Aquí te pillo, aquí te asado

Una de les coses que comparteixen argentins i urugua/sh/os són els asados.
Un asado és junt amb el mate els pilars alimentaris de la societat tant “gaucha” com “charrúa“.

L’asado és un ritual i una costum arrelada en la societat fins a límits insospitables. Tenen les seves pràctiques, les seves maneres de fer, així com els seus rituals.
Fins aquí normal. Però el que realment és més sorprenent és la freqüència en que fan un asado o en general, consumeixen carn [vacuna].

Les vaques són les reines del país…

Uruguay és [junt amb Argentina] el país del món amb major consum de carn vacuna: 58,2 kg a l’any per habitant [160 grams al dia]*.
No és d’extranyar doncs que el paisatge predominant del Uruguay siguin les vaques, que pasten lliurement i alegrament pels verds camps del Uruguay. Concretament en pasten al voltant de 12 milions [cada habitant li toquen unes 3,5 vaques]*.
Això sí, la qualitat d’aquesta és sublim. Gràcies a que aquestes pasten enlloc d’estar tancades i que menjen herba fresca.

“Medio Tanque” a Montevideo… un asadero públic urbà

Potser el que més em va cridar l’atenció fou que pels carrers pots trobar “medio tanques” perquè la gent pugui fer-se el seu asado en qualsevol moment.
I així és, si a casa no tens espai o no tens per fer un asado, sempre pots anar a aquests “asaderos públics urbans” i te’l fas.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció fou l’estructura de les graelles. Sempre tenen una part al costat de la graella per fer exclusivament el foc i tenir-lo així sempre obert [sempre hi ha temps de fer un últim tall]. Les brases que van caient del foc senzillament es van col·locant sota la graella on es troba el menjar: una gran idea!!

Detall de la posició del foc i les brases i… vacio, chorizo, provolone, molleja, morrones con queso, morcilla… mmmm…

Però no es oro todo lo que reluce. Aquesta voracitat carnívora té un inconvenient: la principal mort de la població del Uruguay son les enfermetats cardiovasculars que venen donades per l’excès de consum de carn [vacuna]*.

Finalment dir que jo tinc una especial devioció per la molleja (les amígdales de la vaca) que son un manjar i que estan boníssimes!!

Salut i… “un aplauso para el asador“!

MENDA

* Referències de les dades exposades en aquest enllaç: http://ves.cat/a100

Gëzuar Krishtlindjet (Bon Nadal)

LaDupla us desitja – en albanès, com és habitual – un BON NADAL, unes bones festes… i dit de pas, un feliç any nou!!


Ladupla confia en que aquest any 2011 hagi estat alegre i fructífer i que hagueu viatjat molt… però encara desitgem amb més forces que l’any que ve sigui millor: amb més alegries, més salut, més amor, més i millors viatges i… que transmeteu carinyo a tothom… que això sí que és impagable!

Us desitgem  Gëzuar Krishtlindjet dhe Gëzuar Vitin e Ri de tot cor i a cuidar-se molt!!!

LADUPLA

El tango més punk té un nom: Orquesta Típica Fernández Fierro

Buenos Aires és sinònim de moltes coses, però potser un dels més sonats és el TANGO, patrimoni inmaterial de la humanitat.

Un gènere musical que té arrels al voltant del Mar del Plata [Buenos Aires, Montevideo i Rosario es disputen l'origen] i que va nèixer als barris obrers d’aquestes ciutats com expresió que fusionava un infinit d’expresions artístiques; tant d’arrels europees, africanes com llatinoamericanes… donant com a resultat una expresió “criolla” totalment nova que no pararia de crèixer i fer-se famosa ja des de mitjans del segle XIX… i que veuria el seus apogeus ja des d’inicis del segle XX.

Concert de la Fernández Fierro al CAFF (10/12/12)

El tango té grans noms, potser el més notori és el de Carlos Gardel… però l’escena també contemple grans bandeonistes, parelles de ball, intèrprets…
… el tango va molt més enllà del ritme (“2×4“) i de la imatge clàssica del ball d’una parella efusiva…
… el tango té moltes formes d’interpretació i d’entendre’l on potser [a part del ritme] l’únic punt en comú és el bandoneó (una mena d’acordeó).

La visita a Buenos Aires no ens podia excusar d’assitir a algun esdeveniment de tango [lluny del circuit turístic]…
… casualment, durant aquells dies, es celebrava el dia internacional del Tango i la ciutat de Buenos Aires havia preparat una vesprada de concerts als Jardins de Palermo (davant del Planetari) on GRANS de l’escena anaven posant el seu granet de sorra.
Nosaltres, com a complets ignorants del tango, ens va servir per veure i començar a entendre la diversitat d’aquest gènere músical, molt però que molt més enllà dels tòpics coneguts.

Concert Orquesta Típica Fernandez Fierro (10/12/11) from Ladupla on Vimeo.

Però el plat fort venia l’endemà, últim dia del viatge.
Uns amics ens van recomanar que anessim a veure l’Orquesta Típica Fernández Fierro, un grup molt canyero de tango, que es troba dins l’escena d’un reguitzell de grups que estan modernitzant el tango coneguts com “La Guardia Joven“.
La Fernández Fierro fa més de 10 anys que batalla fora dels circuits oficialistes, entre el carrer i l’escenari i com a precursors de la modernització del tango s’han guanyat un documental i tot. Continue reading

Canchas [i futbol] del Uruguay

Uruguay, des de fa ben poc, a tornat a fer-se amb un lloc entre els grans desprès d’haver arribat a les semifinals de l’últim Mundial de Futbol (Sudàfrica 2010) i posteriorment de coronar-se com a rei de Sudamèrica al emportar-se la Copa Amèrica 2011.
Però la història i tradició del futbol uruguaià és llarga i viva.

