Càmpings neerlandesos

Els Països Baixos, són, entre moltes coses, el país dels càmpings.
La veritat és que mai havia vist cap país amb tal densitat de càmpings… i a més a més estaven pleníssims! (normalment, pleníssims de neerlandesos)
Quelcom interessant a tenir en compte és que aquests són extremadament barats [si vas amb tenda]; on exceptuant el d’Amsterdam (Vliegenbos), a la resta vam pagar entre 2€ i 8€ per càpita. (com més lluny del Randstad, més barat)
Això sí, hi ha un inconvenient i és que plou cada dia i per tant, és en part normal que sigui tan barat anar amb tenda.
…perquè una cosa és certa; érem dels pocs que anàvem amb tendes. Tothom va amb autocaravanes, rulotes o lloga mobilhomes. (tot i que no deixa de ser força econòmic igualment)

Càmping T’Rentmeesterke (Geesteren)

Quelcom molt habitual és que la gent tingui una segona residència dins del càmping en forma de mobilhome… això sí, amb jardí ben arreglat i equipat!
Però el que és més habitual és que la gent tingui o llogui una rulote o autocaravana… amb avancé, per poder-se aixoplugar!!
El que no hi ha habitualment són bungalous, quelcom habitual arreu del món!
Tot i això, en un càmping (de Koornmolen) vam trobar una urbanització amb cases prefabricades i tot!!

Càmping De Marshoeve (Loenen) – tot i cap en 1 parcel·la

D’altra banda, a part dels típics càmpings grans amb equipaments com piscina o bar (que costen al voltant d’uns 7€) hi ha altres encara més luxosos on s’hi fan activitats diàries i hi ha tots els equipaments imaginables.
Deuen ser com una mena de Marina d’Or dels càmpings. D’aquests no em vam veure, però un senyor ens va assegurar que existien i que eren força cars… Continue reading

Winterswijk… o pq val la pena saber el significat dels noms dels pobles abans d’anar-hi

El nostre viatge en bicicleta per terres neerlandeses començava a un poblet tocant a la frontera amb Alemanya, dins la regió d’Achterhoek (Gelderland), anomenat Winterswijkde nom premonitori, com descubrirem finalment.

Passejant per Winterswijk

El punt de partida fou triat de forma aleatòria. La intenció era creuar la bella regió del Gelderland, però no varem triar Winterswijk per cap interès en especial… senzillament estava a una punta.
Aquell primer dia ens vàrem topar amb varis inconvenients; un d’ells fou el fred i la pluja. Una espectacular tormenta amb llamps, trons i pluja torrencial ens va sorprendre.
L’endemà el dia no va millorar, tot i que pràcticament no va ploure més de 4 gotes… i de seguida que ens vam allunyar de Winterswijk el dia va millorar i molt!

Estany T’Hilgelo – El “plastificament” demostra la pluja matutina

Continue reading

Ruta cicloturista pels Països Baixos

Sense entrar en detalls presentem la ruta cicloturista que vam fer finalment pels Països Baixos… una ruta que la podríem definir com “Enfanga’t tour”, perquè la veritat, si alguna cosa passa als Països Baixos, és que plou… [i cada dia!]

Passejant pel Gelderland

Respecte el que s’havia previst inicialment vam fer una mica menys i vam acabar agafant més trens del previst. D’una banda perquè vam haver d’escurçar un parell de dies [veure motiu aquí], d’altra banda perquè no més tard de les 17h havíem de tenir càmping on dormir [per no quedar-nos tirats bàsicament] i perquè la pluja diària condicionava.

Càmping T’Rentmeesterke (Geesteren)

Lo de la pluja és flipant. Us heu d’imaginar núvols passant a grans velocitats, alguns amb pluja… alguns sense. De manera que el dia podia començar diluviant i tapat… i acabar amb un dia radiant (o viceversa).
I així cada dia, vivint l’aleatorietat al màxim [li'n diuen random]… i mullant-nos i enfangant-nos [ja que anàvem de càmpings; molt barats tots ells i molt macos, això sí].

Canals de Gouda; (pronunciat /Jáuda/)

Continue reading

Armenia, els indoeuropeus, el mont Ararat i l’Arca de Noé

D’entrada, el títol del post és un pèl surreal… però com si es tractes d’un exercici d’aquells d’anglès de “fill the gap” anirem explicant com tot plegat es relaciona.

