes. I tampoc entenc per què Bòsnia i Hercegovina no es troba en cap grup, tenint en compte que l’havien inclòs feia uns anys. Sí que s’hi pot anar amb el bitllet global, però no pas amb el bitllet grupal. M’agradaria saber-ne el motiu.

Pel que veig, es pot anar a tots els estats de la Unió Europea, exceptuant els Països Bàltics, Malta i Xipre. En el cas d’aquests dos encara ho puc entendre ja que són illes i no sé com deuen estar de preparats amb els trens. En el cas dels primers, nosaltres vam comprovar que de connexions via tren hi ha mínimes, però existeixen. Ens podem moure amb tren per algunes de les principals ciutats, i poc més. Però ja és alguna cosa, i tenint en compte que el bitllet també inclou, o si més no incloïa fa uns anys, els bitllets d’autocar, es pot viatjar pels tres estats còmodament i sense pagar cap transport extra.

Per acabar, la descripció que se’n fa de l’interrail és la següent: “En principio, con interrail puedes viajar por casi toda Europa, salvo unos pocos países bálticos, de la antigua Europa del Este, y Albania. Desde los últimos cambios en el billete las zonas ya no existen, y es posible utilizar pases de un único país. Ya hemos hablado en la sección de modalidades del billete de las distintas ofertas que componen interrail”.

Països Bàltics ja ho hem dit, de l’Europa de l’est falten Montenegro, Kosovo, Moldàvia i Albània, exceptuant els de zona soviètica. Pel que veig separen Albània de la resta d’estats de l’est, o de l’antiga Europa de l’est com diuen. Encara resultarà que fa un segle es trobaven a l’Orient Pròxim.

En qualsevol cas, aquesta és la modesta opinió d’un present. I sóc jo qui no entén algunes coses del funcionament de l’interrail. De manera que cadascú triï allà on vol anar i els motius.

Qui s’apunta a fer un viatge pels països no inclosos? Vindria a ser una ruta per Montenegro, Kosovo, Albània i una altra per Moldàvia, a la qual anem agafant més estima dia a dia. La ruta pels Països Bàltics ja la vam fer, i val molt la pena. Queden pendent alguns posts al respecte.

Enric

Tallinn

Tallinn és la capital d’Estònia, però tot i ser la ciutat més gran de la petita República Bàltica, té uns 400.000 habitants. És però la ciutat més extensa de llarg, i la veritat és que ho és molt degut a tenir cases poc altes i semblar més aviat un gran poble que una petita ciutat.

Aquesta s’estructura al voltant de la ciutat antiga i el port. La ciutat antiga creix al voltant d’un turó, que tot just neix del port. La importància de l’enclau geoestratègic és evident i molt adequat.

Vistes de Tallin des del port

El nucli antic està tot emmurallat i té accés des de la part interior de la ciutat, la part que dóna al mar és totalment infranquejable encara avui dia.

Des de les tres capitals de les repúbliques bàltiques, Tallinn és la més ben conservada, degut a una total restauració duta a terme amb la caiguda de la Unió Soviètica i una forta inversió dels “veïns germans” finlandesos.

El centre està compost per carrerons que s’entrelliguen i s’enfilen cap a dalt del turó, on es troba una eminent església ortodoxa (St. Olav) envoltada per les restes d’un castell.

Tot i l’agradable passeig que comporta perdre’s pel centre, tot sembla massa artificial, massa ben cuidat i perfecte, deixant una sensació de ciutat de cartró-pedra.

Fora muralles veiem una zona super moderna que ens demostra l’efectivitat de la inversió finlandesa que ha donat fruit a centres comercials i oficines.

A més, hom podria pensar que Tallinn no és una ciutat gaire visitada… seria caure en l’error. Cada dia i especialment els caps de setmana, la capital és envaïda per Finlandesos que creuen l’estret (un trajecte de 1 hora i pico amb vaixell) per buscar oci infinitament més barat. De tota la munió de finesos que envaeixen els carrers del nucli antic de Tallinn, destaquen especialment els joves que hi acostumen a sortir de festa, ja que al seu país el preu de l’alcohol és prohibitiu. El més bo de tot plegat és que els tios no perden ni un segon en les ansies d’alcoholitzar-se i ja en el duty free del vaixell agafen un pet acollonant… l’imatge de desenes de borratxos a la duana del port d’Estònia és força bona…(i encara més bona si són només les 10 del matí del dissabte i ja s’han begut una litrona de vodka a palo seco… hauria estat bo comprovar si arribaven a la nit)… tot i això els més grans no es queden curts ja que tots tornen amb el seu carro (homologat per carregar el màxim de beguda possible) ple d’alcohol… ja que no és broma quan diem que un regal típic entre finlandesos és una bona ampolla de vodka o whisky.

Una curiositat que ens deixa Estònia (on cal recorda que era una antiga República Soviètica) és que apenes hi ha russos. Ens expliquem: quan Stalin va fotre mà als amics bàltics – a part de carregar-se’n uns quants- es va encarregar de repoblar el país amb russos deixant una proporció de 50-50.

Amb la independència, els venjatius estonians van decidir no donar papers a la comunitat russa, forçant la marxa de la majoria d’ells. Avui en dia, la comunitat russa viu bàsicament del comerç, especialment treballa al Gran Mercat de Tallinn, formant una comunitat tancada que veu la seva situació amb resignació al estar condemnats a una vida [gairebé] apàtrida.

ROGER