Köpenick

Posted on 29 març 2013 by | 1 Comment

Berlín és un exemple indiscutible de multiculturalisme on brollen mil formes culturals i que es pot viure de mil maneres diferents.
Però potser si una cosa no té Berlín és que pràcticament no guarda cap similitud respecte el típic poble alemany.
Segur? En realitat existeixen algunes barriades a les afores de Berlín que mantenen una estructura urbana més típica germana.

Köpenick viu encarada al riu Spree

Köpenick n’és un bon exemple.
Situat a uns 17 quilòmetres del centre (Mitte), Köpenick es troba a les rodalies immediates del Berlín més cèntric.
Envoltat de boscos i llacs i construït al voltant de la riba del riu Spree, Köpenick té tot l’encant d’un poblet tot i estar dins de la ciutat.
Vingui d’on vingui el visitant, per entrar al nucli haurà de creuar algun dels boscos que protegeixen el barri.

Castell de Köpenick

El centre històric de Köpenik està construït en una petita península, on a la punta d’aquesta podem trobar un castell renaixentista.
En aquesta península és on el Spree i el riu Dahme conflueixen.

Ajuntament de Köpenick

A destacar també del barri és que és on juga els seus partits l’Union Berlin i és on podem trobar un Biergarten molt guapo, el Mecklenburger Dorf.

Köpenick

Potser pel visitant que només està uns pocs dies a Berlín  la visita a Köpenick tampoc és imperiosament necessària però de veritat que val la pena, perquè sent quelcom més similar a la resta de pobles que Alemanya, no té res a veure amb Berlín.

Salut i Eisern Union!

ROGER

PS. Val a dir que fins el 1920 el barri no va passar a formar part de Berlín.

Share

→ 1 Comment

Posted in Alemanya, Berlin

Tagged , , , , ,

Ruta per la Garrotxa

Posted on 28 març 2013 by | Leave a comment

Tot i estar lluny de Catalunya, ens recordem de la terra. Com a prova, us proposem una ruta per la Garrotxa d’un dia. Lògicament un es pot prendre un cap de setmana i mirar-ho tot amb més calma o anar a més llocs.

Jo em declaro fan incondicional de la Garrotxa. Un paratge, que de veritat, no te l’acabes. La proposta és una ruta típica i tòpica. Això no treu que no es puguin visitar 1.000 coses més de la Garrotxa! Que no us faci mandra tornar-hi!

La ruta és la següent: http://ves.cat/ecGE

Ruta per la Garrotxa

Ruta –> Santa Pau – Volcans Croscat i Santa Margarida + [Fageda d'en Jordà] – Hostal del Sol (dinar) – Castellfollit de la Roca – [Cabanyes Argelaguer] – Besalú – [bany a l'Estany de Banyoles]

Es pot començar per Santa Pau (A), un poble murallat molt maco. És potser un bon punt de partida per fer el cafetó de bon matí abans de l’excursió.

El poblet murallat de Santa Pau

Uns quilòmetres més enllà podem deixar el cotxe i fer l’excursió que ens durà al volcà Croscat i al de Santa Margarida (B). Hi ha diferents formes de veure els volcans, però potser la més maca és la que et duu a fer una volta en forma de 8, on es dona la volta al volcà vermell del Croscat per desprès anar a buscar el de Santa Margarida que es puja per una vessant – i s’entra al cràter, on trobem l’església – i es surt per l’altra. És una excursió molt accessible i amena que ens portarà un parell d’horetes si es va tranquil·lament.

Volcà de Santa Margarida - església de l’interior del cràter

Si teniu ganes de més, podeu fer la ruta llarga – 4 hores – que us enllaço a continuació on també inclou una volta per la Fageda d’en Jordà. També podeu tornar al pàrquing, avançar un quilòmetre i fer la ruta per la Fageda.
Rutes a seguir – curta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3452133
Ruta a seguir – llarga (amb Fageda d’en Jordà inclosa): http://ves.cat/ecHn

Volcà Croscat

Perfecte, ja hem caminat prou per avui. Estem cansats i tenim gana. Us podeu portar uns entrepans o si no, i SI US AGRADA L’EMBOTIT, jo sempre recomano altivament dinar a l’Hostal del Sol d’Olot (C).
Pocs llocs – on us serveixen la típica taula infinita d’embotits – millors que aquest hi ha a Catalunya i per un molt bon preu!

Per fer baixar el menjar us podeu acostar a Castellfollit de la Roca (E). És un poble murallat allargat i penjat a la muntanya que es visita fàcilment i ràpid. Les vistes des de baix a la carretera són també impagables.

Cabanyes d’Argelaguer (Foto: Bernat Cujó)

… i ja us aneu dirigint cap a una de les joies de Catalunya: Besalú.
Abans però, a ma dreta us queda Argelaguer (D), seu de les famoses cabanyes de fusta que malauradament ja estan desmuntant. Podeu parar a tirar-hi una llagrimeta. Continue reading →

Share

→ Leave a comment

Posted in Catalunya, Girona, Rutes

Tagged , , , , , , , , , , , , , , ,

La segona caiguda del Mur

Posted on 28 març 2013 by | Leave a comment

Potser una de les coses que al “Berlin is not Germany” no vaig mencionar és la de la bombolla immobiliària que s’està gestant des de fa un parell d’anys a Berlín.
Al respecte alguns sabran del fort increment de preus de l’habitatge des dels últims tres anys, però potser el més sonat ha estat que han tirat un tros de la East Side Gallery (6 metres de moment), el tros de mur (1,4 km) que queda en peu més cèlebre. Tot plegat per començar a construir un edifici d’habitatges de luxe.
L’inici de caiguda del mur per segon cop no s’ha aturat tot i la forta pressió social per evitar-ho. Inclosa una manifestació de fa 3 setmanes on es van aplegar 6.000 persones i que semblava que aturava el projecte de moment… només el va aturar uns dies – els dies que va durar l’onada de fred siberiana – ja que ahir a la nit ja van tirar els 6 metres que estaven estipulats per començar a fer l’edifici… encara que els 6 metres només és l’inici del que vindrà.

El Mauer… des de darrere

D’entrada, si un ha estat per la zona, s’adonarà que construir un edifici de pisos de luxe allà és un autèntica frivolitat.
Més enllà del mur, aquella zona és un autèntic descampat a mig camí de Warschauer Platz i Ostbahnhof… en aquell espai hi ha fàbriques operatives i abandonades i 1 km de riba del riu sense res, a part de clubs i discoteques.

La riba del Spree. O2 Arena al fons… i grues

Però encara diré més, Berlín és una ciutat amb una quantitat descomunal d’espai.
De la mateixa manera que té un munt de solars abandonats. Alguns d’ells amb edificis sencers tapiats i buits.
Molts d’aquests solars es troben fins i tot al centre de Mitte (el barri més cèntric).

Edificis en perill imminent

Tenint una quantitat infame d’espai i en el fons d’oferta, fa tres anys que els preus de l’habitatge han pujat molt. A tot això sumat a que precisament a Berlín no hi ha ni feina ni la riquesa per sostenir els preus (i increments) dels pisos. (Avui, el lloguer ja representa el 25% de la despesa d’un berlinès, equiparable a Munic, de les ciutats més cares d’Alemanya).
Per fer-vos una idea, en els últims tres anys, el preu del lloguer a Berlín ha augmentat de mitjana un 30%. Seguim per barris: Templehof (42%), Neukölln (36%), Dahlem (35%), Lichtenberg (35%), Niederschönhausen (32%), Treptow (60%), Zehlendorf (172%), Spandau (155%), Steglitz (123%), Pankow (114%)… fot fredor eh.
Els forts increments a barris més populars com Neukölln o Kreuzberg han fet que els veïns no puguin pagar els lloguers, cosa que està provocant un munt de desnonaments a la zona.

Manifestació en defensa de la East Side Gallery

Dit això i tornant a la notícia, podríem dir que de tot l’espai que hi ha a Berlín, anar a posar aquell edifici justament allà és certament frívol… sinó fos perquè hi ha a la re-càmera un projecte com el Media Spree.
El Media Spree és un projecte urbanístic conduit per un consorci públic-privat en el qual es basa en una transformació urbanística al llarg de la riba del riu Spree. Continue reading →

Share

→ Leave a comment

Posted in Alemanya, Berlin

Tagged , , , , ,

Què pensen els alemanys de la independència de Catalunya?

Posted on 27 març 2013 by | 1 Comment

Ja portem uns quants mesos aquí a Alemanya i s’ha de dir que el tema de la possible independència de Catalunya és un tema recorrent.

Tot i que no tothom està al cas, sí és cert que molta gent és conscient que alguna cosa s’està coent a Catalunya, tot i que la majoria no entenen gaire bé què passa i perquè passa.

Per una banda, la majoria dels alemanys son conscients que a Catalunya es parla una llengua diferent. També és cert que tots saben col·locar Catalunya en un mapa, i és que “Barcelona ist sehr bekannt” (coneguda). D’altra banda, que la cultura catalana es diferencia de la resta d’Espanya és quelcom que no els sorprèn gaire. Normal, la cultura de les diferents regions d’Espanya és certament diferenciada entre elles, cosa que per a mi és el més maco d’Espanya. Ells consideren que el mateix passa a Alemanya.

Es pot dir que en conjunt i de forma força majoritària, respecte el procés “de transició nacional”, als alemanys no els agrada ni convenç gaire el tema, ni estan per la labor…
Tot i això, es miren el tema amb certa distància i respecte, a veure-le’s venir (s’ha de dir que els alemanys són poc de mullar-se i més si no coneixen el tema).
També val a dir que la informació que acostumen a rebre del tema és per part dels corresponsals alemanys a Madrid que generalment presenten una informació força esbiaixada, molt en consonància amb la posició del govern espanyol, fet que tampoc ajuda a que els alemanys entenguin massa la situació. 

I la pregunta és, per què no es miren amb bona cara el procés?
A continuació vaig plasmant tant comentaris que he anat escoltant al llarg dels dies per part d’alemanys així com de comentaris de catalans a Alemanya arrel d’haver parlat amb ells… entenent que SEMPRE hi ha mil opinions diferents.

1) Per una banda perquè “nacionalisme” – per raons històriques – ho relacionen amb època xunga: nazisme, idea de superioritat de pobles i races i aquest pal… d’aquesta manera se’ls ha de matisar una mica el concepte de “nacionalisme” perquè ho vegin menys violent i agressiu. També s’ha de dir que l’augment de “l’independentisme” no crec que s’hagi donat precisament per un augment del “nacionalisme”…

2) Tema econòmic i “espoli fiscal”. Sobre aquest tema tampoc són gens còmplices – com a molt algú del Hessen, Bayern o Baden-Württemberg ho miraria amb més bona cara, però tampoc massa – ja que en el fons ells “estan igual” i ja els sembla bé… i no els expliquis que si a Catalunya és massa desigual, que si els mecanisme son diferents i 1000 històries d’aquestes que no les volen ni sentir. Encara que les  diferencies son certament rellevants. Sobre el tema podeu seguir el fil d’un debat entre catedràtics força interessant. … i no només hi ha diferències en el tema econòmic sinó especialment en els mecanismes democràtics que té darrere la Länderfinanzausgleich.
Continue reading →

Share

→ 1 Comment

Posted in Alemanya, Cultura

Tagged , , , , , , , ,

Sammlung Boros, més que formigó!

Posted on 11 març 2013 by | Leave a comment

A Berlín hi ha infinites activitats, però potser una de les que queda hermèticament més desconeguda és el Sammlung Boros.
El Sammlung Boros és un antic búnquer de la segona Guerra Mundial construït l’any 1942.
Avui és la casa d’una família que a la vegada acull una exposició d’art contemporani.

Sammlung Boros (via Realarchitekur)

El búnquer és un tros de formigó massís que s’aixeca 10 pisos d’alt amb 120 habitacions i que ocupa una illa de cases.
Aquest es troba a la cèntrica Friedrichstrasse, vora l’estació de tren.
Fou construït per acollir especialment els viatgers que arribaven a l’estació de tren de Friedrichstrasse i als habitants del voltant. Tenia una capacitat per a 4.000 persones.

Interior del búnquer – la marca és l’anterior sostre

Un cop acabada la guerra, el búnker va servir com a magatzem de fruita tropical i verdura a la DDR (Bananenbunker)!
Com que la temperatura al búnquer és estable i fresca, era un lloc ideal!
Havent caigut el mur, el búnquer es va convertir en una discoteca.
Es va convertir durant molts anys en un dels clubs més famosos de Berlín on es feien, entre altres, festes de temàtica “fantasiosa” i fetitxista.
Tenint en compte les dimensions i lo laberíntic que resulta ser el búnquer amb les 120 habitacions que hi havien – tot i ser simètric el lloc – fa fredor la impressió que podia ser aquell lloc!
La discoteca va ser clausurada al cap de 4 anys i va estar buit durant varis anys.

Contrast total amb l’hermetisme del búnquer

L’any 2003, la família Boros va comprar l’edifici a l’ajuntament i va començar el que és avui en dia.
Va remodelar el búnquer el que va poder: ampliant els sostres (ha passat de 10 pisos a 5) i tirant parets les justes (de 120 a 80 habitacions)
La família Boros va construir-se la casa al sostre del búnquer. Un pis on els vitralls predominen.

Un mirall com un precipici però el cel cau als nostres caps

Avui en dia trobem una galeria d’art contemporani que cada any canvia.
L’exposició es fa amb visita guiada i dura hora i mitja. La visita, la veritat, molt bé, ja que no es feia gens pesada, ens al contrari. (s’intercalen visites en anglès i en alemany) Continue reading →

Share

→ Leave a comment

Posted in Alemanya, Berlin

Tagged , , ,

Els misteriosos tubs roses de Berlín

Posted on 4 març 2013 by | 3 Comments

Berlín té una cosa que des del primer moment em va cridar l’atenció.
La ciutat està plena de tubs a la vista, fins i tot, com si fos part d’una gran obra artística.
A més a més, aquests dibuixen unes formes / recorreguts certament inquietants.
Aquests es troben a peu de vorera, elevats uns metres, pujant, baixant i recargolant-se “innecessàriament”.

Tubs roses a Potsdamer Platz

A tot això se li ha de sumar que molts són roses, aportant un color peculiar a la ciutat.
Els tubs es troben per tot arreu, fins i tot a les zones més modernes de la ciutat, com al voltant de la Potsdamer Platz. O a les zones més majestuoses de Mitte.

Tubs roses vora Ostbahnhof

Varies preguntes ens sorgien:
- Per a què serveixen?
- Que porten aquests tubs?
- Perquè fan aquestes formes tant estrambòtiques?
- Com és que no els enterren?
- I els colors – la majoria blaus i roses – quin sentit tenen?

Tubs blaus vora East Side Gallery

La resposta és prou curiosa.
Berlín és una ciutat que al seu subsòl està ple d’aigua subterrània i és que a dos metres sota terra, Berlín és literalment “zona pantanosa”.
Per tant, abans de construir un edifici i per estabilitzar el subsòl el qual es fan moltes construccions, és imprescindible drenar constantment l’aigua.
Si un segueix els tubs, veurà que neixen del terra – prop d’un edifici – i sempre van a morir al riu.

Tubs a Werderschermarkt (Mitte), omnipresents.

Així doncs, porten senzillament aigua.
Ni gas, ni electricitat, ni cervesa ni res que sigui perillós a ser sabotejat: aigua del subsòl.

I perquè dibuixen aquestes formes?
Doncs perquè amb el fred hivernal l’aigua que porten no es congeli, d’aquesta manera, al canviar constantment la trajectòria de l’aigua que passa per dins, canvia constantment la pressió i fa que no es congeli.
Tampoc els poden enterrar, precisament perquè existeix aquest problema amb el subsòl tant ple d’aigua.

Tubs d’una obra propera - under construction

I els colors?
Lògicament no són en funció del material que hi porten com podíem pensar.
Senzillament cada empresa fa servir un color… tant simple com això.
Aquí podeu veure des de l’aire l’empresa que fa els tubs roses.

Fàbrica de tubs roses  a Gehrenseestraße 4 (via GoogleMaps)

De ben segur que més d’un ja podrà dormir més tranquil aquesta nit desprès de saber això!

Salut per un tub!

ROGER

Share

→ 3 Comments

Posted in Alemanya, Berlin

Tagged , , , , , , ,

“Berlin is not Germany”

Posted on 3 març 2013 by | 1 Comment

Una de les coses que més m’agrada al viatjar arreu del món és veure les petites diferències quotidianes que podem trobar i que fins que no vius una realitat diferent no t’adones que a fora de casa teva allò que és tant habitual no ho és per ells.
Doncs bé, encetem un apartat dedicat a totes aquestes petites – o no tant petites diferències.

Primer de tot alertar d’una cosa: “Berlin is not Germany”
Probablement no serà el primer cop que sentiu aquesta idea i és que és del tot ben cert.

“Berlín no és Alemanya” per moltes raons:
1) D’entrada, arquitectònicament, no té res a veure. Berlín mai ha estat una ciutat típica Alemanya però les diferències es van fer encara més grans després de la segona Guerra Mundial.
Berlín va quedar arrasada i una nova ciutat es va construir en temps rècord. I al construir-la, va primar allò més funcional.
A tot això se li ha de sumar la presència d’una ciutat que va ser part de dos països: la RDA i la RFA.
De la mateixa manera que la influència arquitectònica pròpia de la RDA així com de les directrius/influències “arquitectòniques” de la URSS van fer de Berlín quelcom irreconeixible respecte la resta d’alemanya.
I a tota la barreja arquitectònica s’ha de sumar les façanes pintades / grafitades de Berlín: són una obra d’art!

Karl Marx Alle: els “palaus dels obrers”. Estètica estalinista

2) Alemanya és un país ja d’entrada amb força presència migratòria – ja sigui per estudi o per treball – però és sens dubte Berlín “la que s’endú” la palma.
A Berlín podem trobar-hi fins a 130 nacionalitats diferents!

3) A Alemanya les lleis antitabac als bars són una mica més flexibles que a Espanya, però tot i així existeix per exemple la obligació en locals relativament grans de tenir un espai sense tabac i un espai – si es vol – per a fumadors.
Bé, això s’ho passen totalment pel forro. A Berlín fumen on els hi dóna la gana – amb permís dels amos del bar, és clar.
Existeix fins i tot una llei no escrita a alguns bars on es serveix menjars [que no restaurants] on es pot fumar quan tothom ja ha acabat de menjar – o quan s’ha tancat la cuina, vaja.

Una de les meravelloses façanes de Berlín (Adalbertstrasse)

4) A Berlín tot Cristo travessa els carrers en vermell. Jo recordo que tant a Alemanya com per l’Europa de l’Est m’he endut unes bones bulles de la policia per creuar en vermell.
Doncs bé, aquí tothom creua en vermell i kein problem.
També s’ha de dir que no hi ha gaires passos de zebra, així que sense massa inconvenients hom pot creuar per on l’hi dóna la gana.

Continue reading →

Share

→ 1 Comment

Posted in Alemanya, Berlin, Cultura

Tagged , , , , , , , ,