La Bíblia (que no me l’he llegit, nomès la de El Jueves) és un llibre que t’explica històries molt interessants i divertides… que podríem qualificar de fantasioses. Tot i això, sempre s’ha d’anar un pas més enllà i entendre les metàfores i moralitats que s’hi amaguen a darrere.

Pintura de Hicks de l’Arca de Noé

Una molt famosa i coneguda és la del Gran Diluvi Universal i l’arxifamosa Arca de Noé (Gènesi 7:10 a 8:14).
Déu té una particularitat; que a la mínima que se li carreguen els ous pren mesures dràstiques: a Adam i Eva els condemna a una vida mundana… i per si no fos poc a la dona la castiga a patir de per vida; destrueix ciutats pecaminoses; t’envia plagues… i, entre altres, es carrega tota la vida del planeta amb una inundació.

A part dels citats, Déu té un llarg llistat de putades i genocidis… doncs un d’aquests genocidis – el de l’inundació – és el que ens ocupa.
Déu decideix que la humanitat és massa pecaminosa i que vol fer borrón y cuenta nueva, així que crida a Noé i li diu:
- Mira xato, agafa la teva mossa i la família i em busques una parella de cada animal i els tanques a un vaixell que d’aquí 7 dies vindré i inundaré tot el món.

Continue reading

Tolosa de Llanguedoc, la ciutat rosa

La visita a la ciutat de Tolosa [altrament coneguda com a Toulouse] va ser el resultat d’un fugaç viatge a través d’Europa; un viatge des de Barcelona fins Amsterdam.
Tolosa era la primera parada i serviria per visitar un amic que viu allà i que ens va acollir i fer de guia nocturn durant la nostra estada. [una abraçada Pifa!]
Les sensacions que ens va transmetre la ciutat foren un pèl esbiaixades donat que la visita fou nocturna, en una hora on els estudiants – és la segona ciutat amb major densitat d’estudiants de França – prenen els carrers, i amb ells, una perenne olor a pixats insofrible per tots els racons de la ciutat.

Tolosa des de l’aire… (foto d’Internet)

Tolosa – qui ho diria! – és la quarta ciutat més gran de França amb 440.000 habitants, per darrere de Paris, Marsella i Lyon.
Aquesta viu encarada a la Garona, que dibuixa un magnífic i espectacular meandre. El nucli antic de Tolosa s’adapta a l’ample meandre dibuixant una estructura molt maca.

Continue reading

Països Baixos en bici: valoracions generals

Ja som de nou a casa i ja s’ha acabat aquest viatge que el podríem definir com experimental.
Doncs bé, aquest experiment ha estat prou exitós.

Pàrquing de bicicletes de l’estació d’Arnhem

Fer el país en bici és quelcom que val la pena de veritat i no és pas dur.
Et permet veure les coses des d’una altra òptica i endinsar-te a llocs on només la bicicleta hi arriba.
Efectivament el país està pensat plenament per les bicicletes: tot perfectament indicat, gaudeixes de prioritat sempre, hi ha més quilòmetres de carril bici que de carretera, no tens perquè circular en fila índia… i sí, els cotxes et respecten.
La veritat és que el fet que un cotxe et xupi roda durant metres i metres sense que sigui necessari apartar-te i que no et piti, ni t’atropelli, d’entrada sobta… i desprès li agafes el gustet.

Circulant entre molins neerlandesos

Continue reading

Vacances “Orange” en un Ibis

Ens les prometíem molt felices: començàvem unes vacances que serien molt guapes i aquestes s’iniciaven amb un fantastic Road Trip fins els Països Baixos.

Però de seguida va arribar el primer imprevist: el termòstat del cotxe va fer fallida i vam haver de parar [ja que aleshores el ventilador del cotxe no s'engegava]. Lo fotut és que era dissabte tarda i ja no obrien fins dimarts els tallers, ja que el dilluns era festa a França… (dimarts era el dia que els nostres companys de viatge arribaven a Amsterdam, i nosaltres a priori, també)


Mentrestant, els amics del RACC ens van portar a un Ibis… que tenia una cosa bona i una dolenta: la bona és que tenia piscina (i wi-fi; altrament dit /guaifai/ en anglès) i la dolenta… que estava a un polígon industrial a 6km del centre; el qual va fer que no ens moguéssim gaire del Ibis.

Hotel Ibis Sud, d’Orange

Continue reading