Berat

Berat; la ciutat de les 1000 finestres i patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO.

Berat és sens dubte la perla d’Albània. FIns el moment d’anar haviem sentit i vist molt bones coses sobre el poble, i la veritat és que no vam sortir decebuts. Aquell dia arribavem de Tirana i fins el moment no haviem vist res més que la GRAN capital, així que Berat implicava la primera toma de contacto amb el món rural.
De camí, els primers carros, però abans vam poder gaudir de l’única autopista d’Albània (Tirana – Durres – Kavaje) i vam comprovar que les carreteres es troben en bon estat (l’asfalt és dolent, però res més).

Berat es troba a l’entrada de la vall del riu Osumit, la carretera en bon estat acaba a Berat ja que terra endins només trobem muntanyes i poblets perduts, Berat queda perfectament protegit per les muntanyes que l’envolten i la propia gorga que forma el riu durant el seu pas pel poble. Tot i això, fora de ser un petit centre rural, Berat té 65.000 habitants, on fora del centre històric, la ciutat va expandir-se creixent a la plana.

La imatge de Berat és la de totes les cases construides a la muntanya mirante amb uns ulls ben grossos, on el blanc del calç dels carrers i les cases remarquen aquesta sensació de falta d’intimitat. Quan un s’endinsa entre el bosc de cases veu com aquests s’han anat construint sense cap ordre lògic formant autèntics laberints que pujen i baixen la falda de la muntanya. De tant en tant, com si d’un laberint de fades es tractés una senyora gran t’acull amb 4 paraules en albanès.

Dominant el poble i la vall trobem la fortalesa de Berat. Dins de les muralles encara viu gent i podem trobar no només cases, sinó també comerços. El castell ha quedat incorporat en el dia a dia dels habitants de Berat. Les muralles foren aixecades fa poc menys de 2000 anys i per allà han passat romans, otomans, catòlics… sent un magnific exemple per entendre el ventall de civilitzacions que han passat per Albània.
El castell queda presidit per l’esglèsia ortodoxa.

Un cop més, la plaça central – i estació de busos – era comandada per l’esglèsia i la mesquita del poble, un exemple de convivència que mostra el clima de pau religiòs que existeix en un país on el 65% són musulmans i la resta catòlics (sense tenir en compte el percentatge de gitanos que hi ha). En aquella mateixa plaça – i la contigua – vam celebrar amb ells la festa major del poble – amb petardos i karaoke popular inclòs.

La bellesa del poble és comparable a Gjirokaster, però l’absència de turisme a la localitat, fa encara més agradable l’estada. S’ha de dir que poca gent s’hi arriba – al estar una mica lluny de les habituals rutes – i realment val molt la pena dedicar un dia! Des de ladupla.com obliguem la visita a Berat, on per consens dels 3 – que vam anar a Albània –  vam considerar Berat com el poble més maco d’Albània!!

MENDA

Tirana

Tirana és la capital d’Albània, i tot i ser molt extensa només té uns 600.000 habitants. El primer dia vam entrar des de l’aeroport i un pot veure a esquerre i dreta de l’autopista que et porta fins el centre, els nous polígons industrials on s’estàn instalant les empreses privades.

Tirana és una ciutat que viu entorn del riu Lana, on s’ha fet un boulevard ajardinat (Blv. Bajram Curri). La ciutat queda estructurada per una sèrie d’amples boulverads i entorn d’aquests la ciutat va creixent. El centre neuràlgic de la ciutat gira entorn de la Plaça Skanderberu, allà es poden trobar edificis ministerials, l’opera i la bilbioteca nacional. Al seu voltant, trobarem qualsevol dels edificis destacats de la ciutat (monuments i serveis).

Quan un pensa en Albània o concretament amb Tirana, hom es pot imaginar que és una ciutat vella i bruta, però de fet no ho és. A diferència d’altres ciutats de tendència soviètica (com podria ser la pròpia Russia o Berlin-Est) a Tirana no trobem edificis especialment alts ni mazacotes, és per això que és una ciutat tant extensa.
A més a més, el tret distintiu de la ciutat són precisament els edificis. Aquests estan pintants – amb més o menys gràcia – sent doncs un gran museu on es poden trobar des de Collages de Gris a Mondrians. Aquesta mà de pintura ha renovat la ciutat i ha fet que la façana externa no denoti com una ciutat depriment i grisa.

La ciutat té moltíssima vida, molta més que qualsevol ciutat de l’Europa de l’est. Els carrers estan plens de bars amb les seves respectivs terrasses i la gent fa vida en aquestes. Així doncs és una ciutat que et mira plena de colors i plena d’alegria, ja que totes les terrasses estan plenes d’albanesos que passen les tardes bevent cerveses (i Raki). A més a més, aquesta sensació de vida s’enforteix a qualsevol racó del país a partir de les 19h. – que és quan el sol deixa d’apretar – i és el moment en que la gent pren carrers, jardins i bars. Viu la vida que no tenia fa 15 anys (que no estaven permeses les terrasses de bars)

Tirana s’occidentalitza a la Albanesa, i la veritat és s’estan obrint molts comerços però sense haver una invasió de marques occidentals. Un gran exemple és que és l’única ciutat europea sense McDonald’s, però tenen el seu propi McD, el Kolonat!!

Tirana és agradable per passejar i veure la GRAN ciutat albanesa. El més agradable és quedar-te amb una visió del tot, i sentir les emocions que desprèn, les ganes que té de viure la ciutat. Una ciutat que mira al futur amb esperança tot i les adversitats, ja que desprès de tants anys tancats han recuperat l’optimisme… i no tenen pressa.

MENDA

Primeres sensacions

Les primeres sensacions quan s’arriba a Albània són totalment diferents a les que es poden esperar. Tal com anunciàvem en el post de Benvinguda, una de les intencions al respecte del país és desmitificar tot allò que podíem haver llegit, escoltat i/o vist en algun moment abans de viatjar-hi.

Però a l’arribada a l’aeroport de Tirana si que vam tenir el primer contacte amb aquell tipus de gent que veu turistes i va a per ells. Un home que volia dur-nos a la capital en cotxe (suposadament a un preu més alt de lo normal), i dic suposadament perquè vist lo vist no podré desconfiar mai d’un albanès.

Seguidament, en el moment de recollir el cotxe llogat a través de Hertz, també vam tenir certs problemes de temps i altres històries que ja començà a semblar que el cotxe no apareixia per enlloc. Però vaja, no deixen de ser problemes d’un país on no reben mai turisme.

Al cap d’una estona, un cop al cotxe (millor del que ens havien de donar) vam fer rumb cap a Tirana.
Es pot dir que ja començàvem a pensar que poder les coses serien una mica difícils. En el fons, tots estem influenciats per la informació que es pot trobar arreu, i per aquí apareixia una sensació insegura afegida a la de totes les persones que ens envolten en la vida quotidiana dels tres viatgers. Tot i així, no costava gens pensar el contrari, és a dir, que les coses ens anirien molt bé en aquest viatge. De fet per això vam voler anar a Albània!

Enric

Com arribem a Albània!?

Sense saber res de res, nosaltres ja ens volíem aventurar cap a terres albaneses, el que no sabíem el que hauríem de pagar per poder-hi fer cap.

Avui en dia les low-cost ens ajuden a moure pel món estalviant els temuts costos fixos d’un viatge i en aquesta aventura pensàvem que no ens en podríem afavorir, però no va ser així. El país de l’àguila bicèfala també té una low-cost : Belle Air. Així que el viatger està convidat a arribar-se per uns 300€ fent via-Itàlia. (Preu anar i tornar els “4 avions”)


Nosaltres vam escollir l’opció Girona – Pisa (Ryanair, nit a l’aeroport inclosa) i Pisa – Tirana. A la tornada aquesta escala ens va permetre tastar la ciutat de Pisa tranquil·lament.
Cal dir també que per entrar al país no cal cap visat i l’únic que s’ha de pagar 7€ de taxes d’entrada i ja està.

L’aeroport de Tirana (Nenë Tereza International Airport) es troba a uns 20km de la capital, a la localitat de Rinas. És un aeroport construït l’any 1955 que en l’últim deseni a patit uns grans canvis de modernització fins que al 2005 es va obrir una nova terminar i es va restaurar de cap a peus.

ROGER

Benvinguda!

Benvinguts i benvingudes al nostre espai en el qual explicarem de la millor manera possible les nostres experiències viscudes en cada un dels viatges realitzats al llarg dels darrers anys.

Tot això, surt a raó de les ganes que teníem de donar informació de primera mà sobre Albània, un lloc sobre el qual no es pot trobar gaire informació arreu de la xarxa, i la poca que es pot trobar està un pèl esbiaixada. Per això voldrem, no només explicar la nostra experiència per terres albaneses, sinó que intentarem oferir el nostre punt de vista de tot allò que haguem vist i/o conegut.

La Dupla