Montevideo i la seva bahia… i el camp del Rampla Junior (Cerro), on un despeje al lateral surt car

Uruguay és un país amb uns 3 milions d’habitants, dels quals 1,5 milions viuen a la capital, Montevideo.
Un país petit que aquests anys ha dominat davant de dos gegants com l’Argentina o el Brasil.

Parque Alfredo V. Viera – Montevideo Wanderers

Però això no és nou per Uruguay, ja que mostren orgullosos fins a 4 mundials* aconseguits als inicis de segle. [JJOO Paris 1924, JJOO Amsterdam 1928, Uruguay 1930, 1950-Maracanazo]
(*dos d’ells són ors olímpics, en una època on no existia el Mundial)

Cancha al Centro Viejo de Montevideo

Potser la història avala d’entrada els futbolistes uruguaians que es troben arreu del món.
Milers de professionals uruguaians del futbol volten arreu del món en els millors equips i les millors lligues.

Taquilles del Jose Nasazzi – C.A. Bella Vista

Quan un passeja per Montevideo pot entendre-ho tot.
A mesura que vas caminant, no pares de trobar-te amb camps de futbol!!
…i sinó, la gent improvitza una “cancha” en un dels molts parcs de Montevideo.
Aquest “pequeño milagro celeste” té els seus fonaments.

Continue reading

Ruta: Uruguay, Iguazu, Buenos Aires

Acabem de tornar de Sudamèrica! En un viatge on hem descobert Uruguay, Buenos Aires i les majestuoses catarates del Iguazu.

Uruguay nomáááááááááá!

Des de Barcelona vam anar [via Roma] a Buenos Aires on només arribar vam agafar un ferry per creuar el Mar del Plata direcció Colònia de Sacramento (Uruguay). Allà vam passar-hi la tarda, en un poblet d’estil colonial portuguès amb un encant especial.

Calle de los Suspiros – Colonia de Sacramento (Uruguay)

Al vespre vam agafar un autobús rumb Montevideo, la capital d’Uruguay on hi vam estar fins dijous al matí a casa d’uns amics i amb una gran companyia!
Una capital, que [citant] va tenir un gran esplandor a la primera meitat de segle i que s’ha quedat enclada en aquell moment, brindant-la d’un aire i encant especial.

Un mate a Montevideo…

El dijous vam llogar un cotxe i vam començar a recòrrer la costa urugua/sh/a  passant per Punta del Este o poblets com Jose Ignacio o Punta Ballenas.
Però la traca comença quan s’entra a la Provincia de Rocha.
Per entrar-hi vam agafar la ruta 9 (la de la costa)… però a la Laguna de Garzón, per poder seguir la ruta, s’havia d’agafar una petita balsa que et creuava la llacuna. Des d’aquest punt, s’acaba l’asfalt de la ruta 9: entres a Rocha i el món és un altre. (per ex: els seus tempos de vida o la seva parla; ja que usen el enlloc del vós!)

Punta del Diablo (Uruguay)

Continue reading

De relacions i coneixences

Si una cosa m’agrada en aquest món, a part de moltes altres coses, òbviament, és conèixer i relacionar-me amb altres persones. La interacció amb aquestes ens fa enriquir personalment. És clar que hi ha persones i persones, però faig referència a aquelles de les quals ens enduem una bona impressió.

Però encara no em quedaré aquí i aniré més enllà. M’agrada molt que aquestes persones siguin d’arreu del món.  Sóc d’aquelles que es motiva quan coneix algú d’un indret remot que es troba a l’altra punta del món, i com més desconegut sigui aquest, molt millor. Aleshores, en cas que passi i conegui algú d’aquest indret remot, començo a disparar preguntes i més preguntes sobre l’indret remot, la seva gent, la seva cultura i tot allò que se’m vagi acudint. D’aquesta manera aprenc, i amb el temps, sempre que aparegui el nom d’aquest indret ja en sabré algunes coses.

Continue reading

La Festa del Modernisme de la Colonia Güell

Tota la riba del riu Llobregat té un punt en comú: les colònies industrials.
Entre el 1880 i el 1928, els industrials tèxtils catalans ubicaven les seves fàbriques a les ribes del riu per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
Les fàbriques s’ubicaven fora de nuclis urbans i com que aquella època no hi havien cotxes ni transports públics per la prole, es va decidir fer petits poblats on vivien els treballadors.
En aquests poblats hi trobàvem de tot: des d’escoles fins esglésies passant pels imprescindibles bars.

Cases de la colònia

En realitat això tenia varies avantatges: la primera és que allò que guanyaven els obrers, s’ho gastaven dins de la colònia, tot ella propietat de l’amo de la fàbrica: un monopoli en tota regla.
Una altre era que es controlava (i s’abusava) millor (de) la classe obrera, lluny d’influències revolucionaries dels entorns urbans…
…i podríem seguir parlant d’història però això no ve al cas.

Dones treballant per 20 pessetes al dia

La cosa està que algunes d’aquestes colònies tenen l’encant arquitectònic de l`època… que no és altre que el modernisme.
El cas més exuberant és el de la Colònia Güell, dins del municipi de Santa Coloma de Cervelló a tocar de Sant Boi.
La colònia – que es troba a 25 minuts en ferrocarril des de Barcelona – fou propietat de l’industrial tèxtil Eusebi Güell que va manar a en Gaudí dissenyar la colònia per traslladar-hi la producció de la fàbrica del Vapor Vell de Sants.

La filla del doctor es casa!

Continue